Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
rave
Raves
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arrel comestible de la ravenera, consumida sobretot en amanides.
Wetterau
Regió
Regió d’Alemanya, estesa entre el massís del Taunus i el Vogelsverg, a l’extrem oriental de Magúncia i al NE de Frankfurt.
Regada pel Wetter, és una tradicional via de pas entre el nord i el sud Produeix bleda-raves i cereals
bleda-rave
bleda-rave
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia de la família de les quenopodiàcies semblant a la bleda, però biennal, d’arrel carnosa i grossa, de carn blanca, rica en sacarosa (del 17 al 27%).
El seu conreu començà a Alemanya i a França a l’inici del segle XIX, a partir de varietats encara pobres en sucre 5-7%, que foren objecte d’un progressiu enriquiment per selecció Les bleda-raves viuen en tots els climes i en tots els sòls, tot i que prefereixen un ambient suau, sòls profunds, frescs, rics en matèria orgànica, i una mica calcaris Durant el conreu cal eixarcolar, binar i tractar el sòl amb herbicides a fi de mantenir-lo lleuger, sense crostes ni herbes Atès que la bleda-rave és una planta exhauridora, cal alternar el seu conreu amb el de lleguminoses, per a impedir…
Gallur
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, al S de Tauste.
Situada entre la vora dreta de l’Ebre i el canal Imperial d’Aragó, és un centre agrícola blat, hortalisses i bleda-raves sucreres Hi ha indústria alimentària farina i oli
Walcheren
Illa
Illa de la mar del Nord, a la província de Zelanda, Països Baixos, entre el braç oriental de l’Escalda, al N, i l’occidental, al S.
És unida, a través de ponts i dics, amb les altres illes del delta de l’Escalda i amb la terra ferma Conreus de bleda-raves i d’arbres fruiters Hi ha la capital de Zelanda, Middelburg, i també el centre principal, Vlissingen
Benavente
Municipi
Municipi de la província de Zamora, Castella i Lleó, situat a la confluència dels rius Órbigo i Esla, que drenen el terme.
Situada prop de la confluència de l’Órbigo amb l’Esla, és travessada pel canal de l’Esla, la qual cosa explica l’extensió de la seva horta És un centre de subàrea comercial agrícola bleda-raves sucreres, patates, mongetes, cereals, vi i ramader bestiar oví i porcí, amb indústries alimentàries derivades de l’agricultura fàbrica de sucre
Frísia
Frísia Vista del nucli de Stavoren
© Turisme d’Holanda
Divisió administrativa
Província dels Països Baixos.
La capital és Ljouwert Limita, a l’est, amb Groningen i Drenthe, al SE, amb Overijssel, i a l’oest i al nord, amb el llac d’IJssel i la mar del Nord Inclou quatre de les illes Frisones occidentals El terreny és en part sorrenc i en part argilós i és solcat per un gran nombre de canals, séquies i llacs, els principals dels quals són el Tjeuke, el Sloter, el Fluessen i el Sneeker Les argiles proporcionen bones pastures per a les famoses vaques frisones, d’una gran producció lletera, una bona part de la qual és transformada en formatge i mantega Hom conrea camps de patates, blat i bleda-raves…