Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Joan Vila i Cinca
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
De pares humils, ja de molt jove fou posseït d’una vocació precoç per dibuixar i pintar Els pares, que no entenien les seves dèries, es confiaren al doctor Xibelli, home culte i afeccionat a les arts, que, impressionat pels dibuixos seus, el presentà a Soler i Rovirosa A disset anys complerts esdevingué deixeble de Josep Serra i Porson a la Llotja de Barcelona Assistí alhora a l’acadèmia particular de Tomàs Moragas El 1876, juntament amb els sabadellencs Joan Figueras i Ramon Quer, parlà ja de fundar una Acadèmia de Belles Arts a Sabadell, fet que es consumà, amb la collaboració del pintor…
Antoni Estradera i Fondevilla
Pintura
Pintor.
De formació autodidàctica, residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l’any 1945 Les seves primeres obres són marcadament postimpressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre 1949 La seva evolució posterior tendí a simplificar les referències a elements concrets
Miquel Ibarz i Roca
Pintura
Pintor.
Format a Barcelona Ha conreat la pintura mural —església de Mequinensa— i la de cavallet El seu estil es caracteritza per la facilitat a estructurar amb l’espàtula i l’ús de colors vius
Jesús Moncada i Estruga
Pintura
Literatura
Escriptor i pintor.
Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament a la seva vila natal Anà a Barcelona per tal de dedicar-se a la literatura i a la pintura i treballà en feines editorials Publicà els volums de narracions Històries de la mà esquerra , premi Joan Santamaria 1971, i El cafè de la granota 1985 En elles recrea, a cavall entre el realisme i la fantasia, el passat mític de l’antiga Mequinensa, temàtica amb la qual construí un món propi que es reflecteix en les seves obres més ambicioses, les novelles Camí de sirga 1988, premis Joan Crexells 1988, Crítica Serra d’Or 1989…
Joan Vila i Puig
Pintura
Pintor.
Deixeble de Joan Vila i Cinca a Sabadell i de la Llotja barcelonina Amplià estudis, pensionat per l’ajuntament de Sabadell, a l’escola de San Fernando de Madrid A París l’impressionaren els mestres preimpressionistes, i a Itàlia, el classicisme De nou a Catalunya, pintà paisatges rurals a Mura, l’alta Segarra i Santiga La seva primera exposició individual fou a Granada, el 1918 seguiren les de Barcelona i Madrid 1920 Exposà a París Galeria Castelucho el 1930 Participà en diverses exposicions, i assolí una primera medalla a Madrid 1934 per Hivern , premi extraordinari a Barcelona…
Andreu Castells i Peig
Art
Pintura
Historiador de l’art i pintor.
Deixeble de Joan Vila i Cinca i de Joan Vilatobà Formà part del grup del Cenacle, que animà la vida artística de Sabadell els anys immediats al 1939 Conreà successivament l’impressionisme i l’expressionisme Publicà diversos articles, un volum sobre L’art sabadellenc 1961-67, Las Brigadas Internacionales de la Guerra de España 1974, Sabadell, informe de l’oposició, 1788-1976 1975-82, en sis volums Des del 1980 fou director de l’Arxiu Històric de Sabadell
Francesc d’Assís Planas i Dòria
Pintura
Pintor paisatgista.
Deixeble de Joan Vila i Cinca Estudià a Madrid, a Barcelona i a París També passà una llarga temporada a Brusselles Destacà arran d’una exposició a Barcelona 1920, pels paisatges del Vallès, a què sabé donar tota la gamma de colors suaus President del Cercle Artístic fins el 1936 i vicepresident de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya, figurà en molts llocs honorífics Premi d’honor del Saló de Tardor celebrat a Madrid l’any 1935 i premi extraordinari del concurs Barcelona Vista pels Seus Artistes 1930, aconseguí molts altres guardons pictòrics
Rafael Durancamps i Folguera
Pintura
Pintor, dit inicialment Rafael Duran i Camps.
Fou deixeble de Vila i Cinca i de Joaquim Mir, que influí en el seu colorit, en la seva primera època A partir del 1926, arran de la seva estada a París, canvià la seva concepció de l’art i s’inclinà cap a un realisme asèptic Els seus temes preferits eren les natures mortes i els paisatges Mantingué una declarada i constant oposició a l’art d’avantguarda Hi ha obres seves als museus d’art modern de Barcelona, Madrid, Sant Sebastià, Buenos Aires i en un gran nombre de colleccions del país i estrangeres Publicà el llibre Durancamps 1973
Domènec Soler i Gili
Pintura
Pintor.
Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i a la Llotja de Barcelona Pensionat a París 1892-93, treballà amb l’escenògraf Corpesar Anà també a Roma Participà en exposicions collectives, i entre el 1913 i el 1922 exposà gairebé cada any a la Sala Parés, on els seus paisatges del Vallès, Manresa, Montesquiu i els Pirineus tenien una àmplia acceptació Hom el considera seguidor de Joan Vila i Cinca Alternà la pintura amb l’escenografia El Museu de Sabadell conserva aquarelles seves sobre la vida vuitcentista El seu fill Joan Soler i Puig Barcelona 1906—1986, també pintor, es…
Antoni Estruch i Bros
Pintura
Pintor.
Deixeble de Vila i Cinca Fou becat a l’Academia de San Fernando 1892 i a Roma 1894-96 Anà després a Palestina per fer una sèrie sobre la vida de Jesús —per encàrrec del seu mecenes Francesc de P Ponsà—, que exposà a Sabadell i a Barcelona 1903 Saludat en principi com un nou Fortuny, el seu art, perduració tardana de la minuciosa pintura anecdoticohistòrica del segle XIX, fou aviat bandejat, malgrat intentar la temàtica social, amb Una manifestació obrera Cooperativa Sabadellenca, Sabadell, i patriòtica, amb La mort de Rafael de Casanova i Corpus de Sang 1907, pintures que han…