Resultats de la cerca

Propugnà una política d’acostament a la corona catalanoaragonesa a través de la seva germana Elionor, muller de Pere III de Catalunya-Aragó, i sufocà la revolta dels barons sicilians del partit llatí Fou abadessa del convent de clarisses de Messina i morí pocs dies després del seu germà Lluís, durant la pesta negra

Germà del músic Joan Llongueras Estudià a Llotja Acomplí la primera etapa de la seva vida professional, entre el Modernisme i el Noucentisme, a Terrassa i a Barcelona Els anys 1907-08 exercí al taller de la Sagrada Família amb Gaudí, amb qui també collaborà en la Pedrera i en el projecte dels vitralls de la seu de Palma Mallorca Posteriorment s’especialitzà en la decoració d’interiors les cases de Lluís Plandiura, a la Garriga i a Barcelona, l’alcaldia de la casa de la ciutat de Barcelona amb Nogués, el Palauet Albéniz o el Conventet de Pedralbes, que deixà inacabat També …

Estudià al seminari de Barcelona, d’on passà a Girona 1862 com a familiar del bisbe Constantí Bonet Ordenat de sacerdot 1866, exercí algun temps el ministeri parroquial, fins que professà com a benedictí a Montserrat 1876 Fou secretari de l’abat Miquel Muntadas, hostatger i majordom El 1890 fou nomenat prior de Montserrat i el 1892 visitador de la província espanyola de la Congregació de Subiaco Aleshores fou nomenat abat titular de Ripoll Exercí el càrrec fins el 1907, que, malalt, es retirà a Montserrat Sota la seva gestió s’expandí molt l’orde a tot l’Estat…

Féu la carrera de mestre a València i l’exercí durant uns quants anys a la comarca del Vallès Després de residir de nou a València, s’installà a Barcelona i es dedicà a l’ensenyament Fundà el diari El Pregonero 1844 i la revista El Instructor de la Juventud Edità moltes obres pedagògiques de gran difusió, moltes de les quals redactades per ell mateix Exercí d’inspector general d’antiguitats de Catalunya, València i Aragó És autor, entre altres obres, de Paleografía española 1846, Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes 1860, Blasones españoles y apuntes…

Exercí a l’escola de Vallbona d’Anoia, on coincidí amb  Teresa Xibillé , amb qui es casà En acabar la Guerra Civil de 1936-39 fou traslladat a Bustillo del Páramo Lleó, en una acció de càstig, fins que fou absolt en revisar-se el seu cas, quan fou destinat a Igualada El 1946 arribà a Torrelavit, on, juntament amb la seva esposa, impartiren classes de primària, i de batxillerat i comerç a alumnes avantatjats, crearen un esbart dansaire i dinamitzaren la vida cultural de la localitat Estudià farmàcia per lliure, i exercí aquesta professió als estius en diverses…

Obtingué el títol de mestre el 1880, i exercí en una escola privada fins el 1883, que guanyà una plaça a l’escola pública de Sant Pere de Ribes El 1896 fou nomenat director de l’Escola Unitària d’Esplugues de Llobregat El 1910 es traslladà a Arenys de Munt, on exercí fins la seva jubilació, el 1926 Home de fortes inquietuds cíviques, el 1917 fou un dels fundadors del Centre Moral d’Arenys de Munt, on tingué com a alumne, entre d’altres, Antoni Paluzie i Borrell Després de jubilar-se seguí fent classes de català i d’esperanto Al llarg de la seva vida dugué a terme…

Fill de flequers, els seus pares l’iniciaren en l’aprenentatge d’aquest ofici que exercí fins que passà a Amèrica Ben integrat a la vida catalana dels residents a l’Argentina i a l’Uruguai, on passà també un temps fou un dels fundadors del Centre Català de Montevideo Autodidacta, exercí ocupacions diverses fins que finalment es dedicà plenament a la vida literària i al periodisme Publicà una novella de gran èxit Rumbos eternos i escriví també, en català, a Ressorgiment i Catalunya de Buenos Aires Autor teatral, també, escriví dues obres A la ma de Déu i En fallida…

Realitzà els estudis de medicina a Barcelona, on es llicencià el 1918 Exercí de metge a Gandesa fins el 1925 i un any després esdevingué cap del servei de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina Girona i fundà les infermeries Victòria Eugènia El 1927 inaugurà el dispensari antituberculós Sanatori Victòria Eugènia i hi introduí la vacuna antituberculosa BCG, juntament amb el doctor Lluís Sayé i Sempere Fou professor de clínica de tisiologia a l’hospital de Santa Caterina 1941 i director del dispensari del Patronat Nacional Antituberculós 1941 També exercí de diputat…

Participà en combats clandestins d’aquest esport i en promogué la legalització Fou deixeble del púgil nord-americà Tony Berton El 1909 fundà la secció de boxa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on també exercí de preparador 1914-22 i ocupà diversos càrrecs directius El 1913 participà en el primer combat de boxa oficial celebrat a Barcelona, on derrotà el púgil Puig Amatller per abandó Participà en una dotzena de combats com a amateur en la categoria de pes ploma, fins que es retirà el 1920 Després organitzà vetllades pugilístiques, participà en la fundació de la Federació…