Resultats de la cerca
Es mostren 2078 resultats
senyor
Història
Titular d’una senyoria, fos personal, dominical, jurisdiccional i també feudal.
En l’ambient politicosocial del món medieval, els senyors domini, seniores ostentaven una funció preeminent, bé per llur condició nobiliària, bé per llur poder econòmic o polític, enfront dels membres de classes inferiors o àdhuc de la mateixa classe nobiliària, per la relació contreta amb ells Així, el senyor feudal és el noble que concedeix a un altre noble vassall, senyor feudatari una terra en feu, o li encomana un castell, en canvi de la prestació d’homenatge i satisfacció d’uns serveis determinats El vassall noble que rep el feu també se sol anomenar …
senyor | senyora
Dret civil
Persona que té la propietat d’alguna cosa.
És anomenat senyor directe si a més en té la possessió Si només en té la possessió, però no la propietat, és anomenat senyor útil El senyor mitjà és l’intermediari en alguna propietat
senyor | senyora
senyor | senyora
Sociologia
Títol que, per cortesia, hom anteposa al nom, el cognom o el títol de qualsevol persona a qui s’adreça o de qui parla.
senyor | senyora
Persona que té autoritat damunt d’una altra per raó del contracte amb què aquesta s’ha constituït criat o servent seu; amo.
senyor | senyora
Persona que té autoritat sobre un territori, sobre persones o coses.
senyor | senyora
Espòs, esposa, dit per cortesia en lloc d’home o dona.
senyor | senyora
Sociologia
Terme de cortesia que s’aplica a qualsevol persona, encara que sigui de condició inferior.
Hom l’utilitza com a apellatiu a l’inici d’una carta, d’un discurs, en dirigir-se a algú personalment, com a resposta afirmativa o negativa, etc
senyor | senyora
Persona d’una certa posició, d’un cert rang social (per oposició a menestral, obrer, empleat, etc).
Déu nostre senyor
Títol donat en l’Antic Testament a Jahvè (Adonai) i que la tradició cristiana, a partir ja dels escrits del Nou Testament (gr: κύριος), aplica indistintament a Déu i a Crist.
El títol arribà fins i tot a substituir el mateix nom sagrat de Jahvè en la lectura sinagogal de la Bíblia, costum que ha seguit després la tradició litúrgica cristiana El Nou Testament aplica aquest títol diví al Crist glorificat “Déu li ha donat un nom per sobre de tot altre nom Jesús és el Senyor”, significant amb això que participa del domini i el poder de Déu