Resultats de la cerca
Es mostren 4229 resultats
peu
Física
Antiga mesura catalana de longitud.
Al Principat i a les Illes val 1/6 de la cana, o sia 0,259 m Al País Valencià val 1/3 de la vara, o sia 0,302 m El peu és relacionat amb el pam, de manera que 3 peus = 4 pams A les antigues constitucions de Catalunya el valor del peu fou adoptat en 0,2994 m
peu
Física
Unitat de longitud utilitzada als països anglosaxons, igual a 1/3 de la iarda o a 12 polzades.
Hom el representa per ft i equival a 30,48 cm Per a superfícies i volums són emprats, respectivament, el peu quadrat 0,0923 m 2 i el peu cúbic 0,027 m 3
peu
Física
Mesura de longitud de valor variable segons els països o les localitats.
Correspon aproximadament a la llargada del peu humà
pes
Física
Peça de metall, o d’un altre material, de forma determinada, que serveix d’unitat de pes, i que porta, de manera visible i en unitats legals, la indicació de la seva massa nominal.
La legislació sanciona els traficants o venedors que tenen mesures o pesos disposats amb artifici per defraudar o que negocien en substàncies que no tinguin el pes corresponent Als Països Catalans cada localitat important, mercat, terme baronial o comarca tenia els seus pesos i mesures especials A la cort de Montsó del 1585, Felip II disposà en constitució que el Principat i comtats de Rosselló i Cerdanya adoptessin els pesos i mesures de la ciutat de Barcelona, revocant tots els privilegis i costums contraris, tant en llocs reials com baronials De fet la constitució només fou aplicada quant…
perxa
Física
Antiga mesura de longitud, de valor variable segons els països.
Té l’origen en la pertica romana 10 peus romans i ha estat molt emprada a Itàlia A Catalunya equivalia a 8 1/2 peus de Barcelona, o sia 2,204 m
patró
Física
Magnitud que hom pren com a tipus per a definir una unitat.
Mitjançant patrons han quedat fixades modernament les diferents unitats bàsiques dels sistemes de mesures així hi ha patrons de longitud, de massa, de temps, de temperatura, d’intensitat lluminosa, etc, definits en funció de certes propietats físiques de cossos sotmesos a unes condicions perfectament determinades i reproduïbles fàcilment D’aquesta manera han quedat establertes les noves definicions del metre, del segon, de la candela, etc En electricitat han estat utilitzats patrons de resistència i de fem en òptica, de la bugia i fotomètrics en termologia els patrons termomètrics, etc, però…
parell de forces
© Fototeca.cat
Física
Sistema constituït per dues forces d’igual mòdul, paral·leles i de sentit contrari (i, per tant, de resultant nul·la) i tals que les rectes d’aplicació no són coincidents.
Un parell de forces és caracteritzat per l’anomenat moment del parell , que és un vector el mòdul del qual és el producte del mòdul de les forces del parell per la distància que separa les rectes d’aplicació, és perpendicular al pla de parell i el seu sentit és el sentit en què avança un cargol que giri en el sentit que indiquen les forces del parell
fluència
Física
Deformació lenta experimentada per un cos sotmès a una càrrega durant un cert temps.
sedimentació
Física
Química
Propietat dels col·loides segons la qual les partícules de substància insoluble se separen lentament per gravetat del medi líquid i es dipositen al fons del recipient que els conté.
pes fórmula
Física
Química
Suma dels pesos atòmics dels àtoms que intervenen en la fórmula més simple d’una substància.
El pes molecular és un múltiple exacte del pes fórmula A algunes substàncies que no contenen molècules diferenciades, hom assigna pes fórmula però no pes molecular, com és el cas del clorur de sodi En el cas del benzè, per exemple —una anàlisi elemental del qual demostra que la fórmula més simple és CH—, el pes fórmula serà 13,02, suma dels pesos atòmics del carboni i de l’hidrogen Això no obstant, l’estructura de cada molècula de benzè és hexagonal, per la qual cosa la seva fórmula veritable és C 6 H 6 i el seu pes molecular és 78,11
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina