Resultats de la cerca

Forma la vall mitjana de la riera d’Èguet , que neix al roc de la Calm i aflueix al Segre a través del riu d’Estaüja Els recursos econòmics es limiten a una agricultura poc desenvolupada cereals i regadius vora el riu i a la ramaderia bestiar boví El poble 1 612 m alt, que agrupa tota la població del municipi fora del nucli hi ha només el mas de Sant Esteve, és enlairat, a l’esquerra de la riera d’Èguet, vora un extens caos granític és dominat per una antiga torre de defensa que agrupa les cases més antigues, separades d’un agrupament més modern L’església parroquial…

El terme és dominat al N pel roc de L’Abelha 381 m alt i al S per la roca Corba 336 m alt és molt accidentat i cobert de bardisses El poble 160 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és establert a l’esquerra de l’Aglí, aigua avall i a menys d’un quilòmetre de Rasigueres L’economia és vitícola la vinya cobreix 161 ha, de les quals 66 són reservades als vins dolços naturals i 66 més als vins de taula de bona qualitat Al N del terme hi ha una antiga mina de ferro sense explotar

El territori baixa del S serrat de l’Albesa, 782 m al N, direcció que segueix l’Adasig L’economia és extensivament agrícola les terres conreades es troben al llarg de la vall del riu 75 ha Hi predomina la vinya, que produeix vi amb denominació d’origen controlada hi ha també arbres fruiters, hortalisses, pastures i farratge El bosc ocupa unes 30 ha La major part dels habitatges són utilitzats com a residència secundària El poble , que agrupa tota la població del municipi, és bastit a 297 m alt, a l’esquerra del riu, al voltant de l’església parroquial

Drenada pel riu Veral, les terres altes, afaiçonades pel glacialisme, són cobertes de pastures, que aprofiten els ramats ovelles i cabres que hi pugen des de les terres de la depressió de l’Ebre i la Canal de Berdún Les àrees de bosc són aprofitades per a l’explotació de la fusta i combinades amb l’agricultura La població, amb tendència a l’emigració, s’agrupa a la vila, característic poble de muntanya, d’origen medieval, que ha conservat no solament l’arquitectura sinó també l’antic parlar aragonès i, fins a temps recents, molts trets etnogràfics, especialment en el vestuari

La rambla de Figueres , que hi neix, és afluent, per la dreta, de la rambla de Gaibiel, tributària del Palància El territori, molt accidentat, és cobert en gran part per matollar i boscs de pins i alzines unes 1 000 ha L’agricultura es limita a unes 17 ha de secà cereals i vinya i 10 de regadiu cereals i patates, que aprofita l’aigua de fonts Va en procés de despoblament El poble 73 h 2006 671 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a la capçalera de la rambla de Figueres, al fons de la vall L’església parroquial és dedicada a santa Maria

El territori és molt accidentat i no permet, pràcticament, l’explotació agrícola, només 64 ha, la major part de les quals 51 ha són de prats i farratge i només 2 de cereals, 2 de vinya i 1 de fruiters El cens ramader és actualment molt petit 35 caps de cabrum i 5 d’ovins El poble , que agrupa tota la població del municipi, es troba a 500 m alt, al sector septentrional del terme La seva església parroquial Sant Joan, amb campanar d’espadanya, conserva una marededéu romànica el retaule de l’altar major fou construït al s XVII per Pere Oliva d’Urgell El lloc fou posseït pel monestir…

La part no conreada és ocupada en gran part per pinedes 700 ha La base econòmica és l’agricultura, principalment de secà blat, ordi, vinya i arbres fruiters Hi ha apicultura i l’explotació del caolí dóna feina a unes 50 persones És lloc d’estiueig El poble 531 h 2006 770 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a la carretera de València a Terol per Arcos de Las Salinas, al límit amb el terme d’Andilla L’església parroquial Santa Bàrbara fou ampliada el 1910 El seu origen sembla remuntar-se al s XVIII, que era un llogaret dependent de Domenyo, del qual se separà el 1852

És drenat pel barranc de la Canyada , que neix dins el terme i desguassa al Guadalop per la dreta La major part del territori és ocupada per boscs de pi blanc, intensament explotats, per matolls, especialment romaní, i erms L’agricultura és predominantment de secà ametllers, olivera i cereals Té importància el bestiar oví i porcí A la vall del barranc de la Canyada hi ha diversos jaciments d’argila refractària en explotació i una pedrera de granit La vila que agrupa la totalitat de la població del municipi, canyadins 738 m alt és a la dreta del barranc Fou de la jurisdicció de l…

Prop de la meitat del terme és ocupat per brolles i pasturatges L’agricultura de secà predomina sobre la de regadiu 60 ha, localitzada a la riba del Túria i dedicada al conreu d’arbres fruiters pomeres, hortalisses i blat de moro Els principals conreus de secà són els de cereals, de vinya 150 ha, d’oliveres, d’ametllers i de figueres La població ha disminuït notablement des del 1910 l’emigració es dirigeix a Barcelona, Sagunt i València El poble 227 h agl 2006 690 m alt agrupa tota la població del municipi és a la dreta del Túria L’església de la Transfiguració fou erigida en…

El bosc de pi i alzines i el matollar ocupen el sector més muntanyós El regadiu, a través de séquies que porten l’aigua de la rambla de Gaibiel, és a la vall del riu Els conreus de cereals, vinya i oliveres són els principals de secà Hi ha jaciments de cinabri El poble 121 h 2006, 604 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra de la rambla de Gaibiel L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista, i depèn de la de Gaibiel D’origen islàmic, fou lloc de moriscs 18 focs el 1602 de la fillola de Sogorb pertangué als ducs de Sessa i posteriorment als…