Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
erer
Agronomia
Garbell gros, de quatre a cinc pams de diàmetre, que hom empra per a porgar el gra a l’era.
Els erers antics tenien les vores d’espart i la reixa de joncs o pell foradada actualment són de fusta amb un enreixat de filferro
caça amb vesc
Caça
Modalitat popular de caça menor amb parany envescat per a caçar ocells cantaires.
L’ocellaire unta amb vesc vímets, joncs, palles, etc, disposats en forma de creu d’on el nom de creueres , i els colloca entre les branques d’un arbret perquè s’hi enganxin els ocells que hi acuden en sentir la veu d’un reclam convenientment amagat prop de l’arbre
wigwam
Nom genèric donat a les cases estacionals de la majoria d’amerindis de l’Amèrica del Nord.
Consten d’una cobertura feta de sis arbres o més plantats al voltant d’una zona circular o rectangular que hom vincla o lliga amb els de la banda oposada, de manera que formen una mena de cúpula o vagó, i que hom recobreix amb escorça o bé amb joncs o teles
cistelleria
© Laura Martínez Ajona
Oficis manuals
Fabricació d’objectes de vímet, jonc, canya, palma, margalló, etc.
Amb vímets, joncs i canya, a més de canyissos, hom fa coves, paneres, panistres, cistells, arganells, sàrries, etc amb margalló i palma, cabassos, senalles, esportins, etc Modernament hom hi ha introduït matèries plàstiques És tradicional de la Ribera d’Ebre especialment de Rasquera i de Miravet la fabricació d’obra de margalló, a base de trenes o llates fetes per les dones, collit a les vores de l’Ebre
boscarla
© Biopix
Ornitologia
Nom aplicat a diversos moixons del gènere Acrocephalus (família dels muscicàpids), que fan uns 13 cm, insectívors i de bec fi, bons cantaires i típics de maresmes i iguamolls.
La boscarla d’aigua Apaludicola és centreeuropea i italiana, migratòria a la península Ibèrica La boscarla de canyar Ascirpaceus té el dors castany i el ventre blanquinós, amb bandes ocràcies fa nius en forma de cistell i viu a gairebé tota l’Europa temperada nia i és estival a la península Ibèrica i a les Illes Balears La boscarla dels joncs A schoenobaenus és centreeuropea i nord-europea, rarament mediterrània, però migratòria als Països Catalans
balquer
© mr_xiachun
Zoologia
Ornitologia
Moixó de la família dels sílvids, semblant a les boscarles, però més gros (fa uns 19 cm de llargària) i de bec més llarg i fort.
És de colors bruns, cella clara molt marcada i el seu cant és estrident i ronc Els balquers volen baix i es paren sovint en els arbres i en els fils de telèfon o d’electricitat Nien entre joncs i canyissos, a la vora de l’aigua els nius tenen forma de copa i resten subjectats a les tiges de les plantes aquàtiques Són anomenades també rossinyols d’aigua , i són freqüents a Europa, Àfrica i Àsia
brèndola
Cadascun dels joncs o els filferros de les gàbies.
Catarroja
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al sud del barranc de Xiva o riu de Xest, anomenat també barranc o torrent de Catarroja, que forma el límit amb el terme de Massanassa, estès en direcció NW-SE fins prop de l’Albufera (enclou una franja de terra poblada de joncs i canyars).
L’agricultura, de regadiu 1130 ha, ocupa gairebé la totalitat del terme hom utilitza una xarxa de séquies en gran part derivades de la séquia de Favara, amb aigua del Túria, que travessa el terme vers l’Albufera, parallela al riu de Xest l’aigua del subsol és també aprofitada a través de nombrosos pous El taronger 270 ha es dona al sector occidental, més alt i de terres més soltes les hortalisses, al voltant del poble, al sector central l’arrossar unes 480 ha ocupa el sector més oriental, la zona de marjals pròxima a l’Albufera, i actualment va en regressió davant el blat de moro Hi predomina…
casc
© Corel
Història
Militar
Peça de l’armadura antiga o medieval que cobria i resguardava el cap.
El casc de cuir precedí el de metall i coexistiren tots dos llargament A l’antic Egipte era utilitzat el casc de bronze de forma cònica o esfèrica, o el de joncs entreteixits, destinat als soldats A Caldea i a Assíria hom en troba també de ferro, moltes vegades de forma punxeguda Els pobles mediterranis crearen un casc més resistent, de dos tipus el beoci , de visera llarga i recta, i el frigi , amb un frontal en comptes de visera El romà fou generalment molt simple, hemisfèric El dels oficials era de tipus frigi, amb cresta i cimera reduïdes, mentre la gàlea o casc de gladiador…