Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Antonio García y Bellido
Arqueologia
Arqueòleg, catedràtic a la Universitat de Madrid i director de l’Instituto de Arqueología Rodrigo Caro de Madrid.
Estudià les colonitzacions Fenicios y carthagineses en Occidente , 1942 Hispania graeca , 1948 i l’art i l’arqueologia ibèrics La Dama de Elche , 1943 La arquitectura entre los iberos , 1945 i altres treballs, on defensà una cronologia molt baixa de la cultura ibèrica, avui poc seguida Posteriorment es dedicà sobretot a l’època romana a la península Ibèrica Esculturas romanas de España y Portugal , 1949 Arte romano , 1955 i féu edicions de divulgació de les fonts escrites, com España y los españoles hace dos mil años según la Geografía de Strabón 1945 i La Península Ibérica en los…
Francesc Bellido i Campos
Teatre
Sainetista.
Pertanyia a la menestralia urbana —era corretger— i escriví sainets costumistes Fugint del fang 1876, Els quintos de Patraix 1878, etc Obtingué l’èxit més celebrat amb Perles del cor 1881, escrit en collaboració amb Francesc de PHuertas
Alfred Molinas i Bellido
Dret
Advocat.
Exercí l’advocacia entre el 1946 i el 1962 S'especialitzà en dret marítim i el 1970 creà el comitè coordinador dels ports del nord-oest de la Mediterrània El 1977 participà en la reconstrucció del Foment del Treball Nacional i en la creació de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales Entre el 1978 i el desembre del 1994 fou president del Foment del Treball Nacional
Jesús Maria Bellido i Golferichs
Biologia
Metge, veterinari i polític.
Deixeble de Ramon Turró, inicià els seus treballs de fisiologia al laboratori del doctor Coll i Pujol Fou catedràtic de fisiologia a Saragossa 1914 i a Granada 1918, i després de farmacologia i terapèutica a Barcelona 1929 Collaborà intensament amb August Pi i Sunyer, amb el qual fundà l’Institut de Fisiologia Membre de la Societat de Biologia de Barcelona l’actual Societat Catalana de Biologia des de bon començament, arribà a ésser-ne president 1919-20 i dirigí l’escola de sordmuts i subnormals a Villa Joana La seva tesi d’entrada a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1925 versà sobre…
La Medicina Catalana
Publicacions periòdiques
Revista publicada, a Barcelona, per iniciativa de Leandre Cervera, que en fou redactor en cap.
Apareguda a l’octubre del 1933, amb un homenatge a Fabra, i amb el subtítol Portantveu de l’Occitània Mèdica , Corachan, Bellido, Pi i Sunyer, Peyrí, Roig i Raventós i Gabarró hi feien la defensa del català com a llengua científica Instrument de promoció d’amistat catalanooccitana,posseí un alt valor científic N'aparegueren 60 números, l’últim dels quals fou el d’agost-setembre de l’any 1938
Hugo Obermaier
Geologia
Paleontologia
Prehistòria
Prehistoriador, geòleg i paleontòleg.
Sacerdot 1900, fou professor a Viena i a París El 1914 s’installà a Madrid, on fou creada per a ell la càtedra d’història primitiva de l’home 1922 Adquirí la ciutadania espanyola 1924 i fou elegit membre de la Real Academia de la Historia 1926 Des del 1938 professà a la Universitat de Friburg Cal assenyalar els seus treballs en nombrosos jaciments prehistòrics de l’Europa central i de la península Ibèrica i l’estudi del glacialisme a diversos punts d’Europa Obres principals Der Mensch der Vorzeit 1912, La Pasiega à Puente Viesgo 1913 amb HBreuil i HAlcalde del Río, La Pileta a Benaoján 1915…
Antoni Algueró i Algueró
Economia
Empresari.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, sempre estigué vinculat al món de l’empresa Juntament amb Carles Ferrer Salat i Alfred Molinas, fou un dels renovadors de la patronal catalana Foment del Treball en el moment de la restauració de la democràcia Fou president i conseller delegat d’Industrial Bolsera president del Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona i de la Fundació d’Indústries Gràfiques de Barcelona i vicepresident de la Federación Nacional de Industrias Gráficas i de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales També fou membre de la Fédération Européenne…
Peter Lawrence
©
Biologia
Biòleg britànic.
Doctor per la Universitat de Cambridge 1965, de la qual és membre permanent de l’equip científic del Laboratori de Biologia Molecular des del 1969, en codirigí el Departament de Biologia Cellular 1984-86 Pertany a l’Organització Europea de Biologia Molecular 1976, a la Royal Society 1983 i a la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències 2000 Considerat una autoritat en l’àmbit de la biologia del desenvolupament, les seves investigacions sobre l’evolució genètica de la mosca Drosophila melanogaster han permès avançar en l’estudi del genoma humà i les malalties de base genètica D’entre els seus…