Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Cerverí de Girona
Literatura
Música
Trobador, anomenat realment Guillem de Cervera, adscrit a les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II, on percebia salari com a joglar; es mantingué, tanmateix, amb una independència moral rara en un poeta àulic.
D’ell es conserva la producció més extensa de tota la literatura trobadoresca si bé la música s’ha perdut 119 composicions vàries pervingudes amb el nom de Cerverí de Girona i uns Proverbis , en 1197 quartetes amb el de Guillem de Cervera , molt coneguts i citats En la seva obra troben ampli ressò fets històrics la revolta dels barons contra Jaume I, l’assassinat de l’infant Ferran Sanxis, l’empresonament de l’infant Enric de Castella, els projectes de partició dels regnes, la croada a Terra Santa, fet que la converteix en un document capital per a comprendre l’ambient i la…
, ,
maldit
Literatura
En la poètica trobadoresca, composició que escarneix o satiritza un tipus social o una classe social determinats (les dones, la burgesia, els juristes, etc).
Com a exemple conegut, en la literatura catalana cal citar el Maldit bendit de Cerverí de Girona 1271, que conté una part misògina i una altra d’elogi de les dones
estampida
Literatura
Música
Gènere liricocoreogràfic d’origen instrumental compost per a ésser ajustat a una melodia ja existent i format per cinc o sis fragments o puncta, amb conclusions diferents: suspensiva o oberta i concloent o tancada.
És l’exemple més antic conservat de música instrumental amb notació musical L’estampida esdevingué molt aviat un gènere textual com els altres, cantat però no ballat Es destaquen per llur bellesa Kalenda maia , de Raimbaut de Vaqueiras ~1200, l' Estampie royale s XIV i algunes estampides de Cerverí de Girona
Guillem Ramon de Gironella
Literatura
Trobador.
De família dels senyors de Gironella, hom creu poder identificar-lo amb un canonge de Girona i també amb un trobador que sostingué una tençó amb el joglar Poset, citat per Cerverí de Girona Es conserven tres poemes amorosos seus, en occità, d’una gran perfecció formal i d’un lèxic molt ric
Premis Literaris de Girona
Premis literaris en llengua catalana que atorga anualment, a Girona, la Fundació Prudenci Bertrana.
El conformen sis categories el Prudenci Bertrana de novella des del 1967, el Miquel de Palol de poesia des del 1978, el Carles Rahola d’assaig des del 1980, el Ramon Muntaner de literatura juvenil des del 1986, el Cerverí de lletra per a cançó des del 1996 i el Lletra de pàgines web de literatura catalana des del 2001
Sebastià Pier
Filosofia
Cristianisme
Filòsof dominicà.
Professor de filosofia 1752 i teologia 1761 a Cervera el rei Carles III l’envià amb encàrrec especial al regne de Quito i al Nou Regne de Granada, després del qual reprengué el magisteri cerverí Hom li deu bona part del renaixement tomístic a Catalunya la seva obra cabdal és la Universa Philosophia aristotelico-thomista Cervera 1758 En deixà d’altres de manuscrites
Istvan Frank
Lingüística i sociolingüística
Filòleg hongarès.
Professor a la Universität des Saarlandes des del 1949, estudià les obres de trobadors, algunes de les quals edità Publicà, entre d’altres, Repertoire métrique de la poésie des Troubadours 1953-57, Trouvères et Minnesänger 1952 i Du rôle des troubadours dans la formation de la poésie lyrique moderne 1950 S'interessà també per la literatura catalana Ponç de la Guàrdia, Cerverí de Girona, Berenguer d’Anoia, etc
Ignasi Campcerver
Filosofia
Matemàtiques
Humanista, cosmògraf i matemàtic.
Jesuïta, ensenyà a Girona, Calataiud, Bilbao i Barcelona, i es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres A l’expulsió dels jesuïtes, s’establí a Itàlia, on publicà Cosmografia fisico-storica e stato presente del mondo Ferrara, 1785 i el primer volum d’una Bibliotheca mathematica Ferrara, 1789, de la qual ja en tenia escrits cinc més També deixà manuscrit un Proyecto de historia natural y civil de Cataluña 1791
Cançoner Vega-Aguiló
Recull poètic escrit en 1420-30, avui fraccionat en dos còdexs, ambdós existents a la Biblioteca de Catalunya (manuscrits 7 i 8).
Conté unes dues-centes peces en una antologia que va dels trobadors clàssics als poetes catalans del final del s XIV i primers anys del s XV Hi foren copiades obres de Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona, el Capellà de Bolquera, Jacme Rovira, Pere Marc, Gilabert de Pròixita, Andreu Febrer, Gabriel Ferrús, Joan Basset, Lluís Icard, Jordi de Sant Jordi, Arnau Marc, Francesc de la Via i d’altres
hexasíl·lab
Literatura
Vers de sis síl·labes.
Usat sobretot en poesia popular, apareix tant en poesia lírica com narrativa Els poetes catalans l’han conreat des de l’edat mitjana, tant els que componien en provençal —Berenguer de Palol, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany— com els que ho feien en català —Cerverí de Girona i, posteriorment, Pere Marc— A l’època de la Decadència apareixia sovint en una mateixa estrofa combinat amb el decasíllab, per influència castellana —en la poesia de Francesc Fontanella, per exemple— Posteriorment l’han usat, entre altres, Verdaguer, Maragall, Carner, Espriu i Gabriel Ferrater