Resultats de la cerca

La seva pintura denota un cert gust mediterrani, fruit de la seva estada a Itàlia Es distingeix d’una manera particular per grans composicions murals en les quals el paisatge adquireix un caràcter heroic i monumentalista, endinsat en el Romanticisme

La seva obra representa la manifestació del moviment surrealista a la Gran Bretanya La seva producció, dedicada també al disseny de teixits i a la ceràmica, és fruit d’una imaginació exuberant i fantàstica Interpretació d’un objecte trobat Regne vegetal 1935, L’eclipsi del gira-sol British Council, Londres 1945

Autodidacte, fou, però, orientat per Arthur Segal Exposà de molt jove al Castellet Hotel de Cala Ratjada, a les Galeries Costa 1949, al Cercle de Belles Arts 1951, a Puigpunyent 1959, a la Sala Pelaires, etc És autor de paisatges i marines i algunes obres de crítica social, en un estil propi, fruit d’una elaborada realització

Fill d’emigrants jueus polonesos Es formà al City College de Nova York, a la Cornell University d’Ithaca i a l’Art Student League de Nova York Cofundador del grup novaiorquès The Club 1948 Començà a exposar a la galeria Betty Parsons el 1951 El seu art, fruit d’una mentalitat d’intellectual amb preocupacions existencials, és estàtic i molt senzill el caracteritzen grans masses uniformes normalment verticals Hom l’ha considerat precursor del minimal art

Residí a Madrid i, des de divuit anys, a Barcelona Autodidacte, collaborà a revistes de modes i es dedicà al dibuix industrial Treballà un temps al costat de Joan Junceda Els anys vint començà a conrear l’aquarella, gènere que exposà sovint a Madrid i a Barcelona El 1941 esdevingué president de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya fruit de la seva gestió fou la important exposició d’aquarellistes al Palau de la Virreina de Barcelona el 1944 Centrat en flors i en figures, destacà especialment en aquesta darrera especialitat

En un primer moment la seva obra fou influïda per l’impressionisme Ferit al front el 1914 i evacuat a la Gran Bretanya, hi realitzà les primeres pintures expressionistes i el 1918 tornà a Bèlgica Les seves obres presenten personatges populars, d’aparença tosca, amb una prioritat dels colors castanys i grocs i amb uns efectes de clarobscur propers als de Rembrandt A partir del 1930 les seves pintures i escultures es revesteixen d’una brutalitat molt refinada, no gens vulgar, fruit d’una explosiva vitalitat D’aquest moment són L’estable 1933 i La camperola del pit nu 1942

Era cap d’un taller i d’un corrent on conflueixen les darreres tendències de la pintura gòtica El seu art és fruit del corrent hispanoflamenc desenvolupat per Jacomart i Joan Reixac, però hi afegeix troballes de Paolo di San Leocadio i d’altres italians que aleshores començaven a treballar a València El resultat és la modificació de la línia de Reixac, amb un cànon més curt de les figures però que continua la mateixa temàtica Les obres principals que li són atribuïdes són el retaule dels Tres Reis València, Museu de Belles Arts i la Mare de Déu de la Llet València, Museu de Belles Arts

Estudià a l’Institute of the Arts de Califòrnia els anys 1973-75, i actualment resideix a Nova York Considerat un dels artistes més influent dels anys setanta, ha estat situat dins d’un nou classicisme, si bé la peculiaritat de la seva obra ultrapassa les classificacions Pel seu esperit formalista ha estat també relacionat amb artistes nord-americans com Pollock, J Johns i Nauman Les seves obres incorporen l’humor dins un encadenament d’imatges compostes com un assemblage de diversos elements o fragments, fruit d’un treball bàsicament intuïtiu que posa l’accent en l’efecte visual de les coses…

Féu illustracions per al Faust de Goethe i per al Nibelungenlied El 1811 anà a Itàlia, on s’integrà al cercle dels natzarens , dels qual esdevingué autèntic capdavanter Tornà a Alemanya el 1819, i fou director de les acadèmies de Munic i de Düsseldorf Amb un hàbil sentit de la composició, donà una nova empenta a la pintura mural alemanya frescs de la Gliptoteca, 1820-30, i de la Ludwigskirche, 1836-39, a Munic cartons preparatoris per a la decoració de l’ossari de la catedral de Berlín, 1841-67, a la galeria nacional de Berlín El 1845 aconsellà, amb èxit, el nomenament de Pelegrí Clavé com a…

Deixeble de Gustave Moreau a l’École des Beaux-Arts de París, a la mort del qual fou nomenat conservador del Musée Gustave Moreau A París vers el 1898 travessà una crisi moral i artística que es resolgué vers una orientació profundament religiosa el 1904 en conèixer JKHuysmans i LBloy Fruit d’aquesta orientació és una obra que, temàticament, descriu el sofriment i la misèria humana desheretats de la fortuna, pallassos, prostitutes, i on els temes religiosos esdevingueren més i més importants durant els darrers vint anys de la seva vida, pintà sobretot Crists a la creu i escenes bíbliques és…