Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Lluís Morote i Greus
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Periodisme
Política
Periodista, escriptor i polític.
Doctor en dret, collaborà primer a El Mercantil Valenciano i després a El Liberal , de Madrid com a redactor d’aquest anà a Melilla 1893 i a Cuba 1896 De nou a Madrid, i partidari de Canalejas, fou redactor d' El Heraldo i dirigí La Noche i La Mañana , també de Madrid Collaborà encara en altres diaris Fou diverses vegades diputat a corts 1898, 1905 i 1907 Publicà nombroses obres, entre altres La moral de la derrota 1900, Los frailes de España 1904, Teatro y novela 1906, De la dictadura a la república La vida política en Portugal 1908 i Sagasta, Melilla, Cuba 1908
Ramon Buxarrais i Ventura
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat sacerdot el 1955, el 1959, a través d’ Agermanament , fou enviat a l’arxidiòcesi d’Antofagasta Xile, on fou administrador apostòlic de la prelatura nullius de Calama, sufragània d’Antofagasta Tornat a Catalunya el 1967, el 1971 fou nomenat bisbe de Zamora i, el 1973, de Màlaga, on promogué iniciatives culturals Museu Diocesà, Centre Diocesà de Teologia Acostumà a tractar els temes actuals de pastoral a través d’uns escrits titulats Cartas a Valerio , que tenien molta acceptació popular El 1991 renuncià el càrrec de bisbe de Màlaga i es retirà a un centre assistencial de Melilla, on…
Rif
© Piccaya / Fotolia.com
Muntanya
Cadena muntanyosa del NW d’Àfrica que en forma d’arc s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya, vorejant la costa mediterrània del Marroc; no ultrapassa els 2.500 m alt. (Tidighine, 2.456 m).
Formada a l’acabament del Terciari, presenta una estructura complexa A l’W, la serra calcària tallada per fondes gorges al S, les muntanyes embarrancades són travessades per grans valls Ouergha, densament poblades a l’E, el relleu és diferent, més sec i estèpic la zona és poblada per pastors seminòmades Habitat per tribus nòmades i berbers, fou dominat per Cartago segles IV-III aC i, més tard, per Roma, que l’integrà a la Mauretania Tingitana Envaït pels vàndals segle IV, després passà als bizantins, que l’incorporaren a la Mauretania Secunda Sotmès pels àrabs des del segle VI…
Alborán
Illa
Illot volcànic de la Mediterrània de costes amb penya-segats rogencs, situat entre Adra (Almeria) i el cap Tres Forcas (Marroc).
És l’elevació màxima d’una dorsal submarina de direcció EW L’illa serveix d’estació d’enllaç del cable submarí que uneix Melilla i Almeria
comunitat autònoma
Dret administratiu
Ens territorial, dotat d’autonomia política, en què s’organitzen les regions i nacions de l’Estat espanyol per a l’exercici del dret d’autogovern segons la constitució de 1979 (autonomia).
Relació de comunitats autònomes Andalusia Aragó Astúries Canàries Cantàbria Castella i Lleó Castella-la Manxa Catalunya Ceuta Extremadura Galícia Illes Balears Madrid Melilla Múrcia Navarra el País Basc el País Valencià la Rioja
presidi
Història
Nom que hom donà al segle XVI —i fins al XIX— a diverses places fortes o fortaleses dotades de guarnicions importants.
Els més destacats foren el de Siena 1526, creat per l’emperador Carles V després de la revolta d’aquesta ciutat, els de Toscana, que ocupà el 1707 l’exèrcit del rei arxiduc Carles III, i els del nord d’Àfrica Ceuta, Melilla, Alhucemas i altres
Ferronats
Aeronàutica
Companyia participada per Ferrovial i la companyia britànica NATS que ofereix serveis de control del trànsit aeri.
Gestiona les torres de control de diferents aeroports dels Països Catalans i d’Espanya, com ara els aeroports d’Alacant, València, Eivissa, Sabadell, Sevilla, Jerez, Vigo, A Corunya, Melilla i Cuatro Vientos Madrid Al setembre del 2011, Aena Aeropuertos adjudicà a Ferronats i a la companyia Saerco aeroports de Lanzarote, Fuerteventura i La Palma els serveis de trànsit aeri de tretze aeroports de la seva xarxa
Rafael García Valiño y Marcén
Història
Militar
Militar.
Tinent coronel en esclatar la guerra civil 1936, lluità contra la República i arribà a general Fou governador de Melilla, cap de l’estat major, darrer alt comissari al Marroc 1951-56, director de l’escola de l’exèrcit i capità general de Valladolid i de Madrid Escriví Guerra de liberación española Campañas de Aragón y Maestrazgo Batalla de Teruel Batalla del Ebro 1938-1939 1949
regular
Militar
Nom donat a cadascun del soldats moros que eren manats per oficials espanyols.
A imitació francesa, foren creats, des del 1911, grups de regulars regiments, articulats en tabores batallons i mías companyies Excelliren com a força de xoc a la guerra d’Àfrica i a la Guerra Civil de 1936-39, incrementats amb soldats de la Península, i es dissolgueren a partir de la independència del Marroc 1956 perpetuen alguns dels seus noms i símbols unitats espanyoles de la guarnició de Ceuta i Melilla
Modesto Hernández-Villaescusa Ros de Medina
Literatura catalana
Escriptor.
Doctor en filosofia i lletres 1896, fou professor i rector 1898 de la Universitat d’Oñati Integrat dins el moviment catòlic social, collaborà a “La Hormiga de Oro” i a “El Correo Catalán” Publicà nombroses novelles La tórtola herida , 1892 Oro oculto, 1896 i estudis històrics i polítics, com La cuestión de Marruecos y el conflicto de Melilla 1893, Las provincias de España 1903 i La Revolución de Julio en Barcelona 1909