Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
juncàcies
Botànica
Família de ciperals constituïda per plantes herbàcies generalment perennes de fulles llargues i estretes, cilíndriques, acanalades o graminoides, a vegades reduïdes a esquames, i de flors actinomorfes, hermafrodites, hipògines i amb un periant de sis divisions verdoses o brunes.
Comprèn unes 325 espècies, pròpies de les zones temperades i fredes
Les juncàcies
Juncàcies 1 Jonc articulat Juncus articulatus a aspecte general on es destaquen les fulles marcadament nuoses x 0,5 b detall de la inflorescència x V c esquema floral c’ peces del periant, c" estams i c’" pistil on s’observen els llargs estigmes coberts de papilles cristallines d fruit en càpsula presentat en secció per a fer visibles les nombroses llavors que conté x 6 2 Lúzula nutant Luzula nutans a aspecte general amb la inflorescència normalment pèndula i força densa x 0,5 b flor x 3 c pistil, amb només tres primordis seminals x 6 Eugeni Sierra És una família relativament…
tètrada
Botànica
Conjunt de quatre grans de pol·len units i provinents d’una mateixa cèl·lula mare.
La presència de pollen madur en tètrades és característica d’algunes famílies, com la de les ericàcies i la de les juncàcies
ciperals
Botànica
Ordre de monocotiledònies constituït per les famílies de les ciperàcies i de les juncàcies.
Són plantes anemòfiles, generalment graminoides, i tenen flors inconspícues d’ovaris súper amb primordis seminals anàtrops
lúzula
Botànica
Gènere de plantes herbàcies graminiformes, de la família de les juncàcies, generalment perennes, de fulles sovint peloses, de flors amb sis divisions periàntiques i sis estams i de fruits capsulars trivalves amb tres llavors.
Als Països Catalans n'hi ha 14 espècies, la majoria pròpies dels Pirineus
Les ciperàcies
És una família important, que comprèn uns 90 gèneres amb més de 4000 espècies distribuïdes pel món, preferentment a les regions àrtiques i subàrtiques La majoria es troben en hàbitats pantanosos i en zones humides o entollades Sovint s’ha unit aquesta família amb la de les gramínies en un únic gran grup, les glumiflores, especialment per la similitud en el port i, fins a cert punt, en l’estructura floral Les ciperàcies també s’assemblen, d’altra banda, a les juncàcies i a la família exòtica de les restoniàcies De fet, allò que tenen totes en comú és l’adaptació a l’anemofília,…
jonquina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les juncàcies, de 40 a 100 cm d’alçària, rizomatosa, que fa tofes, de tiges estriades, tenaces i glauques, amb fulles reduïdes a beines basals purpúries, i amb flors verdoses disposades en panícula lateral.
Es fa en llocs humits i jonqueres
jonc
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies de la família de les juncàcies, perennes o rarament anuals, hidròfiles, sovint rizomatoses, de fulles amb bases embeinadores i de limbe cilíndric, acanalat o aplanat, a vegades absents, d’inflorescències cimoses, glomerulars o paniculars, terminals o aparentment laterals, i de fruits capsulars polisperms.
Consta d’unes 240 espècies, entre les quals cal destacar el jonc marí J maritimus , que habita terrenys humits prop de la mar, i el jonc de galàpet J bufonius , anual, que creix en aiguamolls
Les famílies de fanerògames dels Països Catalans
Regions fitogeogràfiques dels Països Catalans, segons O de Bolòs Carto-Tec, a partir d’originals de l’autor esmentat Els Països Catalans, amb una extensió de poc més de 70000 km 2 , tenen una flora fanerogàmica espontània que voreja les 3500 espècies Si tenim present que el territori continental de l’estat francès, per exemple, amb prou feines supera les 4000 espècies i que les illes Britàniques no arriben a les 3000, haurem de convenir que la nostra riquesa florística és notable en relació amb altres països europeus Aquesta mateixa riquesa, però, condiciona el contingut d’aquesta obra fins…