Resultats de la cerca

Fou medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, en la classe 470, juntament amb F Sánchez Luna Fou també el segon classificat en el campionat del món de la mateixa classe els anys 1989 i 1990, i campió del món el 1992

Aconseguí la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 en la categoria 470 juntament amb la canària Patricia Guerra, i també als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 amb la catalana Begoña Via Dufresne El 1994 fou escollida com a millor regatista del món per la International Yachting Racing Union IYRU Ha obtingut el primer lloc en els campionats del món de Cadis 1992, La Rochelle 1994, Toronto 1995 i Porto Alegre 1996 Membre del Parlament Europeu des del 1999, és vicepresidenta de la Comissió de Cultura i Esport

Vinculada al Club Nàutic el Masnou, fou campiona d’Espanya juvenil en la classe europa 1988 En categoria absoluta destacà en 470, classe en què assolí tres Campionats d’Espanya 1993, 1994, 1995, tres Campionats del Món 1994, 1995, 1996, un d’Europa 1995 i la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, amb Teresa Zabell El 1997 abandonà l’alta competició Té la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu i el premi Reina Sofia de l’esport 1996

Pioner de la vela, el 1903 es feu soci del Reial Club Marítim de Barcelona Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, amb un Hispània, on es classificà en quart lloc en monopatí entre vint-i-vuit participants, els d’Amsterdam 1928 i els de Los Angeles 1932, on conquerí el bronze en la classe finn després de divuit regates L’any 1936 fou seleccionat per a l’olimpíada de Berlín, però es negà a participar-hi També fou diverses vegades campió d’Espanya de snipe i de flying-duchtman Obtingué resultats brillants en competicions internacionals, com la medalla de bronze en el Campionat d’Europa…

Obtingué la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona, a la classe finn El 1991 fou subcampió d’Europa, i també el primer classificat a la Christmas Race Aconseguí la medalla d’or a la regata preolímpica de Barcelona Als Jocs Olímpics de Seül del 1988 fou l’entrenador de José Luis Doreste, que aconseguí l’única medalla d’or de vela

Esportista que ha conquerit més medalles en els jocs olímpics dues d’argent una als Jocs Olímpics de Montreal del 1976 amb l’equip de K4—1 000 metres, amb Díaz Flor, Esteban Celorrio i Ramon Misioné i l’altra als Jocs Olímpics de Moscou del 1980 amb el K2—500 metres, amb Guillermo del Riego i una de bronze als Jocs Olímpics de Moscou del 1980 amb K2—1 000 metres, amb Ramos Misioné Retirat de l’alta competició, ha estat membre del Consejo Superior de Deportes i el màxim responsable de l’oficina permanent de Madrid del COOB'92 A la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona fou l’…

Començà a navegar el 1970 en classe optimist Es traslladà a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva activitat com a regatista En classe finn guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Seül 1988, al Campionat del Món 1987 i al Campionat d’Europa 1988 En classe star aconseguí dues medalles d’or al Campionat del Món 1982, 1983 i una altra al Campionat d’Europa 1982 Participà en cinc Jocs Olímpics Mont-real 1976, Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Atlanta 1996 Aconseguí un diploma olímpic a Los Angeles i Atlanta A partir del 1996 navegà en classe creuer i assolí diferents…

Gràcies a la tradició familiar la seva germana Begoña també fou medallista olímpica, començà a practicar la vela a les installacions del CN Masnou Fou campiona d’Espanya de la classe Optimist el 1987, i en la classe Europa 1990, 1991, 1993, 1994 i d’Europa 1995 Als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, amb només 19 anys, fou medalla d'argent de la classe Europa i guanyà la medalla de bronze en el Mundial 1995 Passà a la classe 470 amb la seva companya de club Sandra Azón, i foren campiones d’Espanya 1997, 1999, 2003, 2006, campiones 2003 i subcampiones d'Europa 2002, medalles de bronze en el…

El 1998 fou nomenada Navegant de l’Any de la Gran Bretanya El 2001 fou segona en la Vendée Globe, una regata al voltant del món sense assistències ni escales El 2003 un accident l’obligà a abandonar la competició pel rècord del món El 2004, a bord del B&Q/Castorama, un trimarà un vaixell de tres cascs de 23 metres d’eslora adaptat a les seves condicions físiques establí un rècord en la travessa de l’Atlàntic i el 28 de novembre de 2004 inicià un nou intent de volta al món en solitari, que completa amb èxit el 7 de gener de 2005, amb una nova marca mundial 71 dies, 14 hores, 18 minuts i 33…

Format al Sícoris Club de Lleida, s’inicià en el piragüisme impulsat pel seu pare, Manel Craviotto Aconseguí la medalla d’or en la prova de 500 m en K-1 i K-2 en el Campionat d’Europa sub-23 2004 Debutà en categoria sènior el 2003 i l’any següent es proclamà campió d’Espanya de clubs Guanyà la medalla d’or en K-2 a les proves de 200, 500 i 1000 m del Campionat d’Espanya 2005 i novament l’or en 200 m 2006 Feu parella amb Carlos Pérez en les proves de K-2 Ha guanyat la medalla d’or en la prova de 500 m en K-2 en els Jocs Olímpics de Pequín 2008, la de plata en els 200 m en K-1 als de Londres…