Resultats de la cerca

Algunes versions indiquen que, enamorat Zeus del minyó, l’aconseguí disfressat d’àguila, tema que ha estat motiu de moltes representacions artístiques

A cavall del moltó, Frixos aconseguí d’arribar a la Còlquida Helle, en canvi, caigué a l’Hellespont, on es negà i es presentà al rei Eetes, que l’acollí i li donà la mà de la seva filla Calcíope Frixos sacrificà el moltó a Zeus i n'oferí el velló d’or al rei, que el consagrà a Ares, el penjà dalt d’una alzina del bosc sagrat i hi posà un drac per a custodiar-lo Allí anaren a cercar-lo els argonauta  amb Jàson Anomenat també toisó d’or del francès toison , ‘velló’, a l’edat mitjana donà nom a l’orde del Toisó d’Or Aquest mite ha estat reinterpretat lliurement per Franz Grillparzer…

Zeus prengué la forma del seu marit, i dels amors d’Alcmena amb Zeus nasqué Hèracles

Per ordre de Zeus, Hermes li lliurà Pandora , la qual esposà tot desatenent el consell de Prometeu relatiu a no acceptar cap regal que provingués de Zeus

Ajudà Zeus en la lluita contra els gegants, i el seu nom fou donat al riu més important de l’infern Zeus disposà que el jurament fet per les seves aigües fos inviolable

Segons la versió més coneguda, fou estimada per Zeus, i Hera la transformà en ossa en néixer el seu fill Arcas Perseguida per aquest en una cacera, Zeus la transformà en l’Ossa Major

De possible origen traci, fou relacionada amb el culte de Dionís Segons el cicle tebà, era filla de Cadmos, fundador de Tebes, i d’Harmonia estimada per Zeus, esdevingué mare de Dionís Segons Eurípides, morí carbonitzada per Zeus Dionís la feu ressuscitar, i aleshores prengué el nom de Tiona El mite fou tractat per Ovidi i per Nonnos

Quan Atamant anà a sacrificar els seus dos fills a Zeus, aquest els trameté un moltó alat amb velló d’or, el qual se'ls emportà vers l’Orient i els salvà del sacrifici Pel camí, Helle caigué a la mar i s’ofegà Frixos arribà a la Còlquida, on el rei Eetes li donà la seva filla Calcíope en matrimoni Agraït, Frixos sacrificà el moltó a Zeus i oferí al rei el velló d’or, la recerca del qual fou, més tard, el motiu de l’expedició dels argonautes

Era també la deessa de la guerra i de les victòries militars i de la pau, per la qual cosa hom la representà amb casc i llança Filla de Zeus i de Metis, nasqué, ja armada, del cap de Zeus, que havia devorat Metis quan aquesta encara la duia al si Deessa verge, fou coneguda amb els noms de Pallas donzella i Partenos verge Fou protectora d’herois i patrona de ciutats i fortaleses gregues, sobretot d’Atenes, on cada quatre anys li eren dedicades les festes panatenees i el Partenó era el seu santuari principal Els romans la identificaren amb Minerva La deessa Atena fou representada com a deessa…

Fou cèlebre a l’antiguitat per un santuari dedicat a Zeus