Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Makalu
Makalu, cim de l’Himàlaia central
© X. Pintanel
Cim
Cim de l’Himàlaia central, al SE de l’Everest (8 470 m).
Fa de frontera natural entre el Nepal i el Tibet
Carles Vallès i Ocaña
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Carles_Valles.jpg)
Carles Vallès i Ocaña (Makalu 1991)
Arxiu C. Vallés
Alpinisme
Alpinista.
És instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i membre de diverses entitats excursionistes Centre Excursionista de Catalunya, Unió Excursionista de Catalunya de Sants, Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, i de grups d’alta muntanya i escalada Centre Acadèmic d’Escalada CADE, Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, Peñalara, Groupe Pyrénéiste de Haute-Montagne El 1985 formà part de la primera cordada catalana que assolí l’Everest, juntament amb Òscar Cadiach i Antoni Sors També feu la primera ascensió catalana al Cho Oyu 1984, l’ascensió al Lhotse Shar 1990 i la…
,
Alexander Frederick Richmond Wollaston
Geografia
Metge i explorador anglès.
Participà en l’expedició al Ruwenzori organitzada pel British Museum i féu la difícil ascensió del cim que duu el seu nom 4 659 m En dues grans expedicions explorà l’interior de l’Irian Occidental, a la Nova Guinea 1909-11 i 1912-13, i arribà fins a la serralada dels monts Nassau Participà en altres expedicions a l’Everest 1921, a Sierra Nevada de Santa Marta 1924, etc Deixà nombrosos escrits
Erhard Loretan
Alpinisme
Alpinista suís.
S’inicià de ben petit en el món de l’alpinisme, camp en què esdevingué una figura destacada, després que al llarg de poc més d’una dècada 1982-95 hagués aconseguit pujar a tots els cims de més de vuit mil metres Nānga Parbat 1982, Gasherbrum I 1983, Gasherbrum II 1983, Broad Peak 1983, Manāslu 1984, Annapurna 1984, K2 1985, Dhaulāgiri 1985, Everest 1986, que culminà en menys de dos dies i sense oxigen, Cho Oyu 1990, Shisha Pangma 1990, Makalu 1991, Lhotse 1994 i Kangchenjunga 1995 Morí en caure durant una ascensió al Grünhorn, als Alps suïssos
Julio Villar Gurruchaga
Esports nàutics
Alpinisme
Escalada
Alpinista, guia de muntanya i navegant basc.
Durant la dècada de 1960 feu ascensions a pics dels Pirineus i dels Alps Fou guia d’escalada als Alps fins que l’any 1966 patí un accident i deixà l’alpinisme Començà una aventura en solitari a bord d’un veler de 7 m d’eslora, el Mistral per donar la volta al món Sortí del port de Barcelona a l’abril del 1968 i arribà al port de Lekeitio a l’estiu del 1972, després de recórrer 38000 milles marines només amb vela Fou el primer navegant en solitari de l’Estat espanyol que aconseguí aquesta fita Fruit d’aquesta experiència publicà Eh, Petrel 1974 L’any 1974 participà en la primera expedició…
,
Tenzing Norgay
Xerpa nepalès.
Nascut Namgyal Wangdi, tant el lloc com la data exacta del seu naixement són controvertits De jove emigrà a la regió nepalesa de Khumbu i es canvià el nom Emigrat a Darjeeling, aleshores a la Bengala Occidental britànica actualment Índia, a l’inici dels anys trenta tornà a Khumbu després de casar-se Des del 1935 participà en nombroses expedicions, primer com a portador i després com a cap de portadors sirdar, la més important de les quals el menà, juntament amb Edmund Hillary , al cim de l’ Everest 1953, que coronà el 29 de maig de 1953, primera ascensió reeixida a aquest pic…
Jordi Pons i Sanjinés
![](/sites/default/files/media/EEC/Pons_Sangines_Jordi.jpg)
Jordi Pons i Sanginés
© Arxiu J. Pons
Alpinisme
Alpinista, esquiador, cineasta i escriptor.
S’inicià a l’Agrupació Excursionista Pedraforca i al Club Muntanyenc Barcelonès, on formà part del Grup d’Alta Muntanya GAM També és soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC El 1960 entrà al Grupo de Alta Montaña Español GAME Entre les nombroses escalades i ascensions de dificultat realitzades als Pirineus, als Alps i a les Dolomites, destaquen les primeres ascensions estatals a les tres grans parets nord dels Alps Cerví 1962, Eiger 1964 i Grans Jorasses 1967 Fou membre de les primeres expedicions estatals als Andes amb ascensions absolutes al Huascarán Sud per l’aresta NE 1961 i al…
, ,
Josep Costa i Cabré
![](/sites/default/files/media/EEC/Costa_Cabre%20_Josep.jpg)
Josep Costa i Cabré (a l’esquerra)
© ARXIU FEEC
Escalada
Escalador.
Membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i dels Amics del Sol, el 1935 feu per primera vegada el cim del Cavall Bernat de Montserrat, acompanyat de Josep Boix i Carles Balaguer La via fou anomenada Via Normal Boix-Costa-Balaguer o la Normal del Cavall Fou també la primera escalada retransmesa per ràdio mesos després A causa dels dubtes sobre la seva validesa, repetí l’ascensió en solitari el 15 de març de 1936 davant la premsa Obrí altres vies de Montserrat Milità en el Sindicat Únic i en l’Aliança Obrera i organitzà la Societat de Transports de Catalunya El 1936 havia de participar en l’…
,
Galen Rowell
Fotografia
Fotògraf i muntanyenc nord-americà.
De jove deixà els estudis amb la intenció de dedicar-se a la seva gran passió, la muntanya Durant 15 anys obrí més d’un centenar de noves vies d’escalada a les muntanyes del parc nacional de Yosemite i en altres regions de la High Sierra californiana El 1973 començà a collaborar com a fotògraf amb la National Geographic Society Fotografià nombroses expedicions a l’Himàlaia Everest i K2, la Patagònia, els Andes, Alaska i l’Antàrtida, i tingué una columna fixa a la revista ‘Outdoor Photographer’ El 1984 guanyà el premi Ansel Adams per les seves aportacions a l’art de la fotografia…
Lhotse
L’Himàlaia, amb el cim de l’Everest al fons i el del Lhotse a la dreta
© X. Pintanel
Cim
Cim de l’Himàlaia central (8 501 m), el quart més alt del món, a la frontera entre el Nepal i la Xina (Tíbet).
Fou escalat per primera vegada pels suïssos EReiss i FLuchsinger 1956