Resultats de la cerca

Estudià amb Liszt a Weimar La seva obra mestra fou l’òpera Der Barbier von Bagdad 1858 Escriví dues òperes més Gunlöd, inacabada, molt influïda per Wagner, i Le Cid , 1856 i setanta-set lieder molt originals en aquest camp és considerat precursor de H Wolf

Estudià a París, amb Bazin i A Thomas, i guanyà el premi de Roma 1863 NHReber l’animà a compondre Es donà a conèixer amb l’òpera còmica La grand’tante 1867, i es consagrà amb Le roi de Lahore 1877 El 1878 ingressà al conservatori de París, on fou mestre d’ABruneau, GPierné, GCharpentier, FSchmitt i altres Assolí nous èxits amb Hérodiade 1881 i, sobretot, amb Manon Manon Lescaut 1884, de fama universal, i Le Cid 1885 Es mostrà hàbil en l’orquestració i amatent al corrent verista italià, especialment amb Werther 1892, Thaïs 1894 i La Navarraise 1894, fet que li valgué crítiques…

Estudià a Budapest i al Conservatori de Leipzig, ciutat on el 1929 presentà el seu Concert per a violí núm 1 Visqué a París des del 1931 i a Londres a partir del 1935 Ja en aquests anys les seves obres eren interpretades a Europa i Amèrica El 1940 es traslladà als Estats Units i, installat a Hollywood fou contractat per la Metro-Goldwyn-Mayer, on treballà per molt temps Dedicat a la composició de música per al cinema fou premiat amb l’Oscar en tres ocasions, per Spellbound 1945, A Double Life 1947 i Ben-Hur 1959 Demostrà el seu classicisme simfònic en films com Quo Vadis 1951, Julius Caesar…

Els seus membres recreen tres personatges populars de principis del segle XX que interpreten espectacles musicals basats en la tradició popular ebrenca Artur Gaya i Iglesias Tortosa, 1956 interpreta Quico el Célio , malnom de Paco Calbet, personatge inspirat en un cantant tortosí cec de principis del segle XX Francesc Pedret i Tena Tortosa, 1967 interpreta Josep Cid i Fonollosa,  El Noi o Lo Noi , pigall de Quico el Célio, i  Jordi Fusté i Mateu Tortosa, 1960 el Mut o Lo Mut , malnom d’Evarist Fusté, músic que els acompanya El 2002 s’afegí al grup Josep Lanau Franch com a Jaume…

Vida Inicià els estudis musicals a Terol, però el 1947 es traslladà a València, on estudià amb P Sosa, C Lapiedra i FJ León Tello, entre d’altres El 1952 es traslladà a Madrid, on tingué com a professors J Gómez, F Calés i M García Matos Entre el 1954 i el 1956 estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Allí amplià els estudis de composició amb V Frazzi i els de direcció amb P Van Kempen El 1955 guanyà el Premi Internacional de Composició d’aquest centre per la seva obra Cantata a Siena Novament a Madrid, fou professor de solfeig del Conservatori de Música de Madrid i el 1958 formà el…

Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut  i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers llibres, que…

Vida El seu nom es deu al fet que fou batejat amb el nom del sant del dia, com era costum en l’època, i no perquè fos de família jueva, com s’ha dit repetidament El seu pare, Àngel Albéniz, d’origen basc, era fill de Vitòria la seva mare, Dolors Pascual, havia nascut a Figueres, i l’àvia materna, Maria Bardera, era gironina El pare, funcionari de duanes, fou traslladat a Barcelona quan Isaac encara no tenia dos anys, i la família s’installà al carrer d’Escudellers Aviat inicià els estudis de música i piano amb Narcís Oliveres, conegut com el millor pedagog de piano de l’època, i a quatre anys…