Resultats de la cerca
Es mostren 214 resultats
Fes
Fes
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província de Fes, Marroc.
És situada vora el uadi Fes, afluent del riu S'bū’, en una comarca agrícola ben regada, en un encreuament de camins La ciutat té tres nuclis El vell Fes, fundat el 808 per Idris II, és centre del comerç i de l’artesania tradicionals cuir, metalls, teixits, catifes i ceràmica i seu de la famosa Universitat Quaraouyine, antic centre cultural del Marroc El nou Fes, al SW, fundat el 1276, és el centre administratiu, i comprèn el barri jueu I la ciutat europea, fundada el 1916 pel mariscal Lyautey, és sobretot residencial, amb un nucli industrial vora l’…
fes
Indumentària
Casquet troncocònic de feltre o roba, ordinàriament vermell amb una llarga borla blava, usat per diversos pobles àrabs i pels turcs.
El nom li ve de la ciutat de Fes
fes | fesa
Creu fesa
Heràldica
Dit de la peça o moble les extremitats dels quals acaben en una fenedura recta o corba.
fes | fesa
Botànica
Dit de la fulla els lòbuls de la qual no s’endinsen més enllà de la meitat de la distància entre la vora i el nervi mitjà (fulles pinnades) o la vora i la base del limbe (fulles palmades).
fes
Agronomia
Aixada que té el ferro amb punta o boca estreta per una altra banda i amb escarpell o tallant per l’altra.
tractat de Fes
Història
Pacte signat a Fes el 1309 entre el soldà marínida Abū Rabī‘a i Jaume II de Catalunya-Aragó, representat per Jaspert (V) de Castellnou, sobre cooperació militar i naval contra Ceuta i que fixava uns acords econòmics.
Tanmateix, representà el fracàs de la gran aliança projectada per Jaume II
sulfur de ferro (III)
Química
Tecnologia
Compost obtingut sintèticament i que serveix per a preparar l’àcid sulfhídric.
El bisulfur FeS 2 és la pirita natural emprada per a la fabricació de l’àcid sulfúric
Yĕhudà ben David
Gramàtica
Lexicògraf i gramàtic jueu, conegut en àrab per Abū Zakariyya Ḥayyuǧ al-Fasī.
Fou deixeble de Menaḥem ben Ya'qob ibn Saruq i mestre d’ibn Nagrella És autor de notables obres de gramàtica hebrea, escrites en àrab, aviat traduïdes Establí el triliterisme de les arrels hebrees i treballà sobretot l’accentuació
Muḥammad ibn ‘Abbād al-Rundī
Literatura
Escriptor i místic andalusí.
Emigrà al Magrib per estudiar, i des del 1375 fou imam i ḫāṭib de la Qarawiyyīn de Fes Autor d’un comentari a les Ḥikam d’ibn ‘Aṭā'Allāh d’Alexandria i de diverses epístoles de direcció espiritual Rasā'il sugrà i Rasā'il kubrà , la seva mística representa un retorn al sufisme primitiu