Resultats de la cerca

Format a Pesaro amb Mascagni, es destacà aviat com a operista amb Conchita 1911 i Francesca da Rimini 1914, més o menys vinculades al moviment verista i d’orquestració molt acurada hom parla del simfonisme de Zandonai S'apartà gradualment del verisme amb Giulietta e Romeo 1922, que conté idees cinematogràfiques, com la cavalcada de Romeo, i I cavalieri di Ekebù 1925 Deixà també música orquestral i coral, cançons i peces per a piano

Fou mestre de capella del Santo Rosario, a Bolonya 1673-74, sotsmestre del duc Francesco d’Este, a Mòdena 1674, i mestre d’aquesta capella 1684, càrrec que ocupà fins a la mort És autor d’una producció instrumental molt original, en la qual es fusionen les característiques pròpies de l’estil contrapuntístic de les sonates da chiesa amb l’estil harmònic de la música de cambra

Fou mestre de capella a Santa Maria la Maggiore de Bèrgam 1568-80, i a partir del 1581, mestre de capella de la catedral de la seva ciutat natal Compongué misses, motets, ricercari , sonets i lamentacions, i fou especialment conegut pels seus nou llibres de madrigals

Mestre de capella del príncep de San Severo, a Nàpols, succeí AScarlatti com a mestre de la capella reial Inaugurà la seva carrera amb l’estrena de la comèdia musical Lo cecato fauzo 1719 i l’òpera Publio Cornelio Scipione 1722, i es convertí ràpidament en el primer compositor d’òperes napolitanes, moltes de les quals amb llibrets de Metastasio Fou autor d’oratoris, misses, motets, cantates i àries

Assolí fama com a operista, especialment amb Chiara di Rosenberg Milà 1831, a Barcelona el 1832, Le nozze di Figaro 1838 i diverses altres en collaboració amb el seu germà Federico Ricci Nàpols 1809 — Conegliano 1877, com Crispino e la comare 1850, de gran èxit al s XIX i que ha estat enregistrada en discs

Fill de músics, estudià amb el seu pare i 1891 al Liceo Musicale di Bologna amb FSarti i GMartucci, a Peterburg 1900 amb Rimskij-Korsakov i més tard a Berlín amb MBruch Professor del Conservatorio di Santa Cecilia de Roma, el dirigí 1923-25 després es dedicà de ple a la composició Influït per Rimskij-Korsakov, RStrauss i CDebussy, empra temes populars, modalitats gregorianes, instrumentació antiga, etc Es destacà amb poemes simfònics com Fontane di Roma 1916, Pini di Roma 1924, Gli uccelli 1927 i òperes com Maria Egiziaca 1932 a Barcelona el 1957 i La fiamma 1934 a Barcelona el 1948 El 2004…

S'ordenà de sacerdot 1910 i estudià a Roma Professor de la Scuola Pontificia Superiore di Musica Sacra 1910-50 i mestre de capella de Santa Maria Major 1911-47, escriví música religiosa, l’oratori Cecilia 1934 estrenat a Barcelona el 1952 i l’òpera Margherita da Cortona 1938 a Barcelona el 1953

Estudià sota la direcció de Gilberto Crepax i posteriorment amb Diran Alexanian L’any 1933 començà una brillant carrera com a concertista Fou director titular 1954-64 de l’Orquestra Simfònica de la RTV de Zagreb i el 1953 fundà el conjunt Solistes de Zagreb

Fou anomenat Monopoli Estudià a Nàpols amb FFeo i F Durante Autor destacat de l’escola napolitana, refeu òperes d’altri per a empresaris Foren d’èxit L’osteria di Marechiaro 1768, Didone 1770 i Arianna e Teseo 1773

Fou organista i cantor i, més tard, prefecte de la música de la catedral de Cremona Fou mestre de CMonteverdi Escriví música religiosa i profana, influït per l’estil polifònic de l’escola romana Deixà madrigals a quatre veus i a cinc, responsoris, lamentacions i cançons