Resultats de la cerca

Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del “Diario de Gerona” Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura A Girona, amb XMontsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà a “Diario de Gerona”, “Vida”, “L’Enderroc”, “Lletres” i “El Gironès”, i a Barcelona, a “Montserrat” 1900, “Catalunya” 1903-05 i “Vida” 1907-08, a través d’on conegué Josep Carner, Guerau de Liost, JM Lopez-Picó i Emili Vallès, nucli literari que inicià el…

Estudià al Liceu Políglota i des del 1910 cursà a la Universitat de Barcelona estudis incomplets de dret i, simultàniament, els de lletres, en els quals es llicencià l’any 1915 Fou deixeble d’ Antoni Rubió i Lluch tant a la facultat com als Estudis Universitaris Catalans 1910-12 En 1910-11 redactà el treball Manifestaciones del mito de Don Juan Tenorio en la literatura española , i el 1912 inicià les seves collaboracions erudites als esmentats Estudis Universitaris Catalans Del 1914 al 1916 i del 1918 al 1920 fou secretari…

Llicenciat en dret 1932, milità al Bloc Obrer i Camperol i al PSUC Durant la Guerra Civil de 1936-39 lluità als fronts de Madrid i d’Aragó Exiliat el 1939 a França, el 1942 s’establí a Mèxic i hi treballà com a linotipista Fou redactor en la revista Full Català , precedent de Quaderns de l’Exili , de la qual fou fundador 1943-47 i editor, juntament amb F de Pol, R Galí, A Artís-Gener, P Calders, V Riera Llorca i JM Ametlla Edità, amb estudis i anotacions, L’Atlàntida , Canigó , La nacionalitat catalana…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, fou gestor cultural primer a l’Ajuntament de Mataró i posteriorment a l’Olimpíada Cultural 1983-92 Cofundador i collaborador de les revistes El Maresme 1977-82 i Mataró Escrit 1986-94 El 1987 començà a collaborar a Punt Diari , i el 1995 esdevingué director editorial de la divisió creada al Maresme El Punt del Maresme , tasca que desenvolupà fins el 2001, que fou nomenat director de l’edició de Catalunya Posteriorment escriví la columna diària “Vuits i nous” al…

Acabat el batxillerat i havent estudiat a l’Escola de Dibuix d’Olot, després de la mort dels seus pares, s’incorporà a l’exèrcit carlí, dins el qual arribà a formar part de l’estat major de Francesc Savalls Acabada la guerra s’exilià a Seta Llenguadoc, prop del seu germà, el pintor Joaquim Vayreda, i de Josep Berga i Boix Passà dos anys d’aprenentatge al taller del pintor Gerôme, a París, i, de retorn de l’exili, treballà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, entre el 1877 i el 1878, abans d’installar-se definitivament a Olot…

Doctor en filologia catalana, és professor de literatura contemporània i història i crítica del teatre a la Universitat d’Alacant La seva investigació versa sobre el teatre dels segles XVII-XXI, amb una atenció particular al teatre breu dels segles XVIII i XIX, sobre el qual feu la seva tesi doctoral La dramatúrgia popular valenciana del segle XVIII El teatre breu , 2008 Ha publicat, entre altres obres, Quan callen les pedres 1996, premi Ramon Muntaner, Sainets illicitans de la Restauració 1874-1896 1997 i Història i crítica de…

Collabora a la premsa diària Última Hora  i Diari de Balears És autor d’una obra gairebé exclusivament novellística, de fort accent realista, que inicià amb  Massa temps amb els ulls tancats  1977, premi Joan Ballester, a la qual seguiren L’àngel blau  1990, L’ocell del paradís  1992 i la trilogia formada per  Camí de palau  1996, premi Andròmina 1995,  La rosa d’hivern  1999 i  Riberes de plata  2004, en la qual es reflecteixen els canvis socials i polítics a les Illes Balears durant el període comprès entre el 1923 i el 1999…

Collaborador de La Veu de Catalunya i Cu-cut , dirigí D’Ací i d’Allà 1919-24 i fundà les revistes Futurisme i Actualitats 1924, que també dirigí Publicà un bon nombre de novelles d’un valor desigual, com Els adéus 1924, Ídol vivent 1928, Les dues germanes 1923, L’etern retorn 1924, La desventura de Tomàs Salom 1925, Una dona 1925 i Camins de dolor 1926 També és autor del recull de narracions Vides humils 1929, publicat pòstumament, i de diverses comèdies Mal d’amor , Per damunt les boires i El casquet…

El 1910 ingressà a l’Escola Normal de Barcelona, on es graduà a 19 anys Estudià piano al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música, on fou alumna de Robert Goberna, Joan Suñé i Sintes, Francesc Pujol i Cristòfor Taltabull Posteriorment cursà el batxillerat i la carrera de filosofia i lletres, que acabà el 1927, com a alumna lliure Detingué una càtedra de literatura francesa en un institut d’ensenyament mitjà, i impartí classes de música Participà en les campanyes de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, impulsades per Rafael Patxot i l’Orfeó Català, primerament…

Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts Es donà a conèixer a L’Esquella de la Torratxa 1936, revista que dirigí durant la darrera època amb Avellí Artís i Gener El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer Arlequí , i la novella La glòria del doctor Larén reeditada el 1994 El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novella Gaeli i l’home déu posteriorment perduda i editada el 1986, i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc Arran de la guerra civil s’exilià a França, i després, a Mèxic, on…