Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
Bertran de Castellet
Història
Magnat, fill del castlà de Siurana, Bertran de Castellet.
Actuà en 1173-90 al costat d’Alfons I de Catalunya-Aragó El 1187 Berenguer de Guàrdia li féu cessió del castell de Pierola, confirmada el 1190 pel rei en vida seva i de la seva filla Saurina
Vilajoan
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Garrigàs (Alt Empordà), a la dreta del Fluvià.
L’antiga església parroquial de Santa Maria, actualment sufragània de la d’Ermedàs, havia estat possessió de la canònica augustiniana de Lledó El lloc formà part de la batllia de Siurana
Lluís Joan Valentí
Literatura catalana
Poeta.
Mestre en arts i medicina És autor, juntament amb Andreu Martí Pineda i Jaume Siurana , de l’obra humorística Procés o disputa de viudes i donzelles , publicada a València el 1561, debat sobre quines són més aptes per al matrimoni, si les unes o les altres
,
Ermedàs
Poble
Poble del municipi de Garrigàs (Alt Empordà), situat a l’interfluvi del Fluvià i la riera d’Àlguema.
L’església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1093 Amb Vilajoan formà al s XIX un municipi Ermedàs i Vilajoan Pertangué a la baronia de Creixell el 1698 depenia de la batllia reial de Siurana Recentment hom hi ha trobat restes de materials del s III aC
baronia d’Entença
Història
Jurisdicció senyorial que tingué com a centre el castell d’Entença (Baixa Ribagorça).
Passà el 1321 a la senyoria reial, amb altres possessions dels Entença a la ribera de l’Ebre Aquestes possessions Falset, Móra, Tivissa, Altafulla, Siurana, Ulldemolins, Cabassers, Garcia, Marçà, Pratdip i Colldejou, moltes de les quals herència dels Castellvell, foren conegudes amb el nom de baronia d’Entença i lliurades, amb el comtat de Prades , del qual formaren part, a l’infant Pere, fill de Jaume II Des d’aleshores seguí les vicissituds d’aquest comtat La seva capital era Falset
Celdoni Vilà i Torroja
Historiografia
Historiador.
Argenter de professió, fou també administrador del santuari de Misericòrdia i arxiver de l’ajuntament de Reus Deixà una dotzena d’obres manuscrites, de les quals només dues han estat modernament editades Amor al rei i a la pàtria Vinguda de Pere Joan Barceló, dit Carrasclet, en Reus, 1717-1749 1954 i Descripción de mi estimada patria, la villa de Reus 1959 Les restants són referents a història dels convents de Reus i dues de referents a Mascalbó i Siurana
monestir de Vilet
Santuari
Antic priorat benedictí (Santa Maria de Vilet), actual santuari de la Mare de Déu de Vilet, situat al terme de Peralta i Calassanç (Llitera), fins el 1970 del de Gavasa.
Antigament era anomenat de Vilet o de Siurana El 1077 el bisbe Julià de Saragossa el donà al monestir d’Alaó El 1153 ja no tenia comunitat El 1170 la seva possessió fou discutida entre el prior de Gualter, al qual feia costat l’abat de Ripoll, i l’abadia d’Alaó Es feu una concòrdia amb intervenció del papa i d’un concili de Tarragona, i l’església fou per a Alaó El terme de Vilet formà una quadra, dins el del castell de Gavasa
la Mussara
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Vilaplana del Camp (Baix Camp), situat al límit amb el Priorat.
Fins el 1961 formà un municipi que ocupava el centre de la plataforma de la serra de la Mussara, a les muntanyes de Prades, i el sector sud del Motllat L’antic poble, abandonat definitivament des del 1959, és a 980 m alt, damunt els cingles de les Airasses Les cases són en estat ruïnós, com també ho és el xalet de les Airasses, que el 1926 hi bastí el Centre Excursionista de Catalunya L’església parroquial era dedicada a sant Salvador El lloc és d’origen islàmic i formava part del valiat de Siurana
Senesterra
Llinatge que apareix a l’Empordà en començar el segle XIV; no hi ha certesa de notícies anteriors.
Potser és del mateix llinatge un Ermengol Senesterra en realitat un fadristern dels Calders, mort en 1221/45, el qual, casat amb Elisenda de Fals, senyora inferior dels castells de Fals, Calaf, Grevalosa, Miralles, Riquer i Coaner i fundadora del monestir de Santa Maria de Caselles, fou pare d’un fill, Ponç, mort abans del 1246, i de dues filles, Romia, que heretà els dits castells, i Elisenda Emparentats amb els Santaeugènia, senyors de Torroella de Montgrí, afegiren sovint aquell cognom al propi Bernat I Senesterra de Santaeugènia , cavaller, comprà el castell de Palau-sator vers el 1302 i…
serra de Llaberia
© Fototeca.cat
Serra
Relleu del braç costaner de la Serralada Prelitoral Catalana, des del coll del Guix, al NE, fins al coll Roig i al Montalt (SW).
Inicia les serres de Tivissa, amb una altitud de 500 a 900 m, i separa el vessant mediterrani del Baix Camp riu de Llastres de la cubeta de Móra o conca ibèrica del riu de Siurana Priorat i Ribera d’Ebre, on aflueix la riera de Capçanes El sector enlairat del NE mola de Llaberia , 912 m alt, entre els municipis de Colldejou i Tivissa, domina una bona part del Baix Camp des d’una cinglera de prop de 500 m, s’assenta damunt una socolada granítica excavada per l’erosió remuntant de les torrenteres mediterrànies i és constituïda, en estrats subhoritzontals, pels gresos…