Resultats de la cerca

Doctor en lleis, oïdor de la reial audiència de Catalunya i assessor de la lloctinència del Principat Fill de Lluís de Peguera i de Vilanova És autor de Liber questionum criminalium in actu practico frecuentium et maxime conducibilium 1585, 1605, 1611, Venècia 1608, Torí 1612, sobre dret penal i procediment criminal, Praxis criminalis et civilis 1603, reeditat el 1649 amb addicions d’Acaci de Ripoll, sobre procediments criminal i civil, important sobretot per la part que tracta de la justícia, missió dels governants, qualitats i deures del jutge i d’interès històric quant al…

Feu addicions a l’obra de Jaume Callís De pau i treva , i escriví diversos comentaris als Usatges

Hi són remarcables les addicions d’estil manuelí fetes a la fi del s XV i a principi del s XVI

L’ Institut d’Estudis Catalans , davant les dificultats de la cultura catalana durant la Dictadura de Primo de Rivera 1923-30, en precipità la redacció complerta per l’autor en sis anys, ajornant la realització d’un diccionari més complet i més documentat Tot i això, és remarcable per la precisió de les definicions, per la inclusió d’exemples, per la incorporació dels noms científics i per l’obertura al llenguatge aleshores més nou Aviat esgotat, no fou possible de fer-ne una segona edició fins el 1954 D’aquesta, ja pòstuma prologada per Carles Riba i Bracons , l’Institut d’Estudis Catalans n…

Consisteix en una sèrie de varetes numerades i té per objecte de facilitar les operacions aritmètiques substituint les multiplicacions i les divisions per addicions i subtraccions, respectivament

Al final de l’obra hi ha les addicions, una notícia d’escriptors hispànics i d’estrangers que han escrit en castellà o sobre Espanya Fou reeditada el 1788, juntament amb la Bibliotheca Hispana Vetus , amb incorporació de les correccions fetes per l’autor

Escriví, entre altres llibres, tres volums d’addicions a l’obra del seu mestre Jeroni Lloret Sylva Allegoriarum Sacrae Scripturae 1570 Només se n'ha conservat, però, l' Onomatologia Beatae Virginis Mariae , inèdita, en la qual recollí 7640 epítets donats a la Mare de Déu pels autors eclesiàstics

Un cas típic d’addició és la hidrogenació dels alquens o alquins, per exemple, la hidrogenació de l’etilè Les reaccions d’addició constitueixen un dels tres grans grups en què les reaccions orgàniques poden dividir-se Allò que específicament les caracteritza és la desaparició en el substrat d’almenys un enllaç ε i la formació d’almenys dos nous enllaços σ amb altres tants àtoms o grups, els quals poden provenir de l’escissió homolítica o heterolítica de l’addent o poden tenir ja prèviament una existència autònoma cas de l’addició d’ions Les reaccions d’addició comprenen reaccions tan corrents…

Aquesta regla val per a les substàncies del tipus X-Y quan hi ha una clara diferència electrofílica entre X i Y com, per exemple, HO-Br, perquè hi ha substituents de l’alquè més electroatraients que l’hidrogen, que poden produir addicions oposades els quals substituents són anomenats anti-Markovnikov

Els aliatges durs comprenen, entre altres, els acers ràpids acer, els aliatges “Stellite” a base de cobalt, crom i tungstè, i els carburs aglomerats per exemple, els metalls “Kenna” i vídia, constituïts essencialment per carbur de tungstè amb addicions de carbur de titani, de tàntal i de niobi aglomerat amb cobalt