Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Riudecanyes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Limita amb els de l’Argentera W, Vilanova d’Escornalbou S, Mont-roig del Camp SE, Montbrió del Camp E, Botarell E, Riudecols N i Duesaigües NW De terreny més aviat abrupte, el municipi és situat als vessants meridionals de Puig Marí i als orientals de la serra de l’Argentera El terme, ocupat en una bona part pel pi i la garriga, oscilla entre els 649 m d’Escornalbou i els 120 m, dividit en dues parts d’una extensió similar per la riera de Riudecanyes, que recull les aigües de diversos barrancs de menor entitat Al sector de muntanya es construí el pantà de Riudecanyes El…
pantà de Riudecanyes
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà del Baix Camp, dins el municipi de Riudecanyes
, al curs de la riera de Riudecanyes.
Fou bastit a partir del 1907 i començà a funcionar el 1919, amb una cubicació de 3,11 hectòmetres per al regatge dels termes de Reus, Riudoms i Montbrió Forneix aigua a Reus 1924, Riudoms 1948 i Vila-seca i Salou 1955 En 1934-51 fou ampliat pel canal de Siurana a través d’un canal-túnel que aporta les aigües sobrants del riu de Siurana La construcció del pantà de Siurana potencià el de Riudecanyes El 1991 hom n'amplià la capacitat en un 70%, fins a 5,32 hectòmetres
riera de Riudecanyes
Riera
Curs fluvial de la comarca del Baix Camp.
Neix aigües amunt del nucli de Riudecanyes, a partir del pantà homònim La riera, després de fer de límit entre els de Montbrió del Camp i Mont-roig del Camp desguassa al mar al sud de la platja de Cambrils
Teresa Guasch i Toda
Cristianisme
Religiosa.
Juntament amb la seva mare Teresa Toda, fundà la congregació de carmelitanes teresianes de Sant Josep a Barcelona el 1878 Foren dirigides pel bisbe d’Urgell Josep Caixal i pel carmelità Agustí Verdura Des del 1962 hi ha incoat el procés de beatificació de Teresa Guasch
Teresa Toda i Juncosa
Cristianisme
Religiosa.
Fou cofundadora, amb la seva filla Teresa Guasch i Toda , de la congregació de carmelitanes tereses de Sant Josep Mort el seu marit, Antoni Guasch, a la primera guerra Carlina 1840, passà a Tarragona amb la seva filla, i es dedicà a la infància desemparada D’aquí nasqué la idea de fundar la congregació que es féu a Barcelona el 1878 sota el consell i la direcció del bisbe d’Urgell Joan Caixal i del carmelità Agustí Verdura El 1883 en foren aprovades provisionalment les regles, i Teresa Toda fou nomenada superiora general de l’Institut, i la seva filla, mestra de novícies
Guillem Maria de Brocà i de Montagut
Història del dret
Jurista.
Fill de Salvador Maria de Brocà i de Bofarull Es llicencià en dret 1869 a la Universitat de Barcelona, on exercí com a auxiliar de càtedra Es doctorà el 1870 Fou secretari del Primer Congrés Català de Jurisconsults 1881 Recollí la seva experiència en qüestions processals en el Manual de formularios ajustados a la ley de enjuiciamiento civil 1875, del qual han estat fetes successives reedicions Bon coneixedor de la història del dret civil català, el 1880 publicà, juntament amb Joan Amell i Llopis, Instituciones de derecho civil catalán vigente, comentadas con la doctrina del tribunal supremo…
baronia d’Escornalbou
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell i monestir d’Escornalbou, vinculada per la corona als arquebisbes de Tarragona (vers el 1166).
Al s XVIII comprenia, a més del monestir, els pobles de Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i l’Argentera, i era sota el govern d’un batlle general de la baronia
pantà de Siurana
© Fototeca.cat
Embassament
Pantà del terme de Cornudella de Montsant (Priorat), que embassa les aigües del riu de Siurana
, a la seva confluència amb el barranc de l’Argentera.
Construït en 1965-74 pels regants del pantà de Riudecanyes per nodrir-lo aquests dos pantans són comunicats pel canal de Siurana , per sota de les muntanyes de la Garranxa i del coll de la Teixeta, té 12 300 000 m 3 La resclosa té 51 m d’altitud i 260 m de llargada