Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
Sant Pau de Fornils
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Capella
Capella i masia del municipi de Susqueda (Selva), situada sota la cinglera del Far, prop del castell de Fornils, conegut també per això com a castell de Sant Pau.
Existia ja el 1269 Hom la coneix també per Sant Pau de la Coma, pel veïnatge d’aquest mas La capella actual fou refeta al s XVII No té culte
Isàuria
Història
Antiga regió de l’Àsia Menor, a la cadena del Taure.
Unida a Cilícia, fou regida per un comes Donà a l’imperi Bizantí la dinastia dels isàurics En contínues lluites, pel seu veïnatge amb el món àrab, caigué en poder otomà al s XIV
Sedó
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), a la dreta del Sió.
De la seva església parroquial depenia la de Cardosa El lloc és esmentat el 1099 en l’acta de consagració de l’església de Guissona El 1379 pactà el veïnatge amb Cervera fou lloc reial
Gebut
Despoblat
Despoblat i antic castell del municipi de Soses (Segrià), al límit amb Aitona.
Figura entre els castells que l’alcaid de Lleida empenyorà a Ramon Berenguer III el 1120 Fou dels Cervera de Juneda, i al s XIV passà als Ayerbe i als Cornell El 1168 era parròquia, adscrita a Sant Llorenç de Lleida El 1398 rebé carta de veïnatge de Lleida
Ramon Espanyol
Història
Fill de Pere Espanyol.
Participà amb el seu pare i els seus germans Bernat , Tomàs i Berenguer en la conquesta de València 1239 Heretà els béns del seu pare i del seu germà Berenguer a Campanar i Malilla, al veïnatge de València, on formà en terrenys seus la Pobla de N’Espanyol, i fou cap de la branca valenciana dels Espanyol
Miquel Joan Porta
Pintura
Pintor.
Des del 1568 era a València, on pertangué a l’escola de Joan de Joanes, però fins al 1598 no adquirí el dret de veïnatge Pintà el Sant Miquel Arcàngel de la portada del Llibre del Mostassaf de València 1568, Arxiu Municipal de València, el retaule major de l’església d’Ontinyent 1590-96, així com altres obres que alguns han atribuït a Joanes
registre civil
Dret civil
Registre on consta d’una manera oficial l’existència, l’estat civil, etc, dels ciutadans.
A l’Estat espanyol fou creat, el 1870, aquest instrument públic on és recollit tot el que es refereix al naixement, la filiació, els noms i els cognoms, l’emancipació, la nacionalitat, el veïnatge, el matrimoni, l’absència i la defunció La seva oficina ordinària és el jutjat i comprèn totes les persones de la pròpia demarcació N'existeixen un de supletori a càrrec de la direcció general i d’altres de provisionals als consolats
Guerau de Jorba
Història
Senyor del castell de Jorba (Anoia).
Formà part del consell de Ramon Berenguer IV i d’Alfons I de Catalunya-Aragó Intervingué en les conquestes de Lleida i de Tortosa i en negociacions reials a Tarragona, Osca i Perpinyà Entre el 1166 i el 1169 fou procurador d’Ibn Mardaniš, el famós rei Llop de Múrcia i de València, amb qui obtingué una avantatjosa amistat i un pagament de paries i de garanties a Alfons I Posseí béns quantiosos, que s’estenien a moltes localitats, com el veïnatge de Santes Creus, Vilaverd, Forès, Vinaixa, Albió i les Piles
Aplec del Caragol
Folklore
Aplec gastronòmic i festiu que se celebra a Lleida (Segrià).
Iniciat el 1980, té lloc durant un cap de setmana de maig a la ribera del Segre i als Camps Elisis Centrat en la cuina del caragol, també hi tenen lloc actes festius, com ara cercaviles, i concursos i demostracions, tant de gastronomia com d’altres activitats Hi tenen una gran importància les colles, formades a partir d’afinitats diverses veïnatge, amistat, professió, aficions, etc Ha esdevingut un dels esdeveniments ludicofestius més concorreguts de Catalunya L’any 2019 tingué més de 200000 visitants, hi participaren 107 colles que reunien uns 14000 membres, “penyistes” i s’hi…
paleosiberià
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües, lingüísticament aïllades, parlades pels grups ètnics paleosiberians.
Hom sol classificar-les convencionalment en quatre grups el luorawetlan que comprèn el txuktxi , el kamtxadal i el koriak , el iukaguir , el guiliak , i el ienisseià que comprèn el ket o ostiak , el kott , l' assan i l' arin Res no autoritza a admetre un parentiu, malgrat certes afinitats, per raó del veïnatge de l’antic món uraloaltaic i americà, però disgregades per la propagació del tungús Àsia, les llengües Carregades d’argots esotèrics, arriben a crear un llenguatge masculí i femení divers fonèticament i quant a lèxic Els soviètics han proporcionat gramàtica, escriptura i…