Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
el Poal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, a la vall del riu Corb, aigua amunt del terme de Bellvís, del qual se segregà com a municipi independent en la dècada de 1920-30.
Situació i presentació El municipi pertangué a la comarca de la Noguera fins a la creació del Pla d’Urgell, com a unitat administrativa El terme del Poal confronta a tramuntana amb Linyola i amb Bellvís, terme amb el qual limita també a ponent A migdia termeneja amb els municipis del Palau d’Anglesola i Vila-sana, amb el qual també termeneja a llevant Segons la tradició antiga, el topònim el Poal vol dir “terra de pous” Les filtracions del Riu Corb originen vetes fluvials subterrànies que faciliten l’excavació de pous, alguns dels quals resten encara avui als afores del poble,…
Sebastià Serrano i Farrera
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Estudià matemàtiques i filologia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb una tesi sobre lingüística matemàtica És catedràtic de lingüística general a la mateixa universitat El 1969 hi impartí els primers cursos de semàntica general i de lingüística matemàtica de tot l’Estat espanyol Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística general, poètica, filosofia teoria de la ciència i, sobretot, teoria de la comunicació, entre els quals Elementos de lingüística matemática 1975, Lógica, lingüística y matemáticas 1977, Literatura i teoria del coneixement 1978, Lingüística…
,
castell de Carbonera
Castell
Castell del municipi de Beniatjar (Vall d’Albaida), situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell.
En època islàmica era anomenat castell de Benicadell i dominava una antiga alqueria Fou donat en feu a Bernat de Bellvís, almirall de les galeres de València, amb jurisdicció sobre els llocs actualment despoblats del Muntis, Suagres, Benimaclet, Benimeia, Rafelgep, Elca, Salem, a més de Bèlgida, població que esdevingué cap de la baronia i que, juntament amb Carbonera, formava una parròquia ja al segle XIV La baronia fou elevada a marquesat de Bèlgida el 1753 a favor de Josep Vicent Bellvís de Montcada i Eixarc de Bellvís, adelantado mayor perpetu de Nova…
comtat de Villamonte
Història
Títol concedit el 1626 a Antoni de Calataiud i de Blanes, senyor de Catarroja, Villamonte (senyoria que el seu pare havia comprat al regne d’Aragó) i Provencio, a Castella, i cavaller de Sant Jaume.
Morí sense fills, i feu hereva Antònia de Bellvís Passà als Azlor d’Aragó, ducs de Vilafermosa, i als Melgar
comtat de Sallent
Història
Títol concedit el 1628 a Francesc Soler de Marrades i Gamir, senyor de Sallent i cavaller de Sant Jaume.
Passà als Bellvís de Montcada, marquesos de Bèlgida, als Álvarez de las Asturias-Bohorques i als Cotoner, marquesos d’Ariany
comtat de Casal
Història
Títol concedit el 1658 a Cristòfor de Fenollet-Cabanyelles i Casanova
, per la seva participació en l’acció militar de Casale de Monferrato (Piemont).
Passà als Bellvís i als Escrivà de Romaní Manuel Escrivà de Romaní i de la Quintana fou desè comte de Casal
comte de Tendilla
Història
Títol concedit a Castella el 1465 a Íñigo López de Mendoza y Figueroa, baró de Sangarrén, fill del marquès de Santillana.
El seu fill i segon comte fou el primer marquès de Mondéjar Íñigo López de Mendoza y Quiñones des d’aleshores fou el títol dels primogènits dels marquesos de Mondéjar Passà als Ibáñez de Segovia, als Bellvís de Montcada, als Álvarez de las Asturias-Bohorques i als Cotoner
baronia de Toga
Història
Jurisdicció senyorial que pertangué als Carròs.
Sembla que en fou el primer titular Francesc Carròs-Pardo de la Casta i de Bellvís mort el 1509 A la fi del s XVIII passà per enllaç als Arroyo El 1868 fou reconeguda com a títol del regne a favor de José María Arroyo y Molina El 1887 passà als Almansa, marquesos de Cadino
Pere de Queralt i de Cervelló
Història
Senyor de Queralt (Pere III de Queralt).
Fill i successor de Pere II de Queralt Adquirí dels templers Montargull 1258 Per deutes a Berenguera de Bellvís, li empenyorà Queralt 1265 Prengué part a la campanya de Múrcia 1265 i a la croada a Terra Santa 1269 Assistí a la coronació de Pere II de Catalunya-Aragó Donà el castell de Figuerola a Santes Creus 1277 Fou almirall contra els sarraïns de València 1277 i capità d’una companyia a Alcoll 1282 Ambaixador a Sicília per a respondre al repte del rei Carles I, lluità contra ell i l’obligà a alçar el setge de Messina Fou un dels cavallers que assenyalaren el camp de Bordeus…
Lluís Carròs de Vilaragut i de Castellví
Història
Diplomàtic.
Fill de Francesc Carròs de Vilaragut i Bellvís, de qui heretà la baronia de Toga Patge reial des del 1477, es casà el 1493 amb una filla del baró de Càrcer El 1506 formà part de la comitiva que acompanyà Ferran II de Catalunya-Aragó i Germana de Foix a Itàlia Ambaixador reial a Anglaterra 1509-15, refermà les relacions, ja cordials, amb aquest país per tal de fer cara a l’hostilitat de Lluís XII El 1518 fou nomenat ambaixador a Roma, on ja hi havia Jeroni de Vic L’ocupació del càrrec per part de dos catalans provocà una reacció violenta el 1520 fou rellevat pel castellà Juan…