Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
Màntua
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la riba dreta del Mincio, a pocs quilòmetres de la desembocadura del Po, es presenta com una petita península entre els llacs Superiore, Mezzo i Inferiore, fet que li dóna un aspecte pintoresc Fins recentment no s’ha desenvolupat una certa activitat industrial, dins la qual es destaquen les indústries químiques, mecàniques i de la confecció Fundada pels etruscs cap als s VI i V aC, fou ocupada successivament pels gàllics s IV aC, per Roma ~200 aC, els visigots 401 i els llombards 601 Al s XI fou sotmesa a Toscana, i des del s XII féu costat als güelfs enfront dels gibellins L’any…
Màntua
Divisió administrativa
Província de la Llombardia, Itàlia.
La capital és Màntua
Cecília A. Màntua
Literatura catalana
Escriptora.
El seu nom real era Cecília Alonso i Bozzo Filla de Gastó Alonso i Manaut Gastó A Màntua , el seu teatre, sentimental, costumista o vuitcentista, tingué un gran èxit de públic, sobretot Ha passat una oreneta 1936, La Pepa maca 1954, editada el 1959, Princesa de Barcelona 1959, Maria Coral, la pessebrista 1961 i Història d’un mirall 1966 També escriví novelles en castellà Des del 1950 féu guions per a Ràdio Barcelona sobre temes musicals, literaris i d’altres
Gastó A. Màntua
Teatre
Escriptor i actor teatral, de nom real era Gastó Alonso i Manaut.
Com a actor collaborà en l’Agrupació Avenir, fundada per Felip Cortiella en ple modernisme Escriví peces de caràcter popular, jocós o melodramàtic, que assoliren grans èxits Cultivà la comèdia — Com més serem més riurem estr 1931— i el sainet — Un milionari del Putxet estr 1927, La Mary Pickford del carrer de l’hospital estr 1929, La veïna del terrat estr 1930, El paradís artificial 1930, La més bonica del barri estr 1933, entre d’altres També és autor de sarsueles, com Parisette 1927 música de Cassià Casademont, i d’operetes Deauville, port de París 1932 música de Josep M Torrents Amb Josep…
,
Vicenç I de Màntua
Història
Duc gonzaguià de Màntua i de Montferrat (1587-1612).
Fill i successor del duc Guillem I i d’Elionor d’Àustria El 1581 es casà amb Margarida Farnese de Parma, la qual repudià per causa d’esterilitat, i després 1584 amb Elionor de Mèdici de Toscana Comandà tres expedicions a Hongria contra els turcs 1595, 1597 i 1601 Féu de la seva cort un brillant centre teatral, i fou un gran mecenes
Alessandro Striggio
Música
Virtuós de llaüt i compositor italià.
Vida Cap al 1560 treballava com a músic al servei de la cort de Cosme I de Mèdici a Florència, on la seva principal ocupació era la composició de la música per als intermedis destinats a celebrar esdeveniments notables de la vida cortesana L’any 1565 compongué els intermedis obres dramaticomusicals que s’interpretaven entre els actes d’una obra teatral per a les festes del casament de Joana d’Àustria amb Francesco de Mèdici, interpretats als entreactes de la comèdia de Francesco d’Ambra La cofanaria , i el 1569, la música per a la visita a Florència de l’arxiduc Carles d’Àustria El 1584 fou…
Enzo Dara
Música
Baix italià
Acabats els estudis musicals a Màntua, debutà a Fano Pesaro el 1960 en el paper del filòsof Colline de La bohème de Giacomo Puccini Però l’impuls a la seva carrera com un dels grans baixos còmics de la seva generació s’inicià a Reggio de l’Emília, quan el 1967 interpretà el Dulcamara de L’elisir d’amore, de Gaetano Donizetti, i el Bartolo d’ El barber de Sevilla , de Gioacchino Rossini, que interpretà al Gran Teatre del Liceu els anys 1969, 1981 i 1987 El 1970 debutà a la Scala de Milà amb el mateix personatge, que poc després interpretà, també, a Salzburg i als principals…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina