Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
Sant Iscle de les Feixes
L’església de Sant Iscle de les Feixes, restaurada entre el 1995 i el 1999 per l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), de població disseminada, al vessant septentrional de la serra de Collserola, a la vall de Sant Iscle, drenada pel torrent de Sant Iscle, que davalla del coll de la Ventosa, límit amb el terme de Barcelona, i és tributari de la riera de Sant Cugat.
L’església parroquial Sant Iscle és romànica, d’una nau i un absis és esmentada ja el 964 El 1624 li fou agregada la de Montcada, però el 1868 se'n separà de nou, i la de Sant Iscle s’uní a la de Cerdanyola En depenia el santuari de Santa Maria de les Feixes El 1933 hi fou descobert un fragment de pintures murals amb l’escena de l’Epifania, des del 1934 al Museu Diocesà de Barcelona
castell de Sant Iscle de Vidreres
Restes del castell de Sant Iscle de Vidreres (Selva)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de Vidreres (Selva), les restes del qual s’aixequen a uns 2 km de la vila, esmentat ja el 1194 i que formà part del vescomtat de Cabrera; fou el centre de la batllia de Vidreres.
El 1241 fou cedit en feu als templers Segons tradició, a la seva església es venerava el cos de sant Iscle, que el 1263 devia ésser traslladat al monestir de Breda Restaren, però, algunes relíquies del sant i a partir del mateix s XIII s’hi venerà també la seva germana santa Victòria Fou ocupat pels remences el 1485
Sant Iscle i Santa Victòria Sauleda
Sant Iscle i Santa Victòria Sauleda
Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), centrat per l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria.
El lloc és esmentat ja el 898
comtat de Serra i Sant Iscle
Història
Títol concedit el 1891 a Robert Robert i Surís
, sobre propietats que tenia a Serra de Daró i Sant Iscle d’Empordà, al Baix Empordà.
El 1928 i a petició pròpia, li fou canviada la denominació per la de marquesat de Serralavega
Sant Aciscle
Església
Antiga església del municipi de Perpinyà (Rosselló), esmentada al s XIII, situada a l’W de la ciutat, entre la Bassa i la Tet, més enllà de l’estació del ferrocarril, al voltant de la qual sorgí un barri residencial habitat per empleats i obrers qualificats.
Surp
Església de Sant Iscle i Santa Victòria, a Surp
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.040 m alt.) del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), situat en un replà del vessant meridional del pic de Matanegra, que domina la vila de Rialb.
L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria és romànica, amb absis i campanar de planta quadrada El castell de Surp és esmentat el 1126 El lloc havia format part del vescomtat de Castellbò, dins el Quarter de Rialb L’antic terme comprenia els pobles de Caregue, Escàs i Rodés, l’antic monestir d'Oveix, el santuari de la Muntanya i l’església romànica de Sant Quirze de Surp Fou municipi independent fins el 1969, en què s’annexà al de Rialb de Noguera
riera de Vallalta
Vista de la riera de Vallalta al seu pas per Sant Iscle de Vallalta
© Alberto González Rovira
Riera
Curs fluvial de la comarca del Maresme.
Neix al terme veí d’Arenys de Munt i al poble de Sant Iscle rep la riera de Cortada, que davalla de la carena de la serra de Montnegre travessa el terme de ponent a llevant, continua pel de Sant Cebrià de Vallalta i desemboca a la mar, ja dins el terme de Sant Pol Al seu pas per Sant Cebrià, i fins a la seva desembocadura, rep el nom de riera de Sant Pol