Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
la Replana
Altiplà (989 m) al límit de la Vall d’Albaida (Fontanars dels Alforins) i la vall de Biar (Beneixama i el Camp de Mirra).
serra del Reconco
Serra
Massís muntanyós de l’Alcoià, que separa la foia de Castalla (Onil) de la vall de Biar, que culmina a 1 206 m alt..
penya de la Blasca
Cim
Cim (1 119 m alt.) de la serra Fenossosa, al sud de la vall de Biar, dins el terme de Banyeres de Mariola (Alcoià).
la Penadesa
Caseria
Caseria del municipi de Castalla (Alcoià), al N de la ciutat, a l’encreuament de les carreteres d’Alcoi a Biar i de Castalla a Onil.
alt de la Barcella
Cim
Cim (1 210 m) de la serra Fenossosa, a l’Alcoià, entre la vall de Biar (terme de Banyeres de Mariola) i la foia de Castalla (terme d’Onil).
província eclesiàstica de València
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica creada el 1492, quan Innocenci VIII concedí, a precs de Roderic de Borja, bisbe de València i vicecanceller de la cúria romana, l’elevació de l’Església valentina a la dignitat metropolitana.
Aquesta fou confirmada el mateix any pel mateix Roderic de Borja, ja elegit papa amb el nom d’Alexandre VI A la nova província eclesiàstica foren assignades, com a sufragànies, les diòcesis de Cartagena i Mallorca La primera abraçava aleshores el Regne de Múrcia, i limitava al nord amb la diòcesi de València, cosa que suposava que la seva extensió arribava fins al port de Biar i comprenia una àmplia zona del regne de València La jurisdicció de Mallorca abraçava totes les Illes Balears Ambdós bisbats eren exempts de tota jurisdicció metropolitana, per tal com eren subjectes directament a la…
serra de Sant Cristòfol
Serra
Alineació muntanyosa (758 m alt.) que, juntament amb la serra de la Vila (779 m alt.), s’estén entre la ciutat de Villena (Alt Vinalopó) i la vall de Biar (Alcoià), paral·lela al curs més alt del Vinalopó.
caputxí
Cristianisme
Membre d’un dels diversos ordes inspirats en la regla dels franciscans, que fou reformat per Matteo di Bassi o da Bascio (1495-1552), frare menor observant.
Propugnava el retorn al primitiu esperit franciscà de pobresa integral i llibertat de predicació Fou aprovat per Climent VII el 1528, bé que estigué sota la jurisdicció dels frares menors observants fins el 1619 Els papes de la contrareforma, dins la qual l’orde féu un paper important, el defensaren i en diverses ocasions el declararen orde franciscà Els caputxins s’han dedicat a l’evangelització i a les missions populars Per llur iniciativa fou fundada la Congregació de Propaganda Fide, el 1662 Actualment l’orde rep el nom oficial d' Ordo Fratrum minorum S Francisci Cappuccinorum , i té 16…
arquebisbat de València
© Fototeca.cat
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de València.
Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica de València , que ha sofert diferents modificacions fins el 1957 La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València Originàriament, pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a la de Toledo, a causa de l’ocupació de part de la Cartaginense pels bizantins Després de la conquesta del futur Regne de València per Jaume I de Catalunya-…
Jaume II de Catalunya-Aragó
© Fototeca.cat
Història
Rei de Sicília (Jaume I: 1285-95), comte de Barcelona i rei d’Aragó i de València (1291-1327) i de Mallorca (1291-95), fill de Pere el Gran (Pere II de Catalunya-Aragó) i de Constança de Sicília.
Fou lloctinent de Sicília —portà els títols de duc de Pulla i príncep de Càpua— pel seu pare s’hi traslladà amb la seva mare i els seus germans Frederic i Violant el 1283, i defensà enèrgicament l’illa dels atacs angevins, sobretot amb l’ajuda de Roger de Lloria, i de les intrigues de llurs partidaris De Gerolda, dama d’Agosta, tingué dos fills bessons 1287, Sanç que morí aviat i Napoleó, que fou mercenari a les milícies cristianes de Tunis i del Marroc En aquesta època 1283-91 tingué un altre fill de Lucrezia, dona de Mazzara, de nom Jaume En morir Pere II fou coronat rei de Sicília a Palerm…