Resultats de la cerca
Es mostren 231 resultats
Pere Ribalta
Història
Mariner i corsari.
Serví el rei Jaume II en la guerra contra Sicília El 1294 intervingué en la lluita contra els sarraïns d’Àfrica amb l’estol de Bernat de Peratallada Les seves intervencions marines foren contínues fins el 1309 a l’estret de Gibraltar 1294, a les batalles del cap Orlando 1299 i Ponça 1300 Entre el 1304 i el 1307 anà amb el vescomte de Castellnou altra vegada a Gibraltar, on fou molt lloat per l’atac a Algesires en ajuda del rei castellà
Carteia
Ciutat
Antiga ciutat de la Bètica, entre Algesires i Gibraltar.
De fundació probablement fenícia, el 171 aC passà a ésser colònia romana amb estatut de dret llatí, la primera d’aquest tipus creada fora d’Itàlia Colonia Libertorum , poblada amb lliberts fills de soldats romans i dones hispàniques Es desenvolupà a partir del s I aC a causa del seu port comercial i de les seves fàbriques de garum Decaigué des del s IV dC, i fou abandonada en època àrab Alguns autors antics la identificaren erròniament amb Tartessos
mar Mediterrània
Mar
Mar continental i gairebé tancada situada entre Europa, al N, Àfrica, al S, i Àsia, a l’E; comunica, a l’W, amb l’oceà Atlàntic per l’estret de Gibraltar —14 km d’amplada— i, a l’E, amb la mar Roja, i en conseqüència amb l’oceà Índic, pel canal de Suez.
La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…
pactes de Madrid
Història
Acords signats a Madrid el 1339 entre Alfons XI de Castella, Pere III de Catalunya-Aragó i Alfons IV de Portugal, que significaren llur acció comuna contra els benimerins i la victòria del Salado (1340).
El 1349 els acords foren rehabilitats per un nou pacte, signat a Gibraltar
Yūsuf III de Granada
Història
Rei de Granada, tretzè sobirà de la dinastia nassarita (1407-17).
Succeí el seu germà Muḥammad VII Durant el seu regnat l’infant Ferran de Castella conquerí Antequera, i els benimerins del Marroc ocuparen temporalment Gibraltar
Josep d’Alòs i Bru
Història
Militar
Marquès d’Alòs i tinent general, fill d’Antoni d’Alòs i de Rius.
Intervingué en les expedicions militars de la presa de Menorca, del setge de Gibraltar i de la defensa d’Orà Fou governador de Jaca i després d’Alacant Per dues vegades fou capità general interí d’Aragó
orogènesi rodaniana
Geologia
Fase de plegament neoalpina, definida per Stille (1924), que s’esdevingué entre el Miocè i el Pliocè, fa tres milions d’anys.
Durant la “crisi de salinitat” o de dessecament del Messinià provocà el tancament de l’estret de Gibraltar, o el seu equivalent situat més al N Als Països Catalans afectà la franja costanera, els Pirineus i les Balears
La Línea
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia.
És situada a la badia d’Algesires, tocant al territori de Gibraltar, amb la qual fa frontera Nucli urbà de construcció moderna port i centre comercial La població activa es dedica principalment a la pesca i a les activitats industrials que en deriven
lluç
![](/sites/default/files/media/FOTO3/lluç_lluç.jpg)
Lluç
Drow male (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de 80 cm de llargada màxima, de forma esvelta, boca molt fesa i dues aletes dorsals, la segona molt llarga, i una d’anal.
El color és gris terrós al dors i argentat als flancs i al ventre Habita a grans profunditats a la Mediterrània, a l’Atlàntic oriental, des de Gibraltar fins a Islàndia i Noruega, i a la Bàltica, i s’alimenta sobretot de llúceres
Aldovesta
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_An2012_241a.jpg)
Materials procedents del jaciment d’Aldovesta exposats al Museu d’Història de Catalunya
© Museu d'Història de Catalunya / Pepo Segura
Jaciment arqueològic
Assentament protohistòric del municipi de Benifallet (Baix Ebre), situat sobre un morrot (80 m alt.) a la riba esquerra de l’Ebre.
És un sol edifici, d’uns 250 m 2 de superfície, amb un recinte destinat a habitatge, magatzems i estables Excavat en 1986-88, hom hi ha trobat un gran nombre d’àmfores fenícies procedents de la zona de l’estret de Gibraltar