Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
copista
Persona que es dedica a copiar escrits, documents, música, etc.
Adeste fideles
Música
Himne religiós propi de Nadal.
Música i lletra, que daten de 1740-43, han estat atribuïdes a un copista de música de Douai, John Francis Wade mort el 1786
pecia
Diplomàtica i altres branques
A la indústria medieval de llibres, cadascun dels fascicles d’un llibre formats per un foli plegat en quatre.
A les universitats, eren deslligats i numerats, talment que un llibre podia ésser copiat per diversos amanuenses, i constituïa alhora la mesura de la compensació deguda al copista i, doncs, el preu del llibre
crisògraf | crisògrafa
Art
Escriptura i paleografia
Copista que escrivia manuscrits en lletres d’or.
còpia
Diplomàtica i altres branques
Transcripció d’un text o d’un document manuscrit.
Podia ésser feta directament sobre l’original o sobre alguna altra còpia derivada més o menys directament d’aquell En el procés de la transmissió d’un text a través de còpies, aquest en resultava sovint alterat a causa de la major o menor capacitat o atenció del copista, el qual, d’altra banda, intentava de vegades de “millorar” el text que tenia davant És tasca de la crítica textual de retrobar el text original, a través de les diverses còpies La multiplicació de còpies és un fet important també en diplomàtica, on ja molt d’hora a Roma i a Bizanci hom començà d’escriure'n per…
colofó
Arxivística i biblioteconomia
Inscripció o anotació posada al final d’un llibre per indicar el nom de l’impressor, el lloc i la data de la impressió i altres circumstàncies concernents a l’obra.
Els copistes ja acostumaven a posar un colofó, en prosa o en vers, al final dels còdexs, amb algunes indicacions nom del copista, circumstàncies temporals o locals, etc, valuoses per a datar els manuscrits i eventualment per a localitzar-ne l’origen
Carles Giner i Vidal
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de València, on fou alumne de Francesc Llàcer Amplià estudis a l’Academia de San Fernando de Madrid, amb F de Madrazo Tornà a València el 1862 Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid del 1862 i del 1864 Es dedicà sobretot a la pintura religiosa, d’un especial misticisme, on intentà de fondre les maneres de Murillo amb la ingenuïtat de la pintura medieval Excellent copista de Joan de Joanes i autor també de pintura d’ambient històric
Francesc Cerdà i de Villarestau
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de Llotja de Barcelona i a l’Accademia di San Luca, a Roma, ciutat on arribà el 1834 amb Pelegrí Clavé i Manuel Vilar, i on assolí reputació com a copista El 1841 estigué a Munic, on s’entusiasmà per l’art promogut per Lluís I de Baviera El 1843 s’establí a Madrid El Retrat de la nena Maria Miquela de Despujol i el Rapte de Ganimedes Museu d’Art Modern de Barcelona evidencien la seva qualitat de pintor romàntic Fou membre del grup dels natzarens catalans
Celestí Destorrents
Disseny i arts gràfiques
Copista al servei del monestir de Poblet i probablement no monjo.
És autor de la còpia més antiga conservada del Llibre dels feits de Jaume I de Catalunya-Aragó, que acabà el 17 de setembre de 1343, sobre pergamí, per ordre de l’abat Ponç de Copons