Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
caytonials
Paleobotànica
Ordre de pteridospermes constituït per plantes que visqueren durant el Mesozoic arreu del món.
Eren de fulles palmaticompostes, amb els folíols lanceolats Els microsporofilles, de ramificació pinnada, duien branquillons amb 3 a 6 sacs pollínics Els macrosporofilles, d’origen foliar, tenien forma de palmeta i duien lateralment unes càpsules, a les parets internes de les quals eren fixats els primordis seminals en nombre de 6 a 30 Representen un tipus d’evolució lateral dins les gimnospermes
carlí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat als rals de plata de Nàpols (dits sovint de Sicília per la denominació de Sicília deçà Far
aplicada a Nàpols) batuts per Alfons el Magnànim.
Els primers tipus, batuts a València abans de la conquesta, duien l’efígie del rei de cara i els tipus més tardans s’acostaven al model del carlí angeví, presentant el rei sedent al tron El primer tipus s’anomenà carlí vell i el segon carlí nou i ambdós duien, al revers, armes quarterades catalanonapolitanes Foren emesos fins a l’extinsió del Regne privatiu de Nàpols, amb la unificació italiana
còfia
Lligadura protectora que els guerrers duien sota l’elm.
túnica
Indumentària
Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins a genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el pal·li; per als servents i la gent humil era el vestit únic.
Solia ésser de lli, però hom en duia també de llana, sobretot a l’hivern Normalment hom en portava dues una d’interior interula o subucula , cenyida, i una altra d’exterior indusium o supparus Els senadors la duien adornada de dalt a baix amb una franja de porpra latus clavus , i els de l’ordre eqüestre amb una o dues franges més estretes angustus clavus Una túnica llarga fins als peus, a la manera oriental, de lli blanc, sovint adornada amb bandes de porpra o clavi tunica clavata esdevingué pròpia dels eclesiàstics, damunt la qual diaques, preveres i bisbes duien…
adjectiu distributiu
Gramàtica
Adjectiu numeral quantitatiu que serveix per assignar a diverses persones una quantitat idèntica.
A Els soldats duien sengles llances , “sengles” és un adjectiu distributiu, perquè indica que “cada soldat duia una llança”
bestiari
Història
Als circs romans, home que combatia contra bèsties salvatges.
Els bestiaris eren presoners de guerra, condemnats per tribunals, o que ho feien per ofici Es distingien dels venatores perquè no duien cap protecció especial
maniple
Cristianisme
Insígnia o ornament litúrgic (semblant a l’estola, però de mides més reduïdes) que portaven el sotsdiaca, el diaca i el celebrant, a l’avantbraç esquerre, durant la celebració de la missa.
Era una derivació de l’antiga mappula , espècie de mocador que duien els cònsols romans amb el qual feien el senyal per a començar un acte
gipó
Indumentària
Peça de vestir que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura, cenyida i ajustada al cos, amb mànigues.
Els homes el duien sobre la camisa Com a peça de la indumentària femenina no s’esmenta fins a mitjan del segle XVI Durant el segles XVII i XVIII a part del gipó blanc de cotó hi ha constància de gipons femenins confeccionats amb d’altres robes i colors
galió
Transports
Vaixell de càrrega o de guerra, gros, alterós, sense rems, amb tres o quatre pals de veles generalment quadres, propi dels ss XV, XVI i XVII.
Bé que aquest bastiment fou propi de totes les potències navals d’aquells temps, hom sol atribuir-li un origen hispànic Els galions foren els vaixells que, navegant normalment en combois, generalment duien cap a la corona de Castella els carregaments de metalls preciosos que hom extreia d’Amèrica