Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Alfons I de Catalunya
Història
Música
Literatura catalana
Primer rei de Catalunya-Aragó (1162-96).
Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó i …
, ,
Enric Daniel i Ramona
Música
Compositor.
Nebot d’ Eusebi Daniel i Campalans Residí a París 1900-~1912 i a l’Argentina 1917-~1924 Autor d’obres per a piano, lieder , l’òpera inèdita Canigó i sarsueles en català La meva rosa no és per a tu , 1937, amb text d’Alfons Roure i en castellà També conreà la pintura i, professionalment, la fotografia
Guillem Despuig
Música
Teòric musical, beneficiat de la parròquia de Sant Joan del Mercat de València; sovint és esmentat amb el cognom llatinitzat (de Podio).
És autor del tractat Ars musicorum València 1495, dedicat a Alfons d’Aragó, bisbe de Tortosa el text i les línies del pentagrama són impresos, i les notes, escrites a mà Se n'ha conservat una altra obra en forma manuscrita In enchiridion de principiis musicae disciplinae , en el qual tracta, entre altres coses, de notació i defensa les doctrines musicals tradicionals
Orfeó Català de Montevideo
Música
Entitat coral fundada el 1910 per un grup de catalans residents a Motevideo.
Fou creat arran de les discrepàncies entre els cantaires del Centre Català de Montevideo , les quals causaren, també, el naixement d’un altre grup, la Societat Coral Catalunya Nova Tenia la seu social al bell mig de la capital uruguaiana, a la coneguda plaça de Cagancha Cal subratllar la seva intensa activitat, no només de caràcter musical, als principals centres culturals d’aquesta ciutat Estava presidida per Alfons Prats, Josep Serrat i Vicenç Bonastre
Tomás Bretón Hernández
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director d’orquestra castellà.
Exercí de violinista El 1878 fundà l’orquestra de concerts Unión Artístico-musical Pensionat per Alfons XII, féu estades a Roma, Milà i París A Madrid dirigí la Sociedad de Conciertos 1885-90, promogué l’òpera i fou professor 1901 i director del conservatori La seva producció comprèn òperes Guzmán el Bueno , 1875 Los amantes de Teruel , 1889 Garín , 1892 La Dolores , 1895, un gran nombre de sarsueles La verbena de la Paloma , 1897, un oratori El Apocalipsis , 1881 i diverses obres de música simfònica, de cambra i vocal
Helena Sanz i Martínez de Arizala
Música
Mezzosoprano
.
Estudià amb Baltasar Saldoni, a Madrid Es destacà per les seves interpretacions d’Azucena, en Il Trovatore , de Verdi, i de Leonora, en La favorita , obra amb la qual assolí un èxit sorollós al Teatro alla Scala de Milà, juntament amb JGayarre 1876 També cantà amb ell a Amèrica A l’època de les seves actuacions al Teatro Real, de Madrid, esdevingué l’amant del rei Alfons XII, amb qui tingué dos fills que portaren el cognom matern La reina Maria Cristina l’obligà a abandonar el país Posteriorment fou protegida d’Isabel II
Maria Teresa Oller i Benlloch
Música
Compositora i musicòloga.
Estudià amb Manuel Palau, amb el qual collaborà en els treballs de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim, del CSIC, recollint des dels anys cinquanta la música tradicional de les comarques valencianes Transcriví obres polifòniques dels segles XVI i XVII de l’arxiu de la seu de València Autora, entre altres obres, de Llevantines , per a cor mixt i solistes, i Tríptic de Nadal , per a soprano i cor mixt Amb Fermí Pardo recopilà la música del Rosario de la Aurora a la província de València inèdit
Johannes Cornago
Música
Compositor d’origen hispànic o italià.
Franciscà, estigué al servei d’Alfons el Magnànim, que el pensionà l’any 1455 a Roma L’any següent figura com a almoiner major de Ferran I de Nàpols, i el 1475 com a cantor a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó És autor d’obres religioses, de villancicos i de cançons profanes se n'han conservat dues misses, alguns motets i 17 cançons profanes La seva producció mostra un gran domini de l’escriptura contrapuntística de l’escola francoflamenca del darrer terç del s XV La seva originalitat està a simplificar la tècnica per donar una major expressivitat al text
La favorita
Música
Òpera de Donizetti sobre text francès d’A.Royer i G.Vaëz basada en un fet imaginari del regnat d’Alfons XI de Castella.
Estrenada a París el 1840 a Barcelona el 1850, ha restat sempre als repertoris
Guillem de Berguedà
Literatura
Música
Trobador, fill gran i hereu del vescomte de Berga Guillem.
El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc III de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on es relacionà amb el trobador Bertran de Born, amb qui l’uní una cordial amistat, i freqüentà la cort de Ricard Cor de Lleó, aleshores duc d’Aquitània Una altra vegada a Catalunya el 1185, formà part del seguici d’Alfons I, però cinc anys després, desavingut amb el seu sobirà, cercà la protecció d’Alfons VIII de Castella, a la cort del qual es traslladà acompanyat del trobador Aimeric de Peguilhan A partir de…
, ,