Resultats de la cerca
Es mostren 1148 resultats
soviet
Política
Dret constitucional
Assemblea política legislativa de l’URSS (1917-91).
Hi havia un soviet suprem a cadascuna de les repúbliques federades i un soviet suprem federal, compost de dues assemblees el soviet de les nacionalitats i el soviet de la unió El soviet de les nacionalitats era integrat per 750 membres 32 per república federada, 11 per república autònoma, 5 per oblast i un per okrug , i el de la unió per 750 membres Ambdues assemblees eren elegides per sufragi universal per un període de cinc anys, bé que les candidatures eren úniques i designades pel Partit Comunista Exercien el poder legislatiu i nomenaven, entre els seus membres, els components del…
corts de Cadis
Història
Assemblea de diputats reunida del 24 de setembre de 1810 al 14 de maig de 1814 a Isla de León (actual San Fernando, prop de Cadis), Cadis i Madrid.
Fou reunida durant el govern de Josep I, en plena revolta antinapoleònica, sota la pressió dels grups cultes illustrats i liberals minoritaris, que proposaven la promulgació d’una constitució política per a la monarquia espanyola, de liquidar l’Antic Règim i de transformar la monarquia en un estat liberal liberalisme Les juntes de govern regional contribuïren decisivament a la seva celebració a la mateixa Junta Central es donaren tres tendències la conservadora, representada per Floridablanca, la reformista i moderada, de patró anglès, representada per Jovellanos, i la progressista,…
Consell General de València
Història
Assemblea consultiva i deliberativa del govern municipal de València.
Aconsellava els jurats i els oficials reials, i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals Fou organitzat per Jaume I el 1245 i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633 Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants Els representants de les…
cort
Història
Assemblea política dels regnes ibèrics, des de la baixa edat mitjana, convocada i presidida pel rei (o pel seu lloctinent) i de la qual formaven part membres dels tres estaments socials: noblesa, clericat i burgesia.
Aquest tipus d’assemblea constitueix una institució que es donà, amb característiques semblants, en tots els estats de l’Europa occidental en aquesta època, bé que rebé noms diferents, entre els quals el de parlament L’opinió més generalitzada en situa l’origen en la cúria règia plena o extraordinària de l’alta edat mitjana, en la qual participaven els alts dignitaris i magnats del clericat i de la noblesa, assessorant el monarca L’accés de l’estament popular a través dels representants de viles i ciutats de dependència reial en aquesta cúria la transformà i la convertí en…
presidència
Lloc que ocupa el president en una reunió, assemblea, etc.
divan ‘ad hoc’
Història
Assemblea general que regia Moldàvia i Valàquia des del 1856.
Les decisions del divan ‘ad hoc’ del juliol del 1857 foren anullades per la intervenció de Napoleó III, i tres mesos més tard fou proclamada la independència d’ambdós principats
dieta de Worms
Història
Primera assemblea convocada per Carles V a Worms, el 1521.
Malgrat les pressions del nunci GAleandro, hi fou escoltat Luter, ja excomunicat, el qual reconegué les seves obres i es negà rotundament a la retractació que l’emperador li exigia en conseqüència fou publicat contra ell el bannum proscriptionis , que fou mal acollit i no aplicat Carles V hi obtingué l’ajut dels prínceps contra Francesc I, i hi fou nomenat un consell de regència, presidit pel germà de Carles, Ferran, arxiduc d’Àustria, a qui foren assignats els dominis hereditaris dels Habsburg
president de la Mancomunitat
Història
Cap de la Mancomunitat de Catalunya
.
El càrrec era exercit per un diputat elegit per l’assemblea de la Mancomunitat i es renovava cada quatre anys Convocava i presidia el consell permanent i l’assemblea de la Mancomunitat i representava aquesta en tots els actes i els contractes
moció de censura
Política
Proposició presentada i votada en una assemblea
legislativa amb l’objectiu de reprovar l’acció del govern i que, en cas de ser
aprovada, en comporta en la majoria dels casos la dimissió i la substitució per
un d’alternatiu.
Si la moció ateny la majoria dels vots, el govern en qüestió pot presentar la dimissió o bé dissoldre l’assemblea per tal que els electors arbitrin el conflicte que l’oposa al poder legislatiu És el procediment invers a la qüestió de confiança La moció de censura és una de les peces fonamentals del sistema parlamentari, i hom la regula de diverses formes, segons les constitucions A la Gran Bretanya, perquè la moció de censura reïxi només cal una majoria simple Contràriament, la constitució de la V República Francesa imposa moltes més traves, la més important de les quals és que els diputats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina