Resultats de la cerca

Amb La cantatrice chauve 1950 inaugurà el que hom sol anomenar, d’aleshores ençà, teatre de l’absurd, precisat a La leçon 1951, Les chaises 1952, Victimes du devoir 1953, Amédée ou comment s’en débarrasser 1954 i Le nouveau locataire 1957 El poc èxit que obtingueren aquestes obres fou compensat pel que assoliren, posteriorment, Rhinocéros 1959, Le roi se meurt 1962 i La soif et la faim 1965 En les primeres, de joc poètic, gratuït, i que fomentaven l’element dramàtic sobre una manca d’associació d’idees i d’argument inidentificable per un públic desprevingut, en succeïren unes…

Estudià dret a la Universitat de Tartu, on, després de ser internat en un camp de concentració pels nazis el 1944, es graduà el 1945 Posteriorment hi impartí classes fins el 1946, que fou arrestat per les autoritats soviètiques i internat de nou en un camp del gulag a Sibèria fins el 1954 Es reincorporà a la vida civil com a escriptor professional, i començà a publicar reculls de poemes en els quals evità la censura soviètica mitjançant l’absurd, el surrealisme i metàfores molt elaborades El 1970 publicà la seva primera novella, Kolme katku vahel ‘Les tres plagues’, la primera d’…

Germà de l’arquitecte Jaume Bach , es dedicà professionalment al disseny industrial, i inicià l’obra poètica els anys setanta amb títols com Emilie Kraufort, alumna de primària 1972, reeditat i ampliat el 1997, De rems i hores 1974 i Diorames 1975, als quals seguiren, entre d’altres, Revenedor d’agonies 1984 i  Trànsfuga de llum 1985 Amb L’ocell imperfecte 1996, premis Cavall Verd-Josep M Llompart i Crítica Serra d’Or de poesia introduí el personatge de Kosambi, de referents xinesos, perses, indis, àrabs i africans, que complementà posteriorment amb les proses de Kosambi, el narrador 2006 i…

Abandonà els estudis de dret pels de belles arts i s’especialitzà en escenografia Després de treballar tres anys a l’Instituto del Teatro de Santiago, el 1962 anà a Nova York, on visqué fins el 1968 i publicà dibuixos humorístics en la premsa The New Yorker , Horizon , Atlantic Monthly i The Reporter , entre d’altres i el seu primer llibre de dibuixos, The Possible Worlds of Fernando Krahn 1965 El 1968 tornà a Xile, d’on s’exilià després del cop d’estat 1973 Establert a Sitges, continuà publicant, entre d’altres, a Triunfo , Por Favor , El País i, especialment, La Vanguardia , on regularment…

Llicenciat en filologia francesa 1962, durant la Revolució Cultural estigué internat en un dels anomenats camps de reeducació, i a conseqüència de la persecució de la dissidència d’aquests anys, destruí tota la seva obra, tot i que continuà escrivint en secret Un cop reincorporat a la vida civil, treballà com a traductor i com a dramaturg del Teatre del Poble de Pequín i el 1979 publicà la seva primera narració, Constellació en una nit freda Després d’un viatge a Europa aquest any, al seu retorn publicà Primer assaig sobre l’art de la novella moderna 1981 i les obres teatrals Senyal d’alarma…

La seva activitat literària es vincula al collectiu tarragoní La Gent del Llamp Es donà a conèixer com a dramaturg amb L’espiral Exercici d’autofàgia premi Recull 1986, que s’inscriu en l’estètica de l’absurd, no debades l’autor traduí Fi de partida , de Beckett premi JM de Sagarra 1988 Amb el grup Teatre Instantani escriví i dirigí El telèfon 1990 i el mateix any, amb la companyia Zàlata, de Joan Pasqual, estrenà Senyores i senyors a la X Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, on ja era conegut per Entaulats 1983 El 1994 presentà El bagul al XXV Sitges Teatre Internacional i El…

Fill d’obrers El seu pare, que morí a la Primera Guerra Mundial, era oriünd d’Alsàcia, i la seva mare, Caterina Sintes, era menorquina Passà una infantesa plena de privacions a Alger A disset anys li fou declarada una afecció d’origen tuberculós, de la qual no es guarí mai del tot Es doctorà en filosofia amb un tesi sobre Plotí i Aureli Agustí i es distingí en el periodisme i en el teatre Feu campanyes contra el règim colonial i milità un temps al partit comunista Escriví, en collaboració, Révolte dans les Asturies sobre els fets d’octubre del 1934 Publicà dos breus conjunts d’assaigs, L’…

De família humil, inicià estudis eclesiàstics, que hagué d’interrompre a causa d’una afecció pulmonar Després d’una estada al sanatori de Caubet, tornà a Santanyí, on rebé la influència de l’escriptor Bernat Vidal i Tomàs En els seus primers reculls de versos, Quatre poemes de Setmana Santa 1950 i Entre el coral i l’espiga 1952, a la tradició de l’anomenada escola mallorquina oposa, almenys en l’aspecte formal, la llibertat mètrica i una metaforització brillant i agosarada, que palesa la influència dels poetes castellans de la generació del 1927, influència que desaparegué en l’obra posterior…

Fill de Sanç III i germà de Pere I i d’ Alfons I d’Aragó De molt jove entrà al monestir benedictí llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres Vers el 1130 passà al priorat de Sant Pere el Vell, d’Osca, filial del dit monestir, i el seu germà Alfons, poc abans de morir, li feu obtenir el bisbat de Roda-Barbastre Mort Alfons I 1134 sense descendència, després de la derrota de Fraga, i havent fet un testament absurd que designava hereus seus el Sant Sepulcre, l’Hospital i el Temple, els aragonesos, a Jaca, l’elegiren rei considerant-lo amb el millor dret a la successió, a desgrat de la…

Educat a la sinagoga d’Amsterdam, en fou expulsat per les seves idees Zelós de la seva independència ideològica, es marginà de totes les confessions religioses i també dels medis universitaris, vivint pobrament de la seva professió de rellotger i sovint de la caritat d’alguns amics Imbuït de l’exigència matematicoracionalista, que tant l’impressionà en Descartes, perseguí tot rastre d’arbitrarietat en la concepció de la realitat res no pot no ésser necessari, determinat Aquesta convicció és la raó fonamental de la seva hostilitat a tot el sobrenatural i el lliure entès com a quelcom que…