Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de París i guanyà el Premi de Roma 1919 Autor de música d’estil impressionista, compongué òperes Le roi d’Yvetot , 1928, ballets Le chevalier errant , 1935, música orquestral, música de cambra, etc

Segona filla de l’industrial Eusebi Güell , primer comte de Güell, i d’Isabel López, de la família dels marquesos de Comillas Després d’una estada a París en què conegué el moviment impressionista 1885, l’any 1888 la seva família s’installà al palau Güell, al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, on es feu installar un taller i desenvolupà l’afició per la pintura Els seus quadres de motius florals, de tècnica impressionista i d’influència japonesa, obtingueren un èxit notable, i arribà a exposar a la Sala Parés Tanmateix, de les seves pintures signades sovint amb…

Introduí, juntament amb Alfred Bruneau, el naturalisme en l’art líric Fou premi de Roma el 1887 amb la cantata Didon La suite d’orquestra Impressions d’Italie 1890, alhora impressionista i sentimental, defineix la seva estètica Obtingué un èxit sorollós amb l’òpera Louise 1900 compongué també Julien 1913, segona part d’una trilogia que no completà El mateix to té el Chant d’apothéose 1912

Deixeble d’A Longo a Nàpols i de Jadassohn a Leipzig Professor de composició 1915 i director 1918 del conservatori de Bolonya Director del Liceo de Torí 1923-39 Fou autor d’una dotzena d’òperes, com Resurrezione 1904, de tendèn cia verista, La leggenda di Sakuntala 1921, d’influència impressionista, i Cyrano de Bergerac 1936 Acabà la Turandot 1925 de Puccini També escriví música simfònica, com la Simfonia en mi 1912, ballets, música de cambra, obres vocals cant i piano i algunes peces de piano

Guanyà el primer Gran Premi de Roma el 1901 amb la seva cantata Myrrha Dirigí a França, Alemanya, Gran Bretanya i Nord-amèrica La seva producció, molt abundosa, és adscrita a l’estètica impressionista Escriví obres d’inspiració religiosa, entre les quals es destaca Le Miroir de Jésus 1923, per a solo, cors, quintet de corda i arpa També és autor d’obres simfòniques, corals i de cambra Transcriví obres de Claude Debussy i n'estrenà Le Martyre de saint Sébastien 1911, obra de la qual acabà la instrumentació

Abans de formar les pròpies orquestres, collaborà, entre d’altres, amb Louis Armstrong, Art Tatum, Red Norvo, Charlie Parker i Duke Ellington, l’obra del qual influiria profundament en el seu vessant com a compositor En aquest període s’acredità com un dels principals virtuosos del contrabaix en l’àmbit del jazz A la meitat dels anys cinquanta començà a dirigir formacions de joves músics que reunia en els seus “Jazz Workshop” ‘Taller musical’ Cal destacar molt especialment el període 1960-64, marcat per la collaboració amb el saxofonista Eric Dolphy La seva música, turbulenta, sovint…

Format a l’Institut de Música de Hèlsinki amb MWegelius 1892-1910, i a Viena, on en fou professor Retirat a Järvenpää, prop de Hèlsinki 1904, es dedicà a la composició Dirigí l’estrena de les seves obres més notables, entre les quals destaquen En saga ‘Una saga’, 1892, la suite Karelia 1893, set simfonies 1898-1924, Finlàndia 1899, Concert per a violí 1903, Pan ja Echo 1906, Dance Intermezzo 1907, Bardi 1913, Tapiola 1926, etc És autor d’obres per a piano, d’un quartet de corda 1909, d’un centenar de cançons, cantates, d’obres corals i de Kullervo 1891, simfonia per a solistes, cor i…

Doctorat en dret a Madrid, la seva formació musical fou autodidàctica Rebé més tard els consells de Felip Pedrell, d’Enric Granados i de Manuel de Falla A partir d’un treball publicat l’any 1900 a Las Províncias , exercí la crítica musical durant cinquanta anys i collaborà a la Revista Musical Catalana El 1903 fundà l’Orquestra Valenciana de Cambra i fou nomenat professor del conservatori de València De llenguatge harmònic impressionista i instrumentació refinada, destaquen Valenciana, Abanicos antiguos, per a orquestra, Rapsodia valenciana , per a piano i orquestra, Acuarelas…

Els inicis comuns amb la música danesa fan que hom no pugui parlar d’una música sueca fins a l’època de la Reforma i l’adopció del luteranisme Els primers compositors foren Ferdinand Zellbell el Vell 1689-1765, Johan Helmich Roman 1694-1758 i Ferdinand Zellbell el Jove 1719-80 L’escola autòctona fou iniciada per Franz Berwald 1796-1868, autor de música simfònica i dramàtica, el qual succeïren Yvar Hallström 1826-1901, August Soderman 1832-76, Andreas Hallén 1846-1925, Emil Sjögren 1835-1918 i Wilhelm Peterson Berger 1867-1942, tots ells influïts pel Romanticisme alemany Altres compositors…

Inicià els estudis de piano a set anys, i poc després, els de violí Quan tenia dotze anys, després d’oferir el seu primer concert a Barcelona, anà a estudiar amb Marchot, deixeble d’E Ysaÿe, al Conservatori de Brusselles, i quatre anys més tard fou guardonat amb el Premi Van Hall, màxima distinció del centre El 1906 començà els seus primers concerts a l’Estat espanyol i creà un quartet amb G Cassadó, Quer i Garangou, actiu fins el 1909 A partir del 1924 formà duo amb la pianista Blanca Selva, i des del 1940, amb la seva esposa, Maria Carbonell També actuà periòdicament com a solista amb l’…