Resultats de la cerca

Fou director de la Manufacture de Sèvres 1800 i professor de mineralogia a la Sorbona 1808 És autor d’un Traité élémentaire de minéralogie 1807 i, amb Cuvier, d’una Description géologique des environs de Paris 1822

Professor a la facultat de ciències de París 1831, sostingué la teoria orogènica de la retracció lenta i progressiva de l’escorça terrestre per explicar la formació de les cadenes de muntanyes, teoria que exposà a Histoire des terrains tertiaires 1848 Escriví nombroses obres especialitzades en estratigrafia i paleontologia

Introduí la idea que les serralades, en particular els Alps, es formaren per plegament de l’escorça terrestre Proposà que les muntanyes d’Europa s’havien generat per successius episodis de plegament, tals com el Caledonià, l’Hercinià i l’Alpí Treballà per al Servei Geològic de França, i el 1886 esdevingué professor de l’École Nationale Supérieure des Mines de Paris Fou elegit membre de l’Académie des Sciences el 1896

Membre de la Société Géologique de France durant 60 anys, és considerat un dels fundador de la geografia física Escriví, entre altres obres, Les formes du terrain 1888, en collaboració amb Gde la Noë, i Le Jura 1936

És constituït per gresos El nom prové de Lutetia , nom llatí de París

Estudià els mètodes astronòmics per calcular la situació dels vaixells i trobà el mètode dit de la tangent prop del meridià Féu conèixer un cercle de reflexió que porta el seu nom, que havia inventat Johann Tobias Mayer Treballà en hidrodinàmica i calorimetria, participà en la mesura del grau de meridià entre Dunkerque i Barcelona, perfeccionà els mètodes de càlcul de la refracció terrestre i el mètode de les distàncies lunars Escriví, entre d’altres obres, Mémoires sur le mouvement des projectiles 1756 i Descriptions et usage du cercle à reflexion 1778

Dirigí l’Institut de Géologie Appliquée de Nancy 1923-38 i, des del 1937, fou professor de geologia mediterrània al Collège de France A més de la tesi doctoral, Étude géologique de la Sierra de Majorque 1922, dedicà un gran nombre de treballs a estudiar la formació de les cadenes de muntanyes de la zona mediterrània Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1946

Fundà la cristallografia i formulà la llei que duu el seu nom Autor de diversos treballs sobre piroelectricitat, escriví també Essai d’une théorie sur la structure des cristaux appliquée à plusieurs genres de substances cristallisées 1784, Traité de Minéralogie , en cinc volums 1801 i Traité de cristallographie , en tres volums 1822

Enuncià la llei de la constància dels angles, que ja havia estat descoberta anteriorment per Stenon i d’altres Publicà Essai de cristallographie 1772 i diverses obres de mineralogia

Treballà com a enginyer de mines a l’antic Congo Belga 1945-49 En 1967-81 treballà al CNRS, que dirigí del 1971 al 1981 Fou un dels fundadors de l’Institut Internacional de Recerques Vulcanològiques Catània i es dedicà a l’estudi dels volcans, els sismes, etc És autor d’un gran nombre d’obres científiques i sobretot de divulgació, com ara Cratères en feu, Quand la Terre tremble , etc, i també de diversos films documentals El 1992 publicà l’autobiografia Les Défis et la Chance, ma vie