Resultats de la cerca

Les seves aigües ocupen una part de la depressió tectònica d’Al-Gūr, prolongació extrema en territori asiàtic de la gran línia de fractura de l’E africà Aquesta cubeta lacustre és el medi aquàtic més profund de la superfície terrestre, sense tenir en compte els oceans Les aigües del llac, en efecte, estan situades, l’abril del 2025, a 439,98 m sota el nivell del mar, poc més de 40 m més avall que l’any 1976, quan s’establí que tenia 398,95 m de profunditat Els darrers mesuraments indiquen que la mar Morta s’enfonsa més d’un metre per any Estudis geològics duts a terme al final de la dècada…

Originàriament tenia una superfície d’uns 65 000 km 2 , cosa que el convertia en el quart llac del món en extensió És alimentada per dos grans rius de l’Àsia Central, l’Amudarja i el Syrdarja Des dels anys seixanta, la desviació de bona part de les aigües dels seus immissaris per a la irrigació provocà un accelerat retrocés de les aigües a mitjan anys noranta la profunditat màxima havia baixat de 69 a 54 m, la superfície havia disminuït un 50%, el volum d’aigua havia davallat dos terços i la salinitat era almenys tres vegades superior Les conseqüències ecològiques han estat la pràctica…

Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…

Aconseguí la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 en la categoria 470 juntament amb la canària Patricia Guerra, i també als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 amb la catalana Begoña Via Dufresne El 1994 fou escollida com a millor regatista del món per la International Yachting Racing Union IYRU Ha obtingut el primer lloc en els campionats del món de Cadis 1992, La Rochelle 1994, Toronto 1995 i Porto Alegre 1996 Membre del Parlament Europeu des del 1999, és vicepresidenta de la Comissió de Cultura i Esport

Vinculada al Club Nàutic el Masnou, fou campiona d’Espanya juvenil en la classe europa 1988 En categoria absoluta destacà en 470, classe en què assolí tres Campionats d’Espanya 1993, 1994, 1995, tres Campionats del Món 1994, 1995, 1996, un d’Europa 1995 i la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, amb Teresa Zabell El 1997 abandonà l’alta competició Té la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu i el premi Reina Sofia de l’esport 1996

Obtingué la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona, a la classe finn El 1991 fou subcampió d’Europa, i també el primer classificat a la Christmas Race Aconseguí la medalla d’or a la regata preolímpica de Barcelona Als Jocs Olímpics de Seül del 1988 fou l’entrenador de José Luis Doreste, que aconseguí l’única medalla d’or de vela

Començà a navegar el 1970 en classe optimist Es traslladà a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva activitat com a regatista En classe finn guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Seül 1988, al Campionat del Món 1987 i al Campionat d’Europa 1988 En classe star aconseguí dues medalles d’or al Campionat del Món 1982, 1983 i una altra al Campionat d’Europa 1982 Participà en cinc Jocs Olímpics Mont-real 1976, Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Atlanta 1996 Aconseguí un diploma olímpic a Los Angeles i Atlanta A partir del 1996 navegà en classe creuer i assolí diferents…

Fou medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, en la classe 470, juntament amb F Sánchez Luna Fou també el segon classificat en el campionat del món de la mateixa classe els anys 1989 i 1990, i campió del món el 1992

Gràcies a la tradició familiar la seva germana Begoña també fou medallista olímpica, començà a practicar la vela a les installacions del CN Masnou Fou campiona d’Espanya de la classe Optimist el 1987, i en la classe Europa 1990, 1991, 1993, 1994 i d’Europa 1995 Als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, amb només 19 anys, fou medalla d'argent de la classe Europa i guanyà la medalla de bronze en el Mundial 1995 Passà a la classe 470 amb la seva companya de club Sandra Azón, i foren campiones d’Espanya 1997, 1999, 2003, 2006, campiones 2003 i subcampiones d'Europa 2002, medalles de bronze en el…

El 1998 fou nomenada Navegant de l’Any de la Gran Bretanya El 2001 fou segona en la Vendée Globe, una regata al voltant del món sense assistències ni escales El 2003 un accident l’obligà a abandonar la competició pel rècord del món El 2004, a bord del B&Q/Castorama, un trimarà un vaixell de tres cascs de 23 metres d’eslora adaptat a les seves condicions físiques establí un rècord en la travessa de l’Atlàntic i el 28 de novembre de 2004 inicià un nou intent de volta al món en solitari, que completa amb èxit el 7 de gener de 2005, amb una nova marca…