Resultats de la cerca

Les ales, especialment les plomes rèmiges primàries, són molt desenvolupades, la qual cosa fa que siguin excellents voladors

Tenen les potes molt curtes i els peus diminuts, la qual cosa els dificulta la marxa De fet no peonen mai, però són excellents voladors tenen les ales molt desenvolupades Amb les ungles dels peus, llargues i corbades, s’arrapen als objectes quan descansen Viuen gairebé a tot el món L’ordre comprèn usualment tres famílies, molt diferents aparentment la dels apòdids, que agrupa els falcillots la dels hemipròcnids, que comprèn els falcillots crestats, la salangana i altres espècies, i la dels troquílids, que comprèn els colibrins

Fan uns 16 cm de llargària, i tenen el cos curt, en forma de fus, les ales llargues i estretes, punxegudes i en forma de dalla, el bec curt i molt ample, i la cua curta i generalment en forma de V Són insectívors, i cacen mentre volen, a velocitats que poden arribar a atènyer els 200 km/h Habiten en colònies, i fan el niu amb materials diversos, arreplegats al vol i aglutinats amb la saliva enganxosa que secreten abundosament durant l’època de nidificació, en cavitats, a l’exterior d’edificis o bé en espadats, segons les espècies La posta és d’un ou a tres

El bec i les potes també són negres És migrador i comú a tot Europa, on nia, des de la fi d’abril o del començament de maig fins a la fi de setembre

És migrador i comú a les contrades més baixes de tot el voltant de la Mediterrània, on nia, des de l’abril fins a l’octubre

És un ocell sociable, que vola en esbarts i emet un cant fort, amb refilets Fa un niu de fang en forma de tassa, en zones muntanyoses, als penya-segats costaners o en edificis en ruïnes És propi de l’Europa central i mediterrània, des d’on emigra al nord d’Àfrica per hivernar hom el troba també al centre i al sud d’Àsia

La morfologia L’arxipèlag balear descansa damunt un sòcol submarí separat de les costes catalanes peninsulars per un canal de més de 1000 m de profunditat En conjunt forma una massa compacta que s’eleva des de les profunditats, a l’est de Menorca, i es prolonga fins a assolir la zona litoral valenciana meridional a través d’una ampla plataforma costanera, la profunditat de la qual no depassa els 500 m Les illes tenen l’origen en el geosinclinal profund on es dipositaren els materials del Secundari i del Terciari, el qual donà també origen a les serralades bètiques Les Balears emergiren en el…

Situació i presentació La comarca del Montsià, situada a l’extrem meridional de Catalunya, té una extensió de 735,37 km 2 Al N confronta amb la comarca del Baix Ebre, al NW amb el Matarranya, comarca que administrativament pertany a l’Aragó, al S amb el Baix Maestrat, del País Valencià, i a l’E amb la mar Mediterrània El Montsià consta de 12 municipis, després de la incorporació, el 1990, del municipi de Sant Jaume d’Enveja, que fins aleshores pertanyia a la comarca veïna del Baix Ebre Els límits del Montsià van, pel N, des del tossal del Rei 1 356 m, al NW fins al barranc de Lledó, passant…