Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Francesc Miquel Colí
Història
Erudit.
Estudià a Barcelona i a Mallorca Ingressà a la Companyia de Jesús, i el 1625 passà a les Filipines, on fou rector del collegi de San Ignacio de Manila Participà en les expedicions d’Isla Hermosa i de Sulu Fou provincial de l’orde 1639-43 i 1650-51 Retirat des del 1651 a San Pedro Makati, hi escriví Labor evangélica de los obreros de la Compañía de Jesús> /em> 1663, 1900-02, Índia Sacra> /em> 1666, etc
colibacil
Biologia
Nom usual de l’ Escherichia coli
, bacil de la família de les enterobacteriàcies, curt, gramnegatiu, generalment mòbil amb cilis perítrics, que fermenta la glucosa i la lactosa amb producció de gas.
La prova IMVIC és + + - - És hoste habitual del tracte intestinal humà i del d’alguns animals de sang calenta, d’on passa a les aigües residuals, que eventualment poden contaminar les de beguda colimetria Algunes soques són patogèniques, responsables de les gastroenteritis infantils unes altres poden ésser-ho en travessar la paret intestinal afeblida per alguna causa, i produeixen infeccions generals o bé localitzades a les vies urinàries, a les últimes parts del budell, colecistitis, etc La seva estructura antigènica és molt complexa, puix que pot posseir antígens somàtics O i R, de…
Nicolau de Maraia
Arts decoratives
Vidrier, actiu a Catalunya.
Fou autor de quatre vidrieres — perdudes — per a la sala del Consell de Cent de Barcelona 1415 i havia treballat també a Santa Coloma de Queralt 1411 i a Cervera, on havia fet, entre altres obres, les vidrieres altes del presbiteri de l’església de Santa Maria 1412-14, conservades en part El 1426 encara treballava a Cervera
colífag
Biologia
Bacteriòfag que infecta normalment Escherichia coli
.
A causa de llur extensa utilització en el laboratori, els colífags han tingut un paper dominant en els estudis sobre els virus bacterians, dels quals han derivat conceptes fonamentals de la genètica bacteriana i la biologia molecular
indicador bacteriològic
Ecologia
Bacteri la presència del qual indica l’existència de pol·lució orgànica o de microorganismes patògens en un medi, generalment aquós.
Els indicadors bacteriològics més àmpliament utilitzats són els nombres totals de microorganismes, de coliformes, d' Escherichia coli , d’estreptococs fecals i de Vibrio cholerae
plasmidi
Bioquímica
Segment circular d’ADN extracromosòmic que es troba eventualment en els bacteris.
Es duplica independentment del cromosoma al qual no s’integra mai El plasmidi de l' Escherichia coli és un dels vectors clònics principals en enginyeria genètica
heteròtrics
Zoologia
Ordre de ciliats de la subclasse dels espiròtrics que atenyen fins a 3 mm de longitud i presenten tot el cos ciliat.
Algunes espècies habiten a les aigües dolces, com Stentor coeruleus i Spirostomum ambiguum , i unes altres són paràsites, com Balantidium coli, paràsit intestinal de l’home
balantidi
Protistologia
Gènere de protozous de la classe dels ciliats, de l’ordre dels holòtrics, que comprèn espècies paràsites intestinals de diversos vertebrats i invertebrats.
L’espècie B elongatum és comensal d’amfibis B coli parasita el porc i eventualment l’home Donen lloc a una forma de disenteria anomenada balantidiosi, semblant a l’amebiasi
colimetria
Biologia
Conjunt de proves per a determinar la possible contaminació d’origen fecal en aigües, llet o productes resultants de llur manipulació.
Bé que els coliformes es troben naturalment i en gran quantitat en el tracte intestinal humà i animal, llur presència en l’aigua o en els aliments és un signe inequívoc d’una contaminació per femtes, la qual pot ésser perillosa, perquè hi ha la possibilitat que uns altres gèrmens patogènics de la mateixa procedència hi siguin o hi hagin estat presents, i perquè, per la menor quantitat en què s’hi troben i per llurs característiques especials, són de detecció difícil Normalment hom fa dues proves la presumptiva i la confirmativa En la primera hom determina únicament la presència i la quantitat…