Resultats de la cerca

Fill de Gaietà Huguet i Breva, estudià a l’Institut Nacional Agronòmic de París Fou un dels fundadors, a Castelló, de la Joventut Nacionalista 1909, i de l’Esquerra Republicana del País Valencià El 1936 passà a Esquerra Valenciana, partit dins el qual tingué un paper destacat A la seva iniciativa es degué, en una gran mesura, la creació 1935 de Proa, entitat de promoció de la cultura catalana al País Valencià Exiliat abans d’acabar la guerra civil, tornà el 1953 Donà noves bases a la Fundació Gaietà Huguet

Fundà la Revista Industrial el 1856 i presidí la secció de propaganda de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Fundà i presidí l’Acadèmia de Taquigrafia i la Revista Taquigráfica 1874 Entre el 1858 i el 1860 publicà regularment al setmanari La Antorcha Manresana  una “crònica barcelonesa”, esporàdicament en llengua catalana, en què relacionà la iniciativa de publicació de Los   trobadors nous i de la creació dels Jocs Florals amb la modernització del país i la restitució dels principis de catalanitat Publicà obres de divulgació, articles —sobretot al Diario de Barcelona — i guies de…

Escriví obres per a flauta, simfòniques, per a dansa i nombroses misses Era conegut amb el nom el Gilet

Fou adjunt del comissari general de policia de Barcelona, Ramon Casanova, durant l’ocupació francesa Detingut aquest per abús de poder març del 1810, Font fou absolt, i poc després fou nomenat comissari general No pogué evitar el desprestigi del cos de policia i la pèrdua d’autoritat Pel juliol del 1810 fou substituït per Charles Blondel

El 1881 guanyà el concurs per al projecte del monument a Cristòfor Colom, a Barcelona, i el 1886 en començà la construcció al portal de la Pau El monument, de 60 m d’alçada, és de ferro colat, decorat amb grans grups escultòrics i coronat per una figura del descobridor, de bronze, obra de Rafael Atché Fou inaugurat amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, de la qual Buïgas construí també la Secció Marítima Entre els anys 1903 i 1914 treballà a l’Argentina i a l’Uruguai

Fou canonge de la seu de Barcelona 1903 i professor de patrologia al seminari diocesà Es dedicà a la investigació històrica i collaborà a Ciencia Cristiana Les seves obres més remarcables són Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX , en dos volums 1906, i Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX , en quatre volums 1918 Ambdues obres són encara avui bàsiques per a l’estudi dels ordes religiosos catalans

Deixeble d’Aquilino Amezúa, fundà a Barcelona la casa que portà el seu nom Fabricà, entre d’altres, els orgues de Sant Cugat del Vallès, de Sant Pere de les Puelles i del santuari del Cor de Maria, de Barcelona, de Santa Maria de Mataró i de Sant Andreu de Llavaneres Construí també instruments destinats a Andalusia, Extremadura i Navarra

Ordenat sacerdot el 1882, fou rector de la parròquia de l’Arboç des del 1897, on dugué a terme la seva tasca pastoral fins que es retirà 1926 a Cardedeu i, finalment, a la seva ciutat natal Impulsà millores a l’edifici de l’església el 1902 feu construir la nova rectoria i impulsà una campanya per a la restauració de l’hospital de Sant Antoni Abat inaugurada el 1911 Publicà el full parroquial Creu i Aixada Feu importants recerques històriques a l’Arboç i altres indrets del Penedès, emprant arxius parroquials i civils, molts dels quals foren destruïts en esclatar la Guerra Civil de 1936-39,…

Estudià a l’escolania de Sant Felip Neri i amb APérez Moya i més tard amb Lluís Millet i Eduard Toldrà El 1933 ingressà a l’Orfeó Català i des del 1934 actuà en el quartet vocal Orpheus El 1948 cantà al Liceu de Barcelona en El giravolt de maig , de Toldrà, i el 1949 fou solista de l’Orfeó Català en Elijah , de Mendelssohn Ho fou des d’aleshores en òperes de cambra i oratoris, com la Passió segons sant Mateu , de Bach, i El Pessebre , de Pau Casals Actuà a París i per a la Radiodiffusion Française i enregistrà discs de música clàssica i popular catalana, sardanes i contes infantils

Fou secretari reial i de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País Publicà Reyes de Mallorca 1852, de Jaume I a Isabel II, i diversos treballs sobre temes d’economia mallorquina, alguns d’ells apareguts a El Balear sobre la importació a la Península de cereals mallorquins, 1851 La isla de Cabrera Consideraciones sobre su explotación, 1881