Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
agredir
Escometre (algú) per matar-lo, ferir-lo o fer-li mal.
peix martell
Peix martell
© Cámara Provincial de Turismo de Galápagos
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esfírnids, amb el cap de forma molt característica, amb dues expansions laterals i amb els ulls situats en els extrems d’aquestes expansions, a la qual forma deu el nom vulgar.
Arriba fins als 3m de longitud total i és de color gris Les altres espècies de la família habiten preferentment a les mars càlides, però Sphyrna zygaena és present a la Mediterrània Habita en aigües profundes i és un bon nedador, capaç d’agredir l’home Hom creu que té un olfacte excellent, car és la primera espècie que arriba quan apareix sang
agricultura de sosteniment
Agronomia
Pràctica agrícola que té com a finalitat no agredir el medi ambient.
Es basa en el conreu de varietats adaptades a les condicions climàtiques de la zona, sense esgotar els recursos del sòl i reduint l’ús de fertilitzants principals elements contaminants dels sòls i de les aigües i de productes fitosanitaris Un sistema de producció agrària es defineix com a sostenible si la seva producció es manté al llarg del temps de manera que es cobreixin de forma adequada les necessitats alimentàries, econòmiques i d’esbarjo de la població Per això cal que el sistema de producció agrària sigui econòmicament viable, socialment just, mantingui els recursos de producció i no…
abús d’armes
Dret penal
Delicte que consisteix a agredir amb qualsevol arma una persona, encara que aquesta no en resulti ferida.
És conservat a les legislacions positives de l’Argentina, l’Uruguai i Portugal
assemblea de pau i treva
Història del dret català
Als s. XI, XII i XIII, institució eclesiàstica que, amb cooperació del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de descans en les ininterrompudes guerres privades.
La primera tingué lloc a Toluges, al comtat de Rosselló, amb assistència del bisbe Oliba de Vic, amb la clerecia, magnats i poble fidel del bisbat d’Elna el 1027 i establí la pau i treva des de l’hora de nona dels dissabtes a la prima del dilluns ningú no podia robar a clergues o monjos que anessin sense armes ni agredir-los, ni els laics que anessin a l’església o en tornessin, assaltar o violar temples ni la sagrera El concili de Narbona del 1054, on assistiren els bisbes de Girona i de Barcelona i un procurador del d’Urgell, confirmà els acords esmentats i en prengué de nous i imposà…
ciberseducció de menors
Electrònica i informàtica
Dret penal
Ciberdelicte en què un adult, valent-se sovint d’una identitat falsa, estableix una relació afectiva amb un infant o un jove menor d’edat amb l’objectiu d’obtenir-ne imatges de contingut sexual o d’abusar-ne o agredir-lo sexualment.
La ciberseducció de menors és delicte encara que no s'arribin a obtenir les imatges o a consumar l'abús o agressió, i es preveu el tipus agreujat si va acompanyada d'intimidació, coacció o engany
Líban
Estat
Estat de l’Orient Mitjà, limitat a l’W per la Mediterrània, al N i a l’E per Síria i al S per Israel; la capital és Beirut.
La geografia física País muntanyós, pren el nom dels monts del Líban, els quals durant el Miocè i el Pliocè se separaren de l’Antilíban i originaren la depressió d’Al-Biqā’, que forma part de la sèrie de falles que s’estenen des de Síria fins a l’Àfrica oriental Hom hi distingeix quatre regions la franja litoral, plana els monts del Líban, que s’estenen de N a S, amb suaus pendents, en terrasses, a l’W, i escarpats a l’E, els quals culminen al Qurnat al-Sawdā’ 3083 m Al-Biqā’, ampla vall travessada pels rius Orontes i Līṭānī i els monts Antilíban, al llarg de la frontera siriana El clima és…
La literatura en l'època del modernisme
Modernisme i modernitat La primera referència al concepte «modernisme» data, tal com va assenyalar Eduard Valentí i Fiol, de l’any 1884 Va ser el crític Ramon D Perés, a les pàgines de la revista L’Avens 1881-84, qui el va utilitzar a través de la forma «modernista», que aplicava a la cultura catalana del moment amb una clara intenció de desmarcar-se del cofoisme i el provincianisme que caracteritzava, a les acaballes del segle XIX, el «renaixement català» Perés justifica en aquest article la virulència del to de la crítica apareguda a la revista, virulència que es convertirà en una de les…