Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
Fígols Vell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà situat a la banda occidental de l’Alt Berguedà.
Situació i presentació El terme municipal és al massís muntanyós de la serra d’Ensija i de rasos de Peguera, on forma l’alta vall de la Garganta i també l’alta vall del riu de Peguera Inclou també, a l’extrem occidental del terme, una petita part de la capçalera de l’aigua d’Ora, que és la vall de la Font del Pi Limita al N amb els termes de Saldes i Vallcebre a l’E amb el de Cercs al S amb un enclavament de Montmajor, amb l’extrem septentrional del terme de Castellar del Riu i amb el de Cercs i, per l’W, amb l’extrem septentrional del terme de Guixers Solsonès i, en uns pocs centenars de…
Fígols
© Fototeca.cat
Masia
Masia i antic terme de municipi de Montmajor (Berguedà).
L’església Sant Sadurní depenia de la de Gargallà
Fígols d’Organyà
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap de municipi de Fígols i Alinyà, situat a l’esquerra del Segre, a 602 m d’altitud, davant per davant d’Organyà, a l’altra riba, i a la dreta del torrent de Fígols, afluent del Segre.
El nucli s’ordena a banda i banda del carrer Major Hi ha també la plaça Major, la del Roser, el carrer del Roser, el de la Vall i el de les Eres En surten diversos camins, el del pont d’Espia, el de la vall de Fígols o d’Alinyà i el d’Organyà L’antiga capella del Roser ha desaparegut En un extrem hi ha l’església parroquial de Sant Víctor, enllaçada amb el poble pel vell camí de la Séquia L’església és romànica, d’una nau, coberta amb volta de canó, capçada per un absis semicircular amb arcuacions llombardes A banda i banda de la nau, a manera de creuer, s’obren sengles capelles…
Fígols de la Conca
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat (731 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat al vessant nord-oriental de la serra de Montllobars; l’església parroquial, dedicada a sant Víctor, depèn de la d’Eroles.
Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Eroles fins abans del 1950, cap del municipi, Claramunt, Castissent i Puigverd de Talarn, els santuaris d'Arbull i Montserbós, els despoblats de Prullans, Vivers i Montllobar, la caseria de la Vileta i l’antic hostal de la Casota
Fígols i Alinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És a l’esquerra del Segre, al límit amb el Solsonès Hi ha un petit sector del municipi que es troba a la dreta del riu El terme tradicional de Fígols d’Organyà tenia una extensió de 39,7 km 2 , i el 1972 li fou annexat el d’Alinyà, que ocupava una superfície de 62,08 km 2 La nova entitat municipal rebé oficialment el nom de Fígols i Alinyà El terme limita al N amb l’enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs i el terme de Noves deSegre, al NE amb el Pla de Sant Tirs i a l’E amb la Vansa i Fórnols, al S amb les terres d’Odèn Solsonès i a l’W…
pont de Fígols
Pont
Construcció i obres públiques
Pont del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell).
comtat de Fígols
Història
Títol concedit el 1908 a l’enginyer de mines José Enrique de Olano y Loyzaga
.
Marià Grandia i Fígols
Lingüística i sociolingüística
Eclesiàstic i filòleg.
Conegut pel nom de Marià Grandia i Fígols, en realitat es deia Marià Grandia i Soler Fou catedràtic de l’Institut de Còrdova Participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana És autor d’una Gramàtica etimològica catalana 1901, de Fonètica semítico-catalana 1903, de Gramàtica preceptiva catalana 1905 i de Formació de la paraula catalana 1906 Tot i la seva gran erudició publicà una quinzena de gramàtiques, entre d'altres, una d'hebrea, les seves propostes en qüestions normatives foren considerades extravagants, cosa que el distancià del nucli dels lingüistes que constituïren el…
Joan Vilatobà i Fígols
Pintura
Fotografia
Pintor i fotògraf.
Residí a Tolosa, al Llenguadoc, a Alemanya i a París, on esdevingué gran admirador de l’impressionisme Deixeble, com a pintor, de JLPellicer i de MUrgell Com a fotògraf fou premiat per La Ilustració Catalana 1903 i, amb medalla d’honor, en l’Exposición Nacional Fotográfica de Madrid del 1905 Féu fotografies d’estudi i composició de figures, sovint de tema romàntic, i de paisatge, i es caracteritzà per la seva manca de manipulació i de trucatge Retirat el 1931, es dedicà únicament a la pintura i a l’ensenyament
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina