Resultats de la cerca

Deixeble de Menéndez Pidal al Centro de Estudios Históricos de Madrid Havent adoptat la nacionalitat argentina, ocupà el càrrec de director de l’Instituto de Filología de la Universitat de Buenos Aires, on publicà la “Revista de Filología Hispánica” 1939-46, que amb el nom de “Nueva Revista de Filología Hispánica” fou represa pel Colegio de México des del 1947, any que fou nomenat professor a la Universitat de Harvard Com a lingüista cultivà especialment el camp de la fonètica De la pronunciación medieval a la moderna en español, 1955 i la dialectologia Problemas de…

Ocupà un lloc destacat en el felibritge gascó Folklorista, etnòleg, lingüista i crític literari, escriví regularment en l' Almanach de la Gascogne sota el pseudònim de Lo Cascaròt Els seus poemes són de tonalitat popular Amb L’Ome blanc 1913 i Lo Perdigalh 1923 inaugurà el nou teatre gascó

Professor, capellà i lingüista, tingué una vida conflictiva Fou un impulsor idealista i conservador del nacionalisme flamenc La seva poesia, espontània i visionària, influí sobre els moviments avantguardistes posteriors de Flandes i els Països Baixos Escriví Kerkhofbloemen ‘Flors de cementiri’, 1858 i Rjimsnoer om en om het jaar ‘Collar de rimes al voltant de l’any’, 1897, entre altres traduí The Song of Hiawatha , de Longfellow fet que li valgué l’ingrés a la Vlaamse Academie, i Fantasia , de Rubió i Ors

Guardonat en diferents certàmens poètics, publicà els reculls de poesia Tot fent camí 1978, Entre el caliu i la flama 1989, Sala de miralls 2000, Tríada 2001, El Nadal i les nadales 2002 i Credere in Deum 2005 També és autor dels assaigs Viatge per la memòria 1994 i Segon viatge per la memòria 1997 i del Diccionari Pràctic i Complementari de la Llengua Catalana 2002

Llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona, treballà com a assessor lingüístic en diversos mitjans de comunicació Cercà un estil propi, tant lingüísticament com temàtica, dins la novella negra, aprofundint la casuística del crim Publicà, sota el pseudònim Albert Draper, Vuit dies de juny 1987, Geiger, massa busques per a un sol rellotge 1988,  La mort arranca en primera 1988, amb M Colomer i Us mataré a tots 1990 Participà, al costat d’Andreu Martín i Jaume Fuster, en l’edició de novelles negres “interactives” amb un personatge comú, l'Àlex Barcelona

Pedagog i bibliotecari, contribuí com a lingüista a depurar la llengua d’oc i a restituir-li la seva grafia clàssica Com a escriptor, la seva poesia, abundosa i serena, escrita amb un llenguatge magnífic, fonamentat en la tradició popular, resta aplegada en diversos reculls Lo got occitan , 1903 L’arada , 1906 Lo libre dels ausèls , 1924, i el Second libre dels ausèls , 1930 Fablèls , 1936 Lo libre del campèstre , etc Partint de la temàtica felibrenca, en transforma la ideologia i crea una cosmogonia pròpia Les seves recerques etnogràfiques li fan adoptar un to familiar que…

Professor de llengua i literatura gallega a la Universitat de Santiago de Compostella, conreà la poesia Pretérito imperfecto, 1927-61 , 1980, la novella A xente de Barreira , 1951 i, circumstancialment, el teatre Teatro completo , 1982 Es destacà principalment en el camp de la crítica literària gallega Sete poetas 1955, Contribución ao estudo das fontes literarias de Rosalía 1959, Historia da literatura galega contemporánea, 1808-1936 1962, Libros e autores galegos 1979, Estudios rosalinos 1979 i Letras Galegas 1984 És autor, també, d’una Gramática gallega 1966, Problemas da língua galega…

Doctor en filosofia i lletres, és autor dels assaigs Vida y obra de Pablo Piferrer 1963, Entre la ciencia y la magia, Mariano Cubí 1969, Donde las Hurdes se llaman Cabrera 1964, Nuevas reflexiones sobre el lenguaje 1972, Gracias y desgracias de Castilla la Vieja 1976, etc

Doctora en filologia romànica, divulgà diversos estudis, com  La sardana 1982, A la recerca d’una memòria els noms de lloc del Rosselló 1983, premi Vila de Perpinyà 1981, Toponímia rossellonesa 1985 i Els coronells de Perpinyà 1988, entre d’altres, i també nombrosos articles sobre onomàstica catalana En poesia, sota el pseudònim Renada-Laura Portet , guanyà, amb Poemes , la flor natural dels Jocs Florals de Perpinyà del 1976, i publicà Jocs de convit 1990, Una ombra anomenada oblit 1992,  El cant de la sibilla 1994 i N’Hom 2017 En narrativa, amb una tècnica segura i un llenguatge àgil, és…

Trajectòria professional i càrrecs Germà de l’historiador Àngel Duarte i Montserrat Llicenciat en filologia catalana 1984, fou secretari dels Cursos de Llengua Catalana i de la Comissió Sociolingüística de la Universitat de Barcelona 1978-81, i treballà a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya 1981-89, i ha estat director 1983-2003 de la Revista de Llengua i Dret , publicada per aquesta institució Ha estat també cap del Servei d’Assessorament Lingüístic, subdirector general de Formació d’Adults, cap de l’àrea d’Imatge Institucional i director general de Difusió i secretari general de…