Resultats de la cerca

Collaborà en el Correo de Menorca i en l' Eco de Menorca i en altres publicacions de Madrid, Palma i Barcelona Traduí al castellà novelles de Sue i de Molenes i publicà diversos opuscles, com Reseña de las cajas de ahorros 1857, Resumen histórico del canto 1858, Memoria sobre la Agricultura romana 1858, Educación de la mujer 1859 i La marquesa de Sévigné 1859

Residí a Madrid i publicà els volums poètics Flores marchitas 1884, Fibras que laten 1885, No hay corona sin espinas 1892, La razón cantada 1911, El país natal 1910, Pleamar 1924, la llegenda en prosa La caída de un coloso 1894 i el drama El bastardo 1918

Del barri barceloní de Ribera i comerciant de professió, tingué una formació literària autodidàctica Començà collaborant, amb pseudònim, a L’Escut de Catalunya i poc després ho féu, ja assíduament, a La Renaixença Intentà la dignificació de la literatura de caràcter festiu i conreà la poesia —participà als jocs florals, publicà els reculls Menudalla 1878, reeditat el 1887 i 1895 i Aires vells 1910— i especialment la prosa autor de novelles de costums, com L’auca de la Pepa 1889, La dama negra 1898, La mort d’en Titus barricades del 54 , els seus majors encerts els constitueixen les…

Conreà sobretot el gènere bucòlic i festiu És autor d’una Descripció i alabansa de la vida campestre 1837, composta en monosíllabs Ocupà diversos càrrecs municipals i figurà entre els dirigents d’entitats culturals i benèfiques manresanes Altres composicions seves figuren en l’antologia Los trobadors nous 1858

Ordenat de sacerdot, escriví Academias del jardín 1630, l’obra en vers Ocios de soledad i el tractat filosoficomoral Gobierno moral a Lelio 1657 Reeixí, però, sobretot amb poesies festives, epigrames, sàtires, romanços, amb clares influències gongorines

Fou professor de l’escola normal de Lleida Com a periodista fundà el periòdic El Cronicón Ilerdense 1857 i collaborà en la Revista de Lérida , La Bandera Catalana , Lo Gai Saber , La Renaixença , etc El 1879 fou nomenat cronista oficial de Lleida, i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Fundador de l’Associació Catalanista de Lleida, fomentà també l’excursionisme de caràcter erudit i patriòtic i publicà importants guies com Guía cicerone de Lérida 1877, 1882 La seva obra més coneguda és Apuntes de historia de Lérida 1873 En collaboració amb F Ranyé i Viladot escriví Àlbum…

Estudiant de lletres, ingressà a l’exèrcit republicà i s’exilià el 1939 Ha publicat El desgavell 1970, memòries personals, mig novellades, sobre la guerra civil de 1936-39, l’exili, l’ocupació alemanya de França i la primera postguerra i el llibre de viatges en castellà Caminos 1976

Participà en els Jocs Florals de Barcelona fou premiat el 1895 i el 1897, i en fou secretari el 1899 i mantenidor el 1900 Conreà la poesia i la prosa amb un estil realista i poètic, basant-se especialment en les descripcions rurals Publicà els volums de proses Entre muntanyes 1894, Prosa 1903, De la vida a Lectura Popular i En Pere i altres contes 1919

Fou autor de Disertación histórico-crítica de las antigüedades de la villa de Almenara 1821, de la comèdia Los encantos de Medea i alguns poemes i obres de circumstàncies

Era obrer manual A Alcoi fou filador 1925-33 Collaborà a Hora de España i a d’altres periòdics Publicà els reculls poètics La cruz de los crisantemos 1929, Huso de eternidad 1930, Narja 1932, Epopeyas de sangre 1933, Voz de la tierra 1935, Hogueras en el sur 1935, Poema del amor y de la angustia 1935, Madre española 1937, Canción arrebatada 1938, Romances 1938, Vencedor de la muerte 1939, i La muerte o el recuerdo 1939, a més dels volums antològics Poesía 1949, on destaquen els temes socials a través del compromís polític de l’autor, també visible en la tragèdia Seisdedos 1934 i en les…