Resultats de la cerca
Es mostren 1540 resultats
xarxa geodèsica
Geografia
Geologia
Conjunt de punts d’una superfície geogràfica, els quals hom ha mesurat amb precisió mitjançant mètodes adequats (triangulació); aquests punts són escollits de tal manera, que constitueixen els vèrtexs d’una xarxa quadrangular.
Aquesta construcció serveix per a determinar la posició geodèsica de qualsevol punt de l’esmentada superfície Els punts que determinen els vèrtexs d’una xarxa geodèsica reben el nom de vèrtexs geodèsics de primer ordre , i han d’ésser determinats amb un error màxim d’1,26’, per la qual cosa calen com a mínim 48 mesures útils Els altres punts de la superfície, la posició dels quals és calculada a partir dels vèrtexs de primer ordre, reben el nom de vèrtexs de segon ordre, tercer ordre i quart ordre , segons la precisió de les mesures vèrtex geodèsic
fumarola
Geologia
Forat o escletxa de la superfície terrestre per on surt la fumarola.
terrenys
Geologia
Nom donat a cadascun dels sediments pertanyents a una edat determinada.
placa litosfèrica
Les plaques litosfèriques
Geologia
Cadascun dels blocs rígids en què es divideix la capa de la litosfera.
Les plaques, que es captenen rígidament, es poden desplaçar horitzontalment sobre l’astenosfera, que és més plàstica, a conseqüència de l'expansió dels fons oceànics Actualment hom considera la litosfera dividida en vuit grans plaques Eurasiàtica, Africana, Nord-americana, Sud-americana, Indoaustraliana, Antàrtica, Sud-pacífica i Nord-pacífica entre les quals se situen plaques més petites Alguns dels límits entre plaques litosfèriques encara no són ben coneguts Recreació sobre l’estructura de la Terra i la hipòtesi de la tectònica de plaques
sòl
Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…
xarnera
Geologia
Línia de màxima curvatura d’una superfície plegada.
En els plecs cilíndrics, la línia de xarnera i l’eix del plec són parallels
vorticitat
Geologia
Velocitat angular de rotació dels eixos principals de la deformació respecte d’un sistema de coordenades extern.
És una mesura de la rotació de la deformació progressiva Una deformació irrotacional per exemple, la cisalla pura té vorticitat zero
ventifacte
Geologia
Bloc rocós o còdol esculpit per l’acció del vent.
Els ventifactes presenten cares planes, anomenades facetes, llaurades per l’abrasió eòlica L’agent causant de l’abrasió sol ser la sorra transportada pel vent, fet pel qual els ventifactes són comuns en zones de deserts sorrencs