Resultats de la cerca

El sector més muntanyós és ocupat pels boscs de pins i matollar, mentre que la resta, suaument ondulada, ho és pels conreus de secà, en part abancalats garrofers, oliveres, vinya moscatell i ametllers El regadiu, gràcies a l’aigua de pous, és en expansió, i és dedicat sobretot a tarongers Els pasturatges són relativament importants 720 ha, i la germandat els arrenda als ramats transhumants de Terol al sud del terme hi ha la carrerada que travessa la comarca des d’Albarrasí, anomenada la creu de Llíria Hi ha pedreres de marbre i de “pedres d’aigua”, molt conegudes al s XVIII i avui…

En morir sense fills Margarida Roís de Corella, baronessa de Nàquera, passà a la seva neboda Anna Pardo de la Casta i de Corella, que l’aportà al seu marit, Melcior de Figuerola, i a llur fill Francesc de Figuerola i Pardo de la Casta Dels Figuerola passà als Boïl d’Arenós, marquesos de Boïl, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arráspide

El terme és molt boscat la reserva forestal de Portaceli és una de les més importants de la regió el bosc unes 4 000 ha ocupa tres quartes parts del territori, tot i que ha estat molt delmat per recents incendis L’agricultura és bàsicament de secà 1 200 ha, localitzada als bancals dels vessants muntanyosos oliveres, garrofers, ametllers i vinya Tenen importància les pedreres marbre de Portaceli , conegudes des del s XVIII des del començament del s XX són explotades les de roques silíciques per a les voreres pedra de rastell i per a la fabricació de blocs de pedra artificial També són…

Féu descobriments arqueològics interessants a la comarca del Camp de Túria i collaborà en les activitats del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València Publicà diversos estudis, entre els quals Algunes notes sobre l’arqueologia en el terme i poble de Nàquera, Història de l’antic Regne de València per a ús de les escoles , etc

De la família dels barons de Nàquera Es graduà en teologia i en cànons a València Canonge 1583, fou inquisidor dels tribunals de Múrcia, València i Saragossa Publicà Roma, 1579 unes notes al tractat De haereticis que havia estat publicat el 1568, del jurista i defensor de la inquisició s XIV Zanchino d’Ugolino, juntament amb unes addicions fetes per l’inquisidor de Ferrara C Campeggio i unes advertències de J Simancas

El seu curs, intermitent i torrencial, pren la direcció nord-sud als termes del Camp de Túria de Marines, Olocau i Bétera, on canvia en direcció sud-est, i rep, per l’esquerra, i provinents de la serra de la Calderona, els barrancs de l’Olla i de Pedralbilla als dos primers i de Portaceli i de Nàquera al darrer passa pels termes de Montcada, Alfara del Patriarca, ja dins l’Horta, limita el de València per l’est i entra al d’Alboraia

Fou organista de la catedral d’Oriola, i a partir del 1816 de la seu de València, d’on el 1830 fou nomenat mestre de capella Produí una cinquantena d’obres vocals, de 3 a 12 veus, algunes de les quals amb acompanyament instrumental Ressalten la missa a 12 veus i els salms Beatus vir, Miserere i Credidi

Llicenciat en Geografia i Història l’any 1970 i doctor en història per la Universitat Literària de València 1972, fou professor ajudant d’Història Medieval d’aquesta institució en 1972-77, any que guanyà per oposició la plaça de professor adjunt d’universitat en la disciplina d’Història d’Espanya a l’Edat Mitjana Facultat de Filosofia i Lletres Ha estat titular de l’Institut de Cooperació Iberoamericana a Madrid durant els anys 1989-92 i és acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, des de l’any 1984, entitat propera al blaverisme , bé que Ferrer evolucionà cap a postures…