Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
pterodàctil
Paleontologia
Gènere d’arcosaures de l’ordre dels pterosaures, de la família dels pterodàctils, de vida aèria, amb ales de fins 3 m d’ample de punta a punta, mandíbules amb dents només a l’extrem, cavitats preorbitàries i nasals unides, i cara molt curta.
Visqueren al Juràssic
fusulina
Paleontologia
Gènere de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers, de la família dels fusulínids, de closca calcària en forma de fus.
Visqueren durant el Carbonífer i el Permià
megalosàurids
Paleontologia
Família de rèptils fòssils del grup dels dinosaures, de grans dimensions, carnívors, amb el cap notablement petit i amb cinc dits a cada extremitat.
Visqueren durant el Juràssic i el Cretaci
acantodis
Paleontologia
Ordre de peixos fòssils de la subclasse dels placoderms, integrat per individus de cos allargat i cobert d’escates ròmbiques, i d’esquelet ossificat només en part.
Visqueren al Paleozoic, del període Silurià al Permià
dolicosaure
Paleontologia
Nom donat a uns rèptils escatosos del grup dels anguimorfes, del subordre dels saures, caracteritzats pel cos serpentiforme amb el coll molt llarg i les potes curtes, com els llangardaixos.
Menaven una vida amfíbia, i visqueren durant el Cretaci
protosaures
Paleontologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels sinaptosaures, que eren de petites dimensions, posseïen una única fossa temporal i tenien l’aspecte de llangardaix.
Visqueren durant el Permià i el Triàsic i donaren lloc als sauropterigis
tecodonts
Paleontologia
Ordre de rèptils diàpsids del superordre dels arcosaures de crani llarg i esvelt, amb forats preorbitals i palatins, amb dents tecodonts i mancats de dents palatines; les extremitats posteriors, més grosses que les anteriors, n’indiquen la tendència a la marxa bípeda.
Probablement de vida amfíbia, eren de règim carnívor i visqueren durant el Triàsic
eosuquis
Herpetologia
Ordre de rèptils diàpsids del grup dels lepidosaures caracteritzats per llur aspecte de llangardaix i pel de tenir les dents implantades en el paladar.
Visqueren a la fi de l’era primària i al començament de la secundària
aepyornis
Paleontologia
Gènere d’ocells fòssils de potes molt fortes, però mancats totalment d’ales.
Arribaven als 2 m d’alçària Visqueren a Madagascar durant la primera meitat del quaternari
fusulínids
Paleontologia
Família de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers que atenyen uns pocs mil·límetres (alguns exemplars arriben als 4 cm) i tenen una closca calcària i multilocular en forma de fus o de disc i molt complicada interiorment.
Comprèn uns 80 gèneres i unes 1 000 espècies, que visqueren durant el Carbonífer i el Permià