Resultats de la cerca
Es mostren 200 resultats
Albal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud que s’estén des de l’inici de la plana regada, al peu dels turons que limiten l’Horta per l’W, fins a la proximitat de l’Albufera.
El sector més oriental, gairebé tot marjal, és una llenca de terra d’uns 4 km de longitud per uns 100-300 m d’amplada, entre les séquies d’Albal i de la Ratlla que limiten aquest terme amb els de Silla i Catarroja, respectivament Les terres, gairebé totes d’horta, són regades per la séquia reial del Xúquer, a l’aigua de la qual tenen dret el 75% de les terres del terme és el poble més septentrional que aprofita les aigües del Xúquer i les aigües del Túria, a través de la séquia de Favara, a més d’aprofitar l’aigua del subsol L’aigua és repartida per tot el terme a través de la…
xarxa meteorològica
Meteorologia
Conjunt d’estacions distribuïdes geogràficament dins una regió o un país i destinades a fornir informació meteorològica a un servei central.
Les estacions de la xarxa poden ésser principals o termopluviomètriques Mentre que les primeres enregistren dades de gairebé tots els elements meteorològics, les segones, que són les més nombroses, es limiten només a recollir dades de pluges i temperatures
carregador de bateries
Electrònica i informàtica
Aparell que serveix per a carregar bateries d’acumuladors mitjançant energia elèctrica de la xarxa de corrent altern.
És format per un transformador i un o més rectificadors, segons el tipus de rectificació emprat Els més perfeccionats solen ésser automàtics, de manera que regulen la tensió de sortida i limiten el corrent de càrrega per sota del valor màxim permès
serra de Las Estancias
Serra
Serra que forma part de les serralades Bètiques.
S'estén de SW a NE pel nord de la província d’Almeria, i la limiten les valls de Chirivel al nord i de l’Almanzora al sud Saliente n'és el cim més alt, amb 1 501 m Té jaciments de ferro, plom i zinc
serra de les Agulles
Serralada
Serralada situada als límits de la Ribera Alta (la part més extensa es troba dins el municipi d’Alzira) i de la Safor (Benifairó de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna).
Parallela a la serra de Corbera, amb petites elevacions de 500 a 550 m, amb un màxim de 564, però força accidentades, la natura calcària de la roca ha originat les nombroses fonts Les valls de Casella i de l’Estret limiten la serra pel N i pel S, respectivament
crioplanació
Geomorfologia
Hidrografia
Conjunt de fenòmens de degradació progressiva del relleu a causa de l’acció del glaç, alternant amb períodes càlids, a les àrees periglacials.
Bé que alguns autors limiten la crioplanació a l’acció de determinats elements criopedològics com la solifluxió, hom tendeix generalment a considerar-la com a resultat de la combinació de diversos factors, entre els quals la translació de productes de crioclastisme i el treball dels rius i les avingudes del desglaç
Fondo
Llacuna del Baix Vinalopó, entre els termes d’Elx i de Crevillent, a la zona de separació entre els deltes del Segura i del Vinalopó.
Una zona de saladar la separa de l’albufera d’Elx Les terres bonificades de les Pies Fundacions Sant Felip Neri la limiten per ponent Constitueix una important reserva ornitològica unes dues-centes espècies d’ocells, entre els quals es destaquen el cigne i l’agró roig hom hi practica la caça
Mycoplasma genitalium
Biologia
Bacteri paràsit del tracte urogenital.
Pertany a la classe dels Mollicutes , caracteritzada per l’absència de paret cellular Té el genoma més petit conegut, format per 580073 parells de bases d’ADN que codifiquen per 517 gens Hom suposa que ha evolucionat a partir de bacteris grampositius del grup Lactobacillus-Clostridium per la pèrdua de diversos gens, que limiten llur existència a formes paràsites
la Femosa
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), a l’esquerra del Segre, entre les de Vinatesa i de Fontanet, una de les més fèrtils del terme.
El torrent de la Femosa es forma, vora les Borges Blanques, de l’aiguabarreig de diversos torrents que neixen a les serres que limiten l’Urgell i la Conca de Barberà les comes de Vinaixa i el barranc del Turull després de passar per Juneda, Puigverd i Artesa de Lleida, desemboca al Segre aigua avall de Lleida
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina