Resultats de la cerca

Originàriament fou una illa pantanosa del Sena, devastada pels seus propis habitants durant la campanya de Labiè 52 aC Sota l’imperi Romà s’estengué pel damunt de la muntanya de Sainte Geneviève, vers el sud, on n'han estat trobats vestigis Julià en féu la seva residència favorita i hi fou proclamat August 360 Sucumbí a Clodoveu vers l’any 493

És constituït per gresos El nom prové de Lutetia , nom llatí de París

Són coneguts amb els noms específics de lantana La 2 O 3 , cèria CeO 2 , neodímia Nd 2 O 3 , praseodímia Pr 2 O 3 promètia Pm 2 O 3 , samària Sm 2 O 3 , euròpia Eu 2 O 3 , gadolínia Gd 2 O 3 , tèrbia Tb 2 O 3 , dispròsia Dy 2 O 3 , hòlmia Ho 2 O 3 , èrbia Er 2 O 3 , túlia Tm 2 O 3 , itèrbia Yb 2 O 3 i lutècia Lu 2 O 3

Avança en forma de peduncle angulós al litoral, i el constitueix un tascó calcari gegantí, abrupte de tots costats, especialment el NW i el S, fet de material lutecià corregut -com la propera serra d’Oltà- que a la part septentrional descansa sobre margues burdigalianes de menys rost Al suau coster del N hom ha fet troballes que han evocat Hemeroscopi, però els materials es redueixen a ceràmica àtica i campaniana des del sV aC i d’altres restes ibèriques i medievals La natura tombòlica de l’accident és testificada pels residus de les salines -vell port romà-, vora les quals hi ha…

L’estratotip és a Ypres Bèlgica És equivalent dels estatges Ilerdià i Cuisià

Hom podria considerar-lo equivalent del Bartonià, tot restant en suspens si és Eocè superior o mitjà L’estratotip, mal escollit, és a la costa de Biarritz

És situat entre 54,9 i 38 milions d’anys L' Eocè inferior comprèn els estatges Ilerdià i Cuisià, l' Eocè mitjà el Lutecià i Bartonià i l' Eocè superior correspon al Priabonià El clima de l’Eocè fou càlid la zona tropical s’estenia des de la conca de París fins a Àfrica del Sud i des del Japó fins a Nova Zelanda A les mars càlides es desenvoluparen els foraminífers, en especial els miliòlids, alveolines, nummulits i orbitòlits, els quals arribaren a tenir unes dimensions gegantines i a formar enormes masses rocalloses Entre els molluscs prosperaren els gèneres apareguts durant el Cretaci…

Té 1 569 ha, i les seves distàncies màximes són 5 km d’E a W i 7 km d’E-NE a W-SW La costa té 34 km de longitud, i l’altitud màxima na Picamosques és de 172 m Forma part del municipi de Palma L’illa emergí per primera vegada entre l’Aptià i el Turonià A l’Eocè, la transgressió del Lutecià cobrí les terres emergides a baix a la mar nummulítica fins al Vindobonià, que es produí una emersió parcial Constitueix una prolongació de les serres de Llevant de Mallorca El conjunt presenta nombroses ruptures, falles i enfonsaments recents El relleu es disposa en tres alineacions, orientades…

La geografia Seu del govern i principal centre intellectual, artístic i economicofinancer, que amb el seu prestigi ultrapassa la funció de capital estatal per assumir la de metròpoli mundial Situada a la confluència de les valls de l’Oise, Marne i Sena, al centre de l’Illa de França i propera a regions diverses Beauce, Brie, Valois Moltes són les causes que han afavorit l’expansió de París disponibilitat d’una via fluvial Sena que facilita les relacions amb la mar i en un punt òptim per a la construcció d’un port encreuament d’aquesta via fluvial amb vies terrestres que han assolit…