Resultats de la cerca

Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…

Limita al nord amb amb les pedanies de Benimàmet i Beniferri, a més del disticte de Benicalap, a l’est amb el districte de la Saïdia, al sud amb Extramurs i l’Olivereta i a l’oest amb els termes municipals de Paterna, Quart de Poblet i Mislata Inclou els barris de Campanar , Tendetes, el Calvari i Sant Pau Campanar fou un municipi independent fins que el 1897 fou annexionat a la ciutat de València Encara avui el seu centre històric conserva les característiques d’un típic poble de l’Horta

Limita al nord amb la Saïdia i Campanar, a l’est amb Pla del Real, al sud-est amb l’Eixample, al sud i l’oest amb Extramurs Està format pels barris del Carme, el Mercat, el Pilar Velluters, la Seu, la Xerea i Sant Francesc És la zona més antiga de la capital valenciana S'hi poden trobar les restes romanes de l’antiga Valentia, a més de vestigis de la ciutat musulmana i la gran majoria d’edificis remarcables de la ciutat des de l’edat mitjana fins l’època moderna Acull les principals institucions de la ciutat i el País Valencià, com les Corts Valencianes, la Presidència de la Generalitat, la…

Limita al nord amb Algirós, a l’est amb Poblats Marítims, al sud amb Quatre Carreres i a l’oest amb Pla del Real Està format pels barris d’Aiora, Albors, la Creu del Grau, Camí Fondo i Penya-Roja

Limita al nord amb el terme municipal d’Alboraia, a l’est amb el districte d’Algirós, al sud amb el Pla del Real, a l’oest amb la Saïdia i Rascanya Consta de dos barris, un amb el mateix nom del districte benimaclet  i l’altre amb el nom Camí de Vera Benimaclet era, com tants altres barris i districtes de València, una població independent que fou annexionada a la capital la segona meitat del segle XIX Mantingué l’estatus de pedania fins l’any 1970, quan quedà totalment absorbida per València En època medieval fou una alqueria musulmana que figura amb el mateix nom en el Llibre del…

Limita al nord amb el districte de Pobles del Nord, a l’est amb Rascanya, al sud amb la Saïdia i Campanar i a l’oest amb Pobles de l’Oest i el terme municipal de Burjassot El districte de Benicalap està dividit en dos barris, un amb el mateix nom Benicalap  i la Ciutat de l’Artista Faller El nucli es formà a l’edat mitjana per un conjunt d’alqueries musulmanes Benicalap fou població independent fins que s’annexionà a la ciutat de València a la segona meitat del segle XIX, convertint-se en una pedania, i el 1979 deixà de ser pedania per passar a ser un barri de la ciutat

Fou medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, en la classe 470, juntament amb F Sánchez Luna Fou també el segon classificat en el campionat del món de la mateixa classe els anys 1989 i 1990, i campió del món el 1992

Aconseguí la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 en la categoria 470 juntament amb la canària Patricia Guerra, i també als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 amb la catalana Begoña Via Dufresne El 1994 fou escollida com a millor regatista del món per la International Yachting Racing Union IYRU Ha obtingut el primer lloc en els campionats del món de Cadis 1992, La Rochelle 1994, Toronto 1995 i Porto Alegre 1996 Membre del Parlament Europeu des del 1999, és vicepresidenta de la Comissió de Cultura i Esport

Vinculada al Club Nàutic el Masnou, fou campiona d’Espanya juvenil en la classe europa 1988 En categoria absoluta destacà en 470, classe en què assolí tres Campionats d’Espanya 1993, 1994, 1995, tres Campionats del Món 1994, 1995, 1996, un d’Europa 1995 i la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, amb Teresa Zabell El 1997 abandonà l’alta competició Té la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu i el premi Reina Sofia de l’esport 1996

Pioner de la vela, el 1903 es feu soci del Reial Club Marítim de Barcelona Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, amb un Hispània, on es classificà en quart lloc en monopatí entre vint-i-vuit participants, els d’Amsterdam 1928 i els de Los Angeles 1932, on conquerí el bronze en la classe finn després de divuit regates L’any 1936 fou seleccionat per a l’olimpíada de Berlín, però es negà a participar-hi També fou diverses vegades campió d’Espanya de snipe i de flying-duchtman Obtingué resultats brillants en competicions internacionals, com la medalla de bronze en el Campionat d’Europa…