Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
lampròfir
Mineralogia i petrografia
Roca filoniana bàsica, associada a roques intrusives de diferents composicions.
L’estructura és generalment porfídica, amb molts fenocristalls de biotita que és el seu mineral característic, a més d’amfíbols, piroxens monoclínics i, a vegades, olivina i apatita El color és generalment fosc, per l’alt percentatge en minerals de ferro i magnesi La pasta de fons és formada per un agregat feldespàtic microcristallí
glaucòfan
Mineralogia i petrografia
Silicoaluminat de magnesi i de sodi, Na2Mg3Al2Si8O2 2(OH)2
.
Mineral que pertany al grup dels amfíbols i que cristallitza en el sistema monoclínic És d’hàbit prismàtic o de vegades fibrós, i té l’esclat de vidre, sedós en les varietats fibroses El color és blau clar, però s’enfosqueix amb la proporció de ferro La duresa és de 6, i la densitat, de 3-3,4 Hom el pot trobar en les roques metamòrfiques de grau alt o mitjà És molt abundant a Califòrnia
esquistositat
Geologia
Fàbrica planar i repetitiva produïda per processos de deformació dúctil en roques metamòrfiques de tipus esquist.
És un tipus de foliació que a escala microscòpica és definida principalment per fillosilicats o amfíbols orientats, tot i que també pot ser definida per grans de quars o de feldespat aixafats i amb orientació preferent Actualment, sol restringir-se l’ús d’aquest terme per a les roques amb les característiques descrites, malgrat que antigament s’utilitzava en sentit ampli per a denominar qualsevol tipus de fàbrica planar o foliació Igualment que altres tipus de foliació, sol disposar-se parallela al pla axial dels plecs, representant els plans de màxim aixafament de la roca Una…
argilització
Geologia
Transformació d’una roca compacta o d’un mineral en argila.
El tipus més corrent de transformació és la que sofreixen diversos minerals com la mica i, en alguns casos, els piroxens i els amfíbols Consisteix en un seguit de processos d’hidratació amb substitució d’ions, que provoca canvis d’estructura, sobretot separació progressiva de les capes cristallines a mesura que l’aigua amb el seu efecte de falca les va penetrant D’això resulten diverses menes d’argiles, cada cop més alterades illítica, vermiculítica, montmorillonítica, que guanyen en poder d’intercanvi d’ions Un cas particular d’argilització és la caolinització que sofreixen els…
ortoamfíbols
Mineralogia i petrografia
Grup d’amfíbols que cristal·litzen en el sistema ròmbic.
amfibolita
Mineralogia i petrografia
Roca esquistosa composta per amfíbols (hornblenda) i plagiòclasis (andesina a labrador), en proporcions variables.
Pot tenir com a minerals accessoris quars, diòpsid, biotita, granat, epidot, etc És esquistosa, de color verd fosc, difícilment alterable Segons el seu origen es classifiquen en ortoamfibolites , producte del metamorfisme de roques magmàtiques bàsiques basalts, andesites, gabres, i paraamfibolites, resultat del metamorfisme de roques sedimentàries, generalment margues
antofil·lita
Mineralogia i petrografia
Silicat ferromagnèsic, (Mg,Fe)7Si8O22(OH,F)2, del grup dels amfíbols.
Cristallitza en la singonia ròmbica i es presenta en forma de prismes o de fibres d’aspecte asbestí, de color bru fosc i lluïssor nacrada o vítria Té duresa 5,5-6 i pes específic 2,85-3,57 Es troba principalment a les roques metamòrfiques
riebeckita
Mineralogia i petrografia
Inosilicat del grup dels amfíbols, mineral que forma roques ígnies i metamòrfiques i cristal·litza en el sistema monoclínic.
gedrita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat del grup dels amfíbols, (Mg,Fe2 +)5Al2[Si6Al2O2 2](OH,F)2
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, i forma sèrie isomorfa amb l’antofillita Es presenta en roques metamòrfiques i com a producte de metasomatisme El seu color és gris verdós o marró, i la seva duresa és de 5,5-6
silicat
![](/sites/default/files/media/FOTO/Silicats_estructura.jpg)
Estructura dels silicats
© fototeca.cat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics que contenen el silici com a àtom central i dels composts, de natura molt diversa, que contenen els esmentats anions.
Els silicats poden ésser obtinguts per fusió conjunta de la sílice SiO 2 amb carbonats de metalls alcalins, en forma de mescles complexes La solubilitat en l’aigua d’aquestes mescles varia proporcionalment a llur contingut en àlcali, i les espècies presents varien des d’anions discrets, com és ara SiO 2 OH 2 2 - , fins a espècies polimèriques D’altra banda, hi ha un gran nombre de silicats, d’ocurrència natural, l’estructura dels quals es basa en la del tetràedre de SiO 4 , i que gaudeixen d’una gran importància per llurs aplicacions Hom ha classificat estructuralment els silicats d’acord…